Tag Archives: carrer Major

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.

Etiquetat , , , , , , , ,

L’Ajuntament tindrà aviat les conclusions de la investigació sobre l’explosió del carrer Major

El desenrunament després de l’explosió (foto Alfred Dot)

Amb tota probabilitat, l’Ajuntament de Begues disposarà de manera imminent d’un extens informe tècnic sobre les causes de l’explosió del 26 de juliol de 2015 al carrer Major. Dos anys després d’aquells fets, sembla que els pèrits que han investigat l’explosió han enllestit la feina i presentaran aviat les conclusions al consistori.

Recordem que els Bombers i els Mossos d’Esquadra van elaborar sengles informes que no van poder aclarir com s’havia produït l’explosió. La revista Bombers.cat va informar-ne el març de 2016. La iniciativa d’alguns afectats d’encarregar una investigació privada va ser assumida posteriorment per l’Ajuntament, com va publicar el Butlletí de Begues el novembre de 2015 i com va reiterar el primer tinent d’alcalde, Joan Molina, en una carta a la La Vanguardia el juliol de 2016.

Tot i que no se saben encara els detalls de l’informe tècnic, una opinió generalitzada entre persones que coneixen el tema de prop és que l’estat de la xarxa de distribució de gas, que Gas Natural Fenosa va heretar d’Ilerda Gas SA –la primera companyia que va prestar el servei a Begues–, no estava en gaire bones condicions. Això, insistim, és únicament una opinió i serà l’informe el que confirmi o no si això és així, i si té alguna relació amb l’explosió que es va produir.

Una altra opinió també força generalitzada és que una hipotètica fuita de les bombones de gas propà del bar la Cabaña, que no van explotar, difícilment hauria pogut provocar una explosió de la magnitud de la que es va produir aquell 26 de juliol, en plena festa major. Igualment, aquesta hipòtesi s’haurà de confirmar o descartar segons quin sigui el resultat de la investigació. En qualsevol cas, el treball dels investigadors ha estat força complicat perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, probablement, va eliminar proves útils per a les investigacions.

En cas que l’informe concreti alguna tesi sobre l’origen de l’explosió, també es podran identificar les possibles responsabilitats, si n’hi ha, de les diferents parts relacionades amb els fets. Ilerda Gas SA és actualment una companyia inactiva –les últimes dades disponibles són de 2013– i Gas Natural Fenosa va heretar les seves activitats i els actius de distribució. Un segon actor que podria tenir relació amb l’afer és la companyia Repsol, proveïdora del gas propà de les bombones que es van trobar en els lloc dels fets. També hi ha, evidentment, la possibilitat –encara que sigui remota– que algú hagués manipulat les instal·lacions de distribució de gas. I finalment, l’autoritat responsable en matèria d’energia és “Indústria”, és a dir, l’actual Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Si les conclusions de l’informe fossin prou concloents, les famílies afectades per l’explosió tindrien l’opció de reclamar o no indemnitzacions als possibles responsables, per compensar els danys. De moment, tret d’alguns afectats que estaven coberts per alguna assegurança, sembla que la major part dels danys han quedat sense cobertura. Tant Gas Natural Fenosa com Repsol tenen assegurances contractades amb la companyia Mapfre, que és la segona més important del sector a l’estat espanyol, per si cal indemnitzar tercers.

D’altra banda, ni els ajuts del govern espanyol que es van demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona ni les que es van sol·licitar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no van donar cap resultat i no van arribar a cap dels afectats. Únicament la campanya popular de solidaritat va recaptar uns 5.000 euros, que es van lliurar a l’Ajuntament perquè els administrés.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

Sis mesos després de l’explosió del carrer Major

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments.

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments (Ajuntament de Begues).

L’atzar ha volgut que aquests dies hi hagi hagut una falsa alarma per olor de gas al carrer Major de Begues, just quan està a punt de complir-se mig any de l’explosió del 26 de juliol passat. Afortunadament, els bombers, la policia local i els tècnics de Gas Natural van poder comprovar que es tractava d’una falsa alarma, segons ha publicat el portal d’internet de l’ajuntament. Tot i així, per precaució, el tècnics de Gas Natural van fer mesuraments a vuit carrers diferents del centre del poble pels quals passa la xarxa de distribució del gas.

Aquest episodi ens recorda que, sis mesos després, encara no se sap per què es va produir l’explosió del 26 de juliol ni qui n’és el responsable. L’encarregada d’esbrinar-ho (o, almenys, intentar-ho) és la magistrada Cristina Bustamante, titular del jutjat número 6 de Gavà. Fins ara no s’ha divulgat cap informació. Sis mesos potser són poc temps en aquesta mena de processos, però és normal que la població vulgui tenir informació sobre els motius d’una explosió que hauria pogut causar danys irreparables.

En el Butlletí de Begues número 125, de novembre passat, el consistori va anunciar que “es personarà com a acusació particular en el judici que es dugui a terme, en considerar-se’n part afectada” (pàgina 11). Aquesta decisió, en cas que s’hagués materialitzat, permetria que l’Ajuntament tingués informació de primera mà sobre la marxa del procés i, així, podria explicar-la a la població. Les famílies afectades per l’explosió van ser poques, però un accident d’aquesta magnitud és un fet d’interès general, ni que sigui perquè la ciutadania vol estar segura que no tornarà a passar.

Etiquetat , , , , , ,

Les “carpetes” d’urbanisme i l’Hotelet

El ple de l'ajuntament tractarà la qüestióde l'Hotelet (foto lhotelet.com)

El ple de l’ajuntament tractarà la qüestió de l’Hotelet (foto lhotelet.com).

Si alguna disciplina té un paper clau en la definició del model de poble a Begues, aquesta és sens dubte l’urbanisme. Però sovint entendre l’urbanisme no és senzill, perquè demana uns coneixements científics, tècnics i legals que no sempre estan a l’abast de tothom. Si els experts i l’administració no fan un esforç per explicar la gestió urbanística a la ciutadania, i de manera planera, és probable que decisions importants per a la col·lectivitat passin desapercebudes per a molta gent, i no per falta d’interès, sinó de coneixement o d’informació.

Per això són d’agrair textos com La gestió de l’urbanisme municipal als darrers quatre anys (2011-2015), de l’arquitecte Jordi Dolz, publicat dies enrere al portal d’Esquerra Republicana de Begues. Qui es vulgui posar al dia de les “carpetes” de l’Ajuntament de Begues pendents d’aprovació en matèria d’urbanisme, les trobarà totes resumides en aquest text, on Dolz aprofita per demanar més difusió de la gestió política de l’urbanisme i més transparència.

Un dels casos que comenta Jordi Dolz és la modificació de l’ús de l’Hotelet, al carrer Gimeno Navarro 10. Aquest cas és vox populi perquè s’arrossega des de fa ben bé un any i mig, però encara no està tancat. La societat mercantil Ctkendad, amb seu social a Granollers, va promoure l’ampliació de l’ús de l’Hotelet, ara residencial, amb l’ús sanitari-assistencial. L’objectiu era convertir-lo en un centre residencial d’assistència a persones drogodependents i donar-los tractament mèdic, psicològic i social.

No sembla que aquesta sigui una qüestió de gran transcendència per al model de poble, francament, però en canvi sí que és un dels temes més controvertits dels que esperen solució. Precisament, Jordi Dolz explica que el 31 de juliol passat algú va presentar una denúncia a l’Ajuntament “on s’argumenta que hi ha evidències que s’està exercint una activitat sòcio-assistencial sense que es tinguin aprovats definitivament tots els permisos i autoritzacions reglamentades”.

El primer ple de l’ajuntament que es farà des de llavors serà el pròxim 16 de setembre i tractarà aquesta qüestió. Les persones interessades podran saber per on van els trets. A més a més, també serà el primer ple des de l’explosió del carrer Major, un afer del màxim interès, amb moltes conseqüències humanes i socials. I potser també urbanístiques.

Etiquetat , , , , , , ,

Un mes després del 26 de juliol

El moment que treien de la runa la màquina dels pollastres a l'ast de la Cabaña (foto Alfred Dot).

El moment que treien de la runa la màquina dels pollastres a l’ast de la Cabaña (foto Alfred Dot).

L’agost d’aquest any a Begues ha estat especial. Ha estat un mes marcat, poc o molt, per les conseqüències de l’explosió del 26 de juliol al carrer Major. Tot i la immensa sort que no hi hagués víctimes mortals, de víctimes n’hi va haver igualment, i per això l’administració ha posat en marxa mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades i la ciutadania ha engegat el moviment de solidaritat. Al mateix temps, començava el desenrunament dels edificis destruïts per l’explosió.

Demà, dia 26, es compleix un mes de l’explosió i acaba el termini perquè les persones que van patir danys a casa seva demanin els ajuts del govern espanyol per aquest concepte. Fins el passat dia 21 es podien demanar a través de l’Ajuntament de Begues i demà dimecres encara es poden demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. S’hi poden acollir les famílies afectades que no superin els 35.145,71 euros d’ingressos nets anuals, d’acord amb un barem esglaonat segons el nombre de membres de la família. A més a més, a partir de setembre es podran demanar unes ajudes semblants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’hi podran acollir les famílies afectades que no superin els 59.020,22 euros de renda familiar anual, d’acord amb un barem similar a l’anterior.

Al seu torn, la ciutadania no s’ha quedat en cap moment de braços creuats i ha iniciat un moviment solidari, amb la intenció de recaptar fons durant tot un any per ajudar els afectats. Arran d’una crida de Santi Barroso, Pilar Capellades i Mercè Vendrell, el 17 d’agost es va crear una comissió d’entitats que impulsarà diferents iniciatives amb aquest objectiu. La mateixa Mercè Vendrell presideix la comissió, que continuarà la tasca iniciada el 15 d’agost per Jordi Rossy i els seus companys amb un concert benèfic de jazz al centre cívic.

Tots aquests esforços necessiten, però, la contrapartida de la informació. Saber què va passar i per què, la valoració dels danys, etc. Mentre continuen les investigacions, l’interès de la gent sobre aquesta qüestió és evident, com pot comprovar qualsevol persona parant l’orella i escoltant les converses d’aquests dies al carrer, on les més diverses teories sobre l’explosió s’escampen com una taca d’oli.

Tot això és normal, com també és normal desitjar que la versió oficial no es faci esperar gaire. Segurament, el primer ple de l’ajuntament que es reuneixi després de l’explosió serà seguit amb atenció.

Etiquetat , , , , , , ,

L’explosió del carrer Major a través dels comunicats oficials

Un agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major despres de l'esfondrament (foto Alfred Dot)

Agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major després de l’esfondrament (foto Alfred Dot)

Avui ha fet deu dies de l’explosió del carrer Major, que va deixar la població de Begues quasi en estat de xoc. Mai sabrem quantes persones van tornar a néixer aquella matinada del 26 de juliol. Com va dir l’alcaldessa al seu escrit de l’Alcaldia Oberta, “hem de pensar ‘quina sort hem tingut'”.

Hem recollit els diferents comunicats sobre l’explosió publicats fins ara pels estaments oficials, com l’Ajuntament, per tal de reconstruir els fets des del 26 de juliol fins avui. La primera conclusió és una obvietat: a hores d’ara no se sap, o no s’ha fet pública, quina va ser la causa de l’explosió. No cal dir que aquesta és una informació que tothom espera amb el màxim interès.

L’altra cosa que es posa en evidència rellegint els comunicats és un cert desconcert sobre el nombre de ferits i afectats, comprensible tenint en compte com va anar tot plegat. En els primers comunicats, el mateix dia 26, els Bombers de la Generalitat deien que hi havia hagut 13 ferits lleus i l’Ajuntament deia que n’hi havia hagut 11 en el títol del comunicat, tot i que en el text especificava que la xifra total era de 13, 11 dels quals hospitalitzats. Al cap d’uns quants dies, el 30 de juliol, la Diputació parlava únicament d’11 ferits.

També hi ha algun ball de xifres, encara més comprensible, sobre el nombre de cases afectades, però segur que quan tot hagi passat algú farà un informe minuciós, oficial, perquè aquells fets i les conseqüències que han tingut quedin aclarits. De moment, aquests són els comunicats que s’han publicat fins ara:

26-07-2015, 11.38 h, Els Bombers de la Generalitat han treballat aquesta matinada en l’esfondrament d’un habitatge amb 13 ferits a Begues (Baix Llobregat)

26-07-2015, Una explosió de gas deixa onze persones ferides lleus

27-07-2015, Comença el retorn a les seves llars d’afectats per l’explosió del carrer Major

27-07-2015, El govern municipal estableix les prioritats en garantir l’atenció als afectats per l’explosió i trobar habitatge provisional a les famílies que no poden tornar a les seves llars

29-07-2015, L’Ajuntament inicia la recerca de recursos per als afectats per l’explosió

29-07-2015, Reprèn l’activitat la farmàcia del municipi

29-07-2015, L’Ajuntament de Begues obre un número de compte per tal de recollir un fons solidari amb els afectats per l’explosió

30/07/2015, 12.26 h, La Diputació de Barcelona col·labora amb l’Ajuntament de Begues en el suport als afectats per l’explosió de gas

31-07-2015, L’Ajuntament tramita amb diferents administracions l’obtenció de recursos extraordinaris per als afectats de l’explosió

03-08-2015, En marxa la campanya per donar a conèixer el fons solidari amb les víctimes de l’explosió del carrer Major

03-08-2015, A l’espera de l’inici dels enderrocs al carrer Major

04-08-2015, Comença l’enderroc dels edificis afectats per l’explosió

04-08-2015, Totes les famílies que han perdut la llar per l’explosió ja disposen d’habitatge

Etiquetat , , , , ,

Llàgrimes de cocodril pels herois del segle XXI

img_5219

Tot veient les botigues del carrer Major de Begues no puc evitar pensar que la supervivència del comerç urbà de les poblacions del Baix Llobregat és un cas d’heroisme. Sobretot després de sis anys de crisi econòmica (que es va començar a manifestar l’agost de 2007) i tenint en compte que al Delta del Llobregat i la rodalia hi ha una de les concentracions més importants de grans centres comercials de tot el sud d’Europa.

A l’última dècada del segle passat se’n van obrir un fotimer, després del pioner Carrefour del Prat de Llobregat: Llobregat Centre, a Cornellà (1994), Barnasud a Gavà (1995), les Salines a Sant Boi (1997) i el Corte Inglés+Hipercor a Cornellà (1999). Això, sense comptar altres centres més “petits” i perifèrics com La Farga o el Max Center de l’Hospitalet, que van obrir quasi simultàniament, o el Caprabo de Sant Feliu.

I al segle XXI ha continuat la gresca: Gran Via 2 a l’Hospitalet (2002), l’Ànec blau a Castelldefels (2005)… fins i tot en plena crisi: el Vilamarina de Viladecans (2009) i el Splau! de Cornellà (2010).
En total, com a mínim, estem parlant d’uns 350.000 metres quadrats de superfície comercial, amb unes 600 botigues (a banda de les grans superfícies) i unes 21.000 places d’aparcament.

Com és públic i notori, ara l’Ajuntament de Viladecans i el Govern de la Generalitat han autoritzat la construcció d’una nova superfície comercial de 25.000 metres a Ca n’Alemany, un outlet, que té previst obrir al públic el 2015. Les obres dels accessos des de la C-32 ja han començat, en una exhibició d’eficàcia poc habitual en aquests temps de sequera en les finances públiques (en la foto de dalt podeu veure a Damià Calvet, director de l’Incasòl, amb corbata, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, vestit de blau).

Per això són tan poc creïbles els propòsits i les promeses de les autoritats locals (ajuntament de Viladecans, Consell Comarcal del Baix Llobregat…) en el sentit que analitzaran l’impacte del nou centre, promouran el comerç de proximitat, fomentaran les altres activitats econòmiques al Delta… Em recorden els bons propòsits que van fer amb motiu del projecte Eurovegas.

Jo crec que no faran res del que diuen. És a dir, que no ho faran seriosament, amb convicció. El model que tenim és evident: la màxima concentració de centres comercials de la península, i les autoritats locals i el Govern de la Generalitat en són coresponsables. Llàgrimes de cocodril no, si us plau.

(foto: Pepa Álvarez, a elfar.cat)

Etiquetat , , , , , , , , ,