La propagació de l’epidèmia s’alenteix

La propagagió de l’epidèmia de COVID-19 a Begues ha disminuït de velocitat els darrers dies, tot i que el municipi continua sent el que té el risc de contagi més elevat de tota la comarca segons les darreres dades publicades. La veritat és que les últimes dades disponibles en aquests moments corresponen a dijous passat, dia 13 d’agost, però ja llavors hi havia indicis que s’estava frenant la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment (rho7).

En aquells moments la taxa rho7 era de l’1,56, després d’haver estat força dies per damunt del 2. Això vol dir que cada malalt de coronavirus transmetia la malaltia a 1,5 persones més, per comptes de les 2 i escaig dels dies anteriors. No és un gran canvi, però sí en la bona direcció. De fet, encara que Begues tingui l’índex de risc de contagi més alt del Baix Llobregat (747,16), aquest indicador també ha millorat respecte als dies anteriors, que va arribar a superar l’índex 1.000. Totes aquestes dades les reproduïm del portal 324, com les altres vegades.

L’ajuntament tampoc ha donat més dades des de dijous dia 13, en què va publicar un comunicat amb el títol “El brot de COVID-19 a Begues tendeix a estabilitzar-se però el risc de contagi segueix sent molt alt”. En canvi, sí que ha divulgat avui a través de Facebook un nou comunicat sobre la situació que, entre altres coses, diu que “les mesures de prevenció individual i col·lectiva estan donant fruits i per això cal mantenir-les.”

Avui mateix, per exemple, el Casino ha tornat a obrir les portes als socis després d’uns quants dies de tancament per indicació del CAP Pou Torre. També avui el Departament de Salut ha prorrogat quinze dies més les mesures especials que aplica a diferents municipis del Baix Llobregat –com, per exemple, Viladecans, Gavà o Castelldefels–, però no ha inclòs Begues entre les poblacions afectades, senyal que les autoritats sanitàries no consideren necessàries mesures addicionals a les actuals.

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

La mirada beguetana dels fets de cal Ganxo

La fotografia de cal Ganxo que El Periódico va publicar a primera plana el 12 de març passat (foto Pau Martí).

Els fets de l’alberg de cal Ganxo dels passats dies 9 i 10 de març van tenir una gran repercussió a tot arreu. A Begues també, per descomptat, tant per l’impacte social causat per l’assalt de 25 persones encaputxades als MENA (menors no acompanyats, immigrants) que s’allotjaven en l’alberg, com per la proximitat a Castelldefels.

Es dona la circumstància, a més a més, que El Periódico de Catalunya va informar dels fets el dia 12, a primera plana, amb una gran fotografia a quatre columnes del fotògraf beguetà Pau Martí Moreno, de cal Pau Pubill. La fotografia mostra l’ambient a l’exterior de l’alberg després que es coneguessin els fets i s’hi veuen dos agents dels Mossos d’Esquadra, dos policies locals, dues persones més vestides de paisà i dos vehicles policials.

És la primera fotografia de Pau Martí que El Periódico publica a primera plana i, per això, el mateix 12 de març el fotògraf de Begues va fer aquest comentari al seu perfil de Facebook: “¡Hoy en la portada del Periódico he publicado la foto principal! Bien, no puedo estar más feliz y contento. El tema mal. Mal al comprobar que la ignorancia y el racismo campan a sus anchas en mi Baix Llobregat. En fin… Moltes gràcies Julio Carbó per la confiança!” Julio Carbó és l’editor gràfic del diari.

Silenci del PP sobre els escindits de Begues

Fernando Moya i Fina Redondo en una foto recent a Terrassa (foto @twitter).

El Partit Popular (PP) no ha volgut fer mullader per la marxa dels dos regidors que tenien a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, que a començament de febrer van deixar el partit i es van integrar en l’organització de Vox a Viladecans. Una portaveu del PP s’ha limitat a dir que “aquestes dues persones es van donar de baixa del partit i se’n van endur l’acta de regidors; per tant, ja no tenen vinculació amb el PP”.

Encara ha estat més concís el líder dels populars a la comarca, Manuel Reyes, de Castelldefels: “sobre aquest tema poc puc explicar-te”. El cas és que en el ple municipal de Begues del 6 de febrer passat, l’alcaldessa va “donar compte de la consideració com a regidors no adscrits d’aquesta corporació dels Srs. Josefa Redondo y Fernando Moya“, a petició dels mateixos interessats, que no van donar cap més explicació. Per tant, encara que hagin deixat el PP, tots dos continuen sent regidors de Begues: Fina Redondo ho és des de 2007 i Fernando Moya des de 2015.

Els dos regidors ja van protagonitzar una curiosa anècdota el 2017, quan es van inscriure a l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), una plataforma de diputats, senadors, alcaldes, regidors i eurodiputats que defensen el procés sobiranista. Quan es va saber, van fer un comunicat tot negant que s’haguessin tornat de la ceba i dient que s’hi havien apuntat “per error”, pensant-se que s’inscrivien a “l’IdCat, encarregat de gestionar la identitat digital a Internet”.

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Els “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal

Gràfic publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació a internet, amb informació de les societats de Teixidó (font: ICIJ).

Els anomenats “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal i el relacionen amb David Teixidó Rodríguez, el director de la coneguda prova esportiva Ultra Trail Barcelona. Segons els “Paradise Papers”, Teixidó va ser el director i representant legal de dues societats offshore registrades a Malta, anomenades Net Tank Holdings Limited i Raff Limited. Totes dues es van registrar a Malta el mateix dia, el 14 d’octubre de 2009, però el 2016 ja constaven com a donades de baixa en el registre oficial maltès.

“Paradise Papers” és el nom amb què es coneix una filtració massiva de dades de 13,4 milions de documents procedents de dos despatxos d’advocats, de les illes Bermudes i de Singapur, i de 19 registres mercantils de països opacs a les administracions fiscals. Les dades les van publicar fa nou mesos el diari alemany Süddeutsche Zeitung, de Munich, i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). És la primera vegada que Begues apareix en una investigació d’aquestes característiques.

La filtració dona els noms de més de 120.000 persones i empreses, entre els quals el de Teixidó i de les dues societats offshore relacionades amb ell. Sortir als “Paradise Papers” o a investigacions anteriors com Bahamas Leaks, Offshore Leaks o els papers de Panamà no implica necessàriament que els propietaris de les societats offshore evadissin impostos, però aixeca sospites perquè, habitualment, el principal objectiu d’aquestes societats és l’anonimat dels propietaris per estalviar-se precisament el pagament d’impostos. A més del cas de Begues, els “Paradise Papers” en publiquen tres relacionats amb Gavà, set de Castelldefels o vuit de Sitges, per parlar només dels municipis més propers.

El 23 de juliol passat ens vam posar en contacte amb David Teixidó per conèixer la seva versió sobre tot això, però ens va dir que se n’anava de viatge i que ja en parlaríem al setembre. Les dades dels “Paradise Papers” són totes de 2016 i situen la residència de Teixidó a Begues, en una casa de la urbanització Bon Solei II, però actualment viu al Vallès. De tota manera, manté la vinculació amb Begues com a organitzador de la Ultra Trail Barcelona (UTBCN), que aquest any no s’ha celebrat a causa de “les obligacions laborals i algunes dificultats”, segons explica un comunicat del 12 de desembre de 2017. El mateix comunicat anuncia que la prova es tornarà a fer el 27 d’abril de 2019 a Begues, “amb un nou format de proves que inclourà nous recorreguts, noves distàncies i altres notables novetats.”

Segons els “Paradise Papers”, sembla que David Teixidó va compartir la propietat de Net Tank Holdings Limited i de Raff Limited amb altres persones, entre els quals Ernesto Pagès Lara, col·laborador seu a la societat Pasiona Consulting SL de Barcelona.

Sílvia Ruiz serà regidora al setembre

La foto de Sílvia Ruiz del seu perfil de twitter.

Sílvia Ruiz s’incorporarà el pròxim mes de setembre a l’ajuntament de Begues com a regidora per EB-ICV. Aquesta candidatura va obtenir dues regidories en les passades eleccions municipals, que van ocupar Ramon Guasch i Lurdes Griñó, els dos primers candidats de la llista. Ara, arran de la renúncia de Lurdes Griñó, Sílvia Ruiz -la tercera de la llista- entrarà en l’ajuntament com a regidora d’ICV per ocupar el lloc vacant

És la primera vegada que Sílvia Ruiz farà de regidora. Doctora Enginyera de Telecomunicació i professora de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC, Sílvia Ruiz té ara 54 anys d’edat i en fa 20 que viu a Begues, on és força activa en la vida cívica i política. Col·labora amb l’ANC i amb el grup local d’Òmnium a Begues, i també és membre d’Amnistia Internacional, de la plataforma “Esquerres per la Independència”, de l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) i del corrent “Compromís per la Independència” d’ICV. Durant uns anys va estar afiliada a ICV, però ara no està afiliada a cap partit.

El currículum professional de la Sílvia Ruiz és impressionant. Té més de 200 publicacions en llibres, revistes i congressos internacionals i és fundadora i directora, l’any 2008, del grup de recerca WiComTec: Wireless Communications and Technologies. També té 15 anys d’experiència en gestió i política universitària, bagatge que segur que li serà útil en la nova etapa com a regidora.

Menys infants a les escoles que el curs passat

El Col·legi Sant Lluís-Bosch (foto Joaquim Calvet)

Els escolars de Begues estan a punt de començar les vacances de Nadal… Aquest primer trimestre han començat el curs menys alumnes que l’any passat. La matrícula als centres educatius del poble ha baixat enguany un lleuger 0,90%: aquest curs 2014-15 hi ha 1.315 alumnes matriculats, mentre que el curs 2013-14 n’hi havia 1.327 en total.

La baixada és molt petita, però contrasta amb les projeccions de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre la població escolar, que preveuen un creixement lent, però constant, del nombre d’escolars al Baix Llobregat fins al 2021. A les comarques veïnes passa el mateix. Per tant, es podria dir que les dades d’aquest any a Begues van un xic a contracorrent.

El descens del nombre d’alumnes matriculats s’ha concentrat en els centres públics, tant l’escola pública Sant Cristòfor (que ha passat de 457 alumnes a 435, un 4,81% menys), com l’Institut de Begues (que ha baixat dels 203 fins als 198 alumnes, un 2,46% menys). Aquesta baixada no té un sol motiu. En el cas de l’Institut, la matrícula va estretament vinculada a l’activitat de l’escola Sant Cristòfor. Així, enguany hi ha menys alumnes a l’Institut perquè no n’han arribat tants procedents de l’escola. I en el cas de Sant Cristòfor, cal atribuir el descens de la matrícula tant a una natalitat més baixa (els anys de naixement dels alumnes actuals) com al fet que algunes famílies han marxat a viure a altres llocs. En definitiva, això lligaria amb la previsió que les pròximes dades del padró municipal recolliran un estancament de la població de Begues.

De tota manera, al col·legi religiós Sant Lluís-Bosch, el centre educatiu més gran de Begues, la matrícula ha augmentat. Dels 667 alumnes matriculats el curs passat en infantil, primària i secundària, aquest curs han passat als 682, un 2,24% més. Un 60,26% dels alumnes actuals del Sant Lluís-Bosch són residents a Begues (és a dir, 411) i els altres 271 són procedents d’altres municipis, com ara Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat o Torrelles de Llobregat. És a dir, la matrícula d’aquesta escola continua creixent, com preveuen les projeccions de l’Idescat per al conjunt de la comarca.

1.327 nens i nenes han començat el curs a Begues

Aviat farà una setmana que va començar el curs escolar. Aquest any, als diferents centres educatius de Begues han començat les classes 1.327 nens i nenes, cosa que representa un petit augment de l’1,06% respecte al curs passat (llavors van ser 1.313). L’augment es concentra en els centres privats, el Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell i el Parvulari Col·legi Bosch, que han començat el curs amb 667 alumnes en total, 16 més que l’any passat. En els centres públics les xifres són gairebé les mateixes que el curs 2012-2013: a l’Escola Pública Sant Cristòfor hi ha 457 alumnes matriculats, exactament el mateix nombre que l’any passat, mentre que a l’Institut de Begues n’hi ha 203, per comptes dels 205 del curs passat.

La gran majoria d’alumnes són de Begues mateix, però també n’hi ha de les poblacions dels voltants, sobretot al Col·legi Sant Lluís/Parvulari Col·legi Bosch, on el 50% de l’alumnat va i ve cada dia de Castelldefels, Gavà o el Prat de Llobregat. Als centres públics, la proporció d’alumnes locals és molt més gran. De fet, quasi tots els nens i nenes de l’Escola Sant Cristòfor i de l’Institut són de Begues mateix, però també n’hi ha de procedents de Gavà i Olesa de Bonesvalls i, fins i tot, a l’Institut, es veu que n’hi ha un d’Avinyonet…

La foto de dalt, però, no és d’aquests dies, sinó de 2010, de la classe de cinquè de primària de l’Escola Sant Cristòfor. D’aquest curs encara no n’hem trobat!

(foto: stcristoforbegues.blogspot.com.es)

Llàgrimes de cocodril pels herois del segle XXI

Tot veient les botigues del carrer Major de Begues no puc evitar pensar que la supervivència del comerç urbà de les poblacions del Baix Llobregat és un cas d’heroisme. Sobretot després de sis anys de crisi econòmica (que es va començar a manifestar l’agost de 2007) i tenint en compte que al Delta del Llobregat i la rodalia hi ha una de les concentracions més importants de grans centres comercials de tot el sud d’Europa.

A l’última dècada del segle passat se’n van obrir un fotimer, després del pioner Carrefour del Prat de Llobregat: Llobregat Centre, a Cornellà (1994), Barnasud a Gavà (1995), les Salines a Sant Boi (1997) i el Corte Inglés+Hipercor a Cornellà (1999). Això, sense comptar altres centres més “petits” i perifèrics com La Farga o el Max Center de l’Hospitalet, que van obrir quasi simultàniament, o el Caprabo de Sant Feliu.

I al segle XXI ha continuat la gresca: Gran Via 2 a l’Hospitalet (2002), l’Ànec blau a Castelldefels (2005)… fins i tot en plena crisi: el Vilamarina de Viladecans (2009) i el Splau! de Cornellà (2010).
En total, com a mínim, estem parlant d’uns 350.000 metres quadrats de superfície comercial, amb unes 600 botigues (a banda de les grans superfícies) i unes 21.000 places d’aparcament.

Com és públic i notori, ara l’Ajuntament de Viladecans i el Govern de la Generalitat han autoritzat la construcció d’una nova superfície comercial de 25.000 metres a Ca n’Alemany, un outlet, que té previst obrir al públic el 2015. Les obres dels accessos des de la C-32 ja han començat, en una exhibició d’eficàcia poc habitual en aquests temps de sequera en les finances públiques (en la foto de dalt podeu veure a Damià Calvet, director de l’Incasòl, amb corbata, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, vestit de blau).

Per això són tan poc creïbles els propòsits i les promeses de les autoritats locals (ajuntament de Viladecans, Consell Comarcal del Baix Llobregat…) en el sentit que analitzaran l’impacte del nou centre, promouran el comerç de proximitat, fomentaran les altres activitats econòmiques al Delta… Em recorden els bons propòsits que van fer amb motiu del projecte Eurovegas.

Jo crec que no faran res del que diuen. És a dir, que no ho faran seriosament, amb convicció. El model que tenim és evident: la màxima concentració de centres comercials de la península, i les autoritats locals i el Govern de la Generalitat en són coresponsables. Llàgrimes de cocodril no, si us plau.

(foto: Pepa Álvarez, a elfar.cat)