Tag Archives: Centre Cívic

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , ,

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Solos d’harmònica per començar la desena edició del Jazz Camp

D’esquerra a dreta, Roger Mas, Antonio Serrano, Peter Bernstein, Deejay Foster i Jordi Rossy, ahir a la nit a la terrassa del Centre Cívic (foto Alfred Dot).

Avui comença a Can Rigol la desena edició del Begues Jazz Camp, que un any més farà que a Begues hi hagi la major concentració de músics de jazz per metre quadrat durant tota la setmana. Ahir a la nit ja hi va haver el concert d’inauguració a la terrassa del Centre Cívic, amb els tres alma mater del Jazz Camp, Jordi Rossy (bateria), Deejay Foster (contrabaix) i Roger Mas (teclat), a més dels habituals Cris Cheek (“Cristóbal Mejilla”, com diu Rossy, al saxo) i Peter Bernstein (guitarra).

La novetat –almenys per a nosaltres– va ser Antonio Serrano, músic madrileny virtuós de l’harmònica que aquest any s’incorpora al Begues Jazz Camp com a professor i que ahir a la nit va oferir alguns dels solos més memorables del concert. El guitarrista Carles Benavent, de la Collada, i dos músics més vinculats a Begues (Enrique Oliver, saxo, i Voro Garcia, trompeta) es van sumar també a la nit de jazz, “fora de cartell”.

Aquesta desena edició significa definitivament la consolidació del Jazz Camp, després que l’any passat va estar a punt de ser el darrer a causa del gran esforç organitzatiu que representa. El renovat suport de l’Ajuntament ha permès mantenir l’esdeveniment i garantir-ne la continuïtat. A més d’Antonio Serrano, aquest any s’incorporen al quadre de professors la vocalista Deborah J. Carter, nord-americana resident a Sant Sebastià; el baixista novaiorquès Doug Weiss i el bateria Victor Lewis, també nord-americà.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les edicions del Jazz Camp són especials. Aquesta també ho va ser

El saxo Seamus Blake (foto JFB)

La contrabaixista Magalí Datzira (foto Alfred Dot)

Sis saxos intepreten Albinoni (foto JFB)

Ara fa un mes arrencava la novena edició del Begues Jazz Camp, que va tornar a omplir de bona música de jazz les nits de la primera setmana d’agost. El públic no va fallar a cap dels concerts i jam sessions del Centre Cívic i de can Rigol, un fet que l’alma mater de l’invent, Jordi Rossy, no es cansa de destacar com un dels valors afegits d’aquest seminari internacional.

Aquesta vegada van repetir com a mestres els mateixos músics de l’any passat, els grans Chris Cheek, Peter Bernstein, Michael Kanan, Putter Smith, Jimmy Wormworth i Judy Niemack, als quals, per si no n’hi hagués prou, es va sumar fugaçment a mitja setmana el saxo canadenc Seamus Blake.

De les jam sessions nocturnes de can Rigol es pot esperar qualsevol cosa. Aquest any vam flipar amb els solos de Seamus Blake la nit de dimecres, la veu de la contrabaixista Magalí Datzira o l’Adagio d’Albinoni interpretat per sis saxofonistes, Chris Cheek entre ells, per dir només tres dels moltíssims moments que el Jazz Camp regala cada any a qui s’hi vulgui apropar. Una innovació d’aquest any va ser la mecànica de les jam sessions de la sala principal (el menjador de can Rigol), en què les peces no podien durar més de cinc minuts i cada formació només podia interpretar una peça…

En aquesta novena edició Roger Mas i Deejay Foster van portar el pes de l’organització la major part dels dies. Jordi Rossy es va haver d’absentar a mitja setmana per un compromís professional a Bèlgica. Una altra novetat d’aquest any ha estat la major implicació de l’Ajuntament en l’organització i el desenvolupament del Jazz Camp, sobretot a través del regidor Jordi Montaña i la segona tinenta d’alcaldia Laura Granados.

L’any que ve serà la desena edició del seminari. Hi ha temps per pensar si ha de ser o no una edició especial, però, ben mirat, totes les edicions del Jazz Camp són especials. O sigui que cap problema.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

A punt d’acabar-se el IV Fòrum Educatiu, s’apropa l’hora del balanç

Conxita Peral durant la seva intervenció en la sessió del Fòrum Educatiu de la setmana passada (foto Alfred Dot).

Conxita Peral en la sessió de la setmana passada del Fòrum Educatiu (foto Alfred Dot).

El quart Fòrum Educatiu de Begues està a punt d’acabar les sessions i aviat se’n podrà fer balanç. Demà divendres a les 19 h es farà l’última xerrada al Centre Cívic el Roure, com totes les altres sessions. El mestre i assessor en educació digital Jordi Jubany parlarà d’”Educar-nos en un món connectat”.

El Fòrum Educatiu es fa cada dos o tres anys i és una de les principals activitats del PEB, el Projecte Educatiu Begues, que va néixer el 2006 impulsat per l’Ajuntament i la Diputació. En tots aquests anys, les entitats i la ciutadania en general han tingut l’oportunitat de proposar i impulsar tota mena d’iniciatives perquè l’educació sigui un procés permanent a Begues. Un procés que arribi a tots els sectors de la població i a persones de totes les edats, amb l’objectiu de millorar la salut social.

Es pot ser més o menys entusiasta sobre el que el PEB ha aconseguit durant aquests deu anys, però la veritat és que ha deixat petja. Diferents iniciatives sorgides de la participació ciutadana en les activitats del PEB han quedat ja consolidades en la vida del poble, com ara la Mostra d’Entitats, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements o Ràdio Begues, per posar tres exemples.

També es pot veure el got mig buit, probablement amb motius. Un dels membres del grup impulsor, per exemple, es confessa “decebut per la resposta del poble” en les sessions del Fòrum Educatiu que acaba demà. “Les entitats brillen per la seva absència –diu–, i els polítics, deixant de banda els regidors i l’alcaldessa, vénen en comptagotes”.

És cert que les sessions del Fòrum, sense comptar la de demà, han tingut una valoració desigual entre els participants. Sembla que, en general, va agradar molt la conferència inaugural, de la doctora en psicologia Maria Jesús Comellas. En canvi, no va tenir tan bona crítica la sessió de la setmana passada sobre l’associacionisme. Amb alguna excepció, com la introducció de Conxita Peral, del grup impulsor. Segons explica la Sílvia Ruiz al seu perfil de Facebook, la Conxita, “amb poques paraules i precises va dir exactament el que també penso sobre el paper de les associacions i les entitats en el teixit municipal. Hem de parlar de quina veu han de tenir, quina capacitat de participació en la gestió i les decisions municipals, i de com tots (…) hem d’escoltar i reconèixer les seves propostes, més enllà d’afavorir que es relacionin entre elles i organitzin una festa o una sortida per omplir la nostra agenda de lleure.”

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Rossy anuncia la continuïtat del Begues Jazz Camp

Jordi Rossy, dissabte passat al centre cívic (foto Alfred Dot)

Jordi Rossy, dissabte passat al centre cívic. Al fons, el guitarrista Peter Bernstein (foto Alfred Dot)

Jordi Rossy va anunciar dissabte passat per sorpresa, durant el concent dels mestres del Begues Jazz Camp al centre cívic, la continuïtat de la trobada anual de músics en els pròxims anys. Per sorpresa, perquè la majoria dels assistents al concert desconeixien que la continuïtat de l’esdeveniment estigués en perill.

El creador del Begues Jazz Camp va explicar al públic que, pocs dies enrere, havia arribat a la conclusió que ja no es veia amb ànims de continuar organitzant la trobada anual, per l’enorme esforç que representa, especialment des del punt de vista econòmic. De tota manera, a mitja setmana va tenir una reunió amb una representació de l’Ajuntament, encapçalada per l’alcaldessa, Mercè Esteve, que li va garantir el suport municipal a la celebració de la trobada jazzista. Rossy va agrair públicament el suport i va anunciar que el Begues Jazz Camp continuarà.

Aquest any la trobada ha reunit a 77 estudiants i 7 mestres durant una setmana, més o menys com les últimes vegades. És fàcil endevinar que els costos d’un esdeveniment d’aquestes característiques són importants i que les matrícules dels estudiants no són suficients per a sufragar-los. De fet, el Begues Jazz Camp rep una subvenció de l’Ajuntament, però d’una quantitat relativament modesta. Així, els últims anys les subvencions han estat, respectivament, de 3.531,61 euros el 2012 i el 2013, de 3.786,42 euros el 2014 i de 3.909,04 euros el 2015. La subvenció de 2016 encara no s’ha publicat.

Etiquetat , , , ,

“Bon dia, amics. Comença avui el Begues Jazz Camp”

Jordi Rossy (foto Begues Jazz Camp).

Jordi Rossy (foto Begues Jazz Camp).

“Buenos días amigos. Comienza hoy el Begues Jazz Camp”. Amb aquestes paraules a twitter i a facebook, en castellà i en anglès, Jordi Rossy ha donat aquest migdia la benvinguda als participants en la vuitena edició del Jazz Camp. Una nova edició que torna a tenir tots els ingredients per deixar el millor gust de boca als participants en la trobada i a tota la gent de Begues que s’apropi als concerts i jam sessions de Can Rigol i del Centre Cívic.

Aquest any Jordi Rossy, director i guru del Jazz Camp, ha aconseguit reunir a Begues a sis músics nord-americans amb trajectòries impressionants, que faran de mestres a Can Rigol durant el sis dies de la trobada jazzista. Són Chris Cheek, compositor i saxofonista de Saint Louis (Missouri), que ja va actuar el 4 de juny passat al Centre Cívic amb el seu quintet; el guitarrista novaiorquès Peter Bernstein; el pianista i compositor Michael Kanan, de Boston (Massachusetts), asidu del Begues Jazz Camp; el baixista Putter Smith, de Los Angeles (Califòrnia); el bateria Jimmy Wormworth, d’Utica (Nova York), i la vocalista Judy Niemack, de Pasadena (Califòrnia).

A ells i als alumnes podrem escoltar-los de dilluns a divendres a partir de les 22.30 h (concert de combos) i de mitjanit (jam session). Les jam sessions seran a Can Rigol, com sempre. Els concerts de combos, ja ho veurem. Hi ha qui diu que seran a Can Rigol, però no descarteu que es facin al Centre Cívic. Que la sorpresa i la improvisació no faltin al Begues Jazz Camp! I dissabte a la nit, el concert dels mestres a les 22 h al Centre Cívic. De moment, per anar acostumant l’oïda, escolteu a Spotify, si voleu, la veu de Judy Niemack a “What’s Going On”.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

Els refugiats, més a prop que mai

Els refugiats (foto Pau Martí Moreno)

Fugen de Síria (foto Pau Martí Moreno)

Per entendre l’èxode dels refugiats sirians a través de la ruta dels Balcans s’hi ha d’anar i veure-ho directament. Això és el que va fer Pau Martí Moreno setmanes enrere, durant quinze dies, i el resultat és l’audiovisual “Exili”, que presentarà públicament demà passat, dissabte, 14 de novembre, a les 20 h al Centre Cívic de Begues.

L’audiovisual recull les imatges captades amb la càmera per Pau Martí, que constitueixen “una mirada personal a la crisi humanitària dels refugiats sirians”, com ell mateix ho descriu. Dissabte l’autor comentarà les imatges de l’audiovisual i explicarà les sensacions que va tenir mentre era allà i feia les fotografies.

Enmig del patiment dels refugiats –explica el noi de Can Pau Pubill– “veus molta humanitat i també molta deshumanitat. Qui és bona persona, encara és torna més bona persona, i a l’inrevés també: qui és una mala persona, encara es torna més fill de puta”. No us ho perdeu. Dissabte a les 20 h.

Etiquetat , , , , , ,

Gràcies, Jordi Rossy, and thanks to you, “Tootie”

Felix Rossy, Ben Street i

Felix Rossy, Ben Street i “Tootie ” Heath a l’auditori del centre cívic (foto Alfred Dot)

Un any més (i ja van set), Jordi Rossy i els seus amics han tornat a portar el millor jazz a Begues i han millorat els èxits de les anteriors edicions. Com el mateix Rossy va explicar en el concert dels mestres, dissabte a la nit, aquest any han hagut de rebutjar inscripcions al seminari per no superar la vuitantena d’alumnes i mantenir el Begues Jazz Camp tal com és i a Can Rigol. “Sense Can Rigol no hi ha Begues Jazz Camp”, diu sempre en Rossy.

A banda del que representa per als amants del jazz que s’hi concentren, el Jazz Camp és un esdeveniment únic que molta gent de Begues viu cada any amb intensitat durant sis nits d’agost. Les jam sessions a Can Rigol a partir de mitjanit, obertes a tothom, són un luxe difícil de descriure. I aquest any els concerts a l’aire lliure al centre cívic, a les deu de la nit, han fet encara més intensa la complicitat dels beguetans amb aquesta trobada musical.

El concert dels mestres a l’auditori del nou centre cívic, amb la participació del veterà Albert “Tottie” Heath a la bateria, va ser la gran traca final. És impressionant llegir què diu d’ell l’Encyclopedia of Jazz Musicians. Heath forma part de la història del jazz i a Begues hem tingut el privilegi de veure’l en acció al nou auditori, al costat de Rossy i els altres mestres del Jazz Camp (Ben Street, Lage Lund i Michael Kanan, amb la col.laboració de Carme Canela).

Definitivament, Rossy ha sabut organitzar una trobada especialitzada i, al mateix temps, oberta a tot Begues. Totes dues coses ben fetes. Una trobada en què els veterans encomanen l’experiència i la passió pel jazz als més joves i en què tothom hi surt guanyant. El solo final del concert de dissabte, amb el jove Felix Rossy (de 21 anys) a la trompeta, acompanyat pels grans Ben Street, baixista, i “Tootie” Heath (de 80 anys), a la bateria, va ser una magnífica metàfora de tot plegat.

Etiquetat , , , , , , , , ,
Anuncis