Tag Archives: Centre d’Estudis Beguetans

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,

L’ajuntament troba que la riera de can Figueres és “un pas fonamental”

Les cabres, passant per la riera de can Figueres el 10 de març passat (foto JFB).

El projecte de l’Ajuntament de Begues per cobrir un tram de la riera de can Figueres, just abans de creuar el Camí Ral, “representa un evident guany social” i regularitzaria “un pas fonamental entre el carrer Saragossa i el Camí Ral”. Aquests són, almenys, dos dels principals arguments que dóna la memòria del projecte. Tenint en compte que el cost de l’obra seria només d’uns 122.000 euros, a primer cop d’ull els arguments semblen prou poderosos perquè el projecte vagi endavant.

Però en realitat és difícil veure quins són els guanys socials i el caràcter fonamental que els redactors del projecte li han atribuït. En primer lloc, no es té constància de cap petició ciutadana perquè es cobreixi la riera en aquell tram. Els veïns del lloc són els primers sorpresos que l’ajuntament s’hagi empescat el projecte, que ells no troben necessari tot i que els autors argumentin que facilitaria “la comunicació amb el centre del nucli urbà i l’accés als serveis generals com l’Ajuntament, correus, bancs…”

Evidentment, els veïns d’aquell tram de la riera de can Figueres no serien els únics destinataris de l’obra, que es posaria al servei de tota la població per poder accedir al Camí Ral a través del carrer Saragossa, cosa que ara només es pot fer a peu. Però el fet que no hi hagi hagut cap petició ciutadana en aquest sentit vol dir, probablement, que ningú troba a faltar aquesta connexió, ja que d’accessos al Camí Ral n’hi ha d’altres, i no gaire lluny. Per tant, les dificultats per anar als serveis municipals, correus o bancs semblen inexistents.

La riera de can Figueres, a més a més, és una riera, com el seu nom indica, amb les funcions que tenen les rieres. És una de les que travessa el cas urbà de Begues en estat natural i, per tant, fa de corredor verd entre els espais naturals d’una banda i altra del Camí Ral. Hi ha altres rieres que també travessen el poble, que es van canalitzar o desviar temps enrere i que tenen un aspecte molt diferent, poc atractiu i gens natural. Serveixen perquè circuli l’aigua, però no es pot dir que facin de corredor verd, com la de can Figueres. Fa pocs dies vam comprovar com un dels ramats de cabres del poble travessava el Camí Ral per aquell lloc.

Una altra de les funcions d’aquell tram de la riera és la connexió a peu entre el Camí Ral i el carrer Saragossa, una connexió que el projecte qualifica de “pedestre i sense les més mínimes condicions”. Pedestre sí, perquè s’hi ha de passar a peu. I les condicions són les habituals de les ribes de les rieres, amb pedres i herbes, com és normal en els entorns naturals. Gràcies a la feina dels serveis municipals, darrerament el pas està normalment net d’herbes i s’hi pot passar sense problemes. Segur que una actuació més decidida, però sense necessitat d’invertir-hi milers d’euros, encara milloraria més les condicions del pas.

En fi. El Centre d’Estudis Beguetans ha presentat unes al·legacions molt sensates que expliquen força bé per què sembla innecessari aquest projecte.

 

Etiquetat , , , ,

S’apropa el referèndum

Jordi Valldeperas, secretari de la Taula del Baix Llobregat

 

 

Cada dia està més a prop el referèndum sobre la independència, que serà un dels moments més importants de la política catalana de tots els temps. Si les previsions del Govern de la Generalitat es mantenen, a finals de setembre o començament d’octubre es farà la votació. O no es farà. Però en tots dos casos les conseqüències seran de gran magnitud. Si es fa, perquè probablement guanyarà el sí (no confonguem un referèndum amb les enquestes d’opinió sobre la independència). I si no es fa, perquè la prohibició del referèndum tindria uns efectes comparables a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que precisament va desfermar el procés d’emancipació política de Catalunya. Per tant, en tots dos casos la tensió política està més que garantida.

Sovint hi ha persones que manifesten cansament pels gairebé set anys de procés. El cansament és comprensible perquè set anys són molts anys. A més, al món passen moltes altres coses que mereixen atenció. Hi ha problemes socials, econòmics i de tota mena que no es poden deixar de banda amb l’excusa de l’agenda política. Però que el procés centri l’atenció d’una bona part de la societat també és normal: costa d’imaginar un moment polític més complex i amb més transcendència que l’actual en la història recent del país.

Per això, per la transcendència del moment, molts sectors i entitats s’han adherit al Pacte nacional pel Referèndum per defensar la votació, “una eina privilegiada –diuen en el manifest– d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços”. Precisament, aquesta setmana s’ha presentat a Molins de Rei la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que té com a portaveu Genoveva Català i com a secretari Jordi Valldeperas, de la Taula de Begues.

Fins al moment, a Begues s’han adherit a la Taula pel Referèndum les entitats locals Òmnium Cultural, ANC, Centre d’Estudis Beguetans, BigBand Begues, Grup Sardanista de Begues, Cooperació en Acció i la colla castellera Els Encantats, i els partits PDeCAT, ERC, ICV, Gent de Begues i Tot x Begues. Aquesta vegada, el PP no ha donat la sorpresa, com l’altre dia amb l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Això s’anima: arriben els Fòrums de l’Espluga

 

Aquest cap de setmana s’estrena a Begues una nova oferta cívica i cultural: els Fòrums de l’Espluga. Es tracta d’un nou espai de debat i reflexió que, en el primer cicle (l’Europa dels murs), tractarà de les migracions arreu del món, de les situacions a què s’enfronten les persones migrants i de les conseqüències per als països d’acollida.

La primera sessió es farà demà, 6 de maig, de les 19 a les 21 h, en un espai singular, la terrassa natural que hi ha davant de l’entrada de la cova de Can Sadurní. El cicle tindrà tres sessions més els altres dissabtes d’aquest mes de maig, i hi participaran una dotzena de ponents de diferents disciplines, com ara Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; Ramon Lobo, periodista; Leila Lachawati, professora de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i activista hispano-siriana; Ignasi Calbó, coordinador del pla de Ciutat Refugi de Barcelona; Mikel Araguás, de SOS Racisme i Andalucía Acoge, o Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum.

Els Fòrums de l’Espluga són una nova iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, i en aquesta nova iniciativa tindran la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats del poble.

Les tres primeres sessions del cicle, com diem, es faran els dies 6, 13 i 20 de maig a la terrassa de la cova de Can Sadurní i l’última sessió es farà el 27 de maig al teatre Goula del Centre Cívic, de 18 a 20.30 h.

Etiquetat , , , ,

Quasi trenta barraques de pedra seca restaurades

Restaurant la barraca de l'àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Tot restaurant la barraca de l’àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Si Begues pot presumir de tenir un patrimoni en pedra seca cada vegada més ben conservat, això és gràcies sobretot a la tasca del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), amb la necessària complicitat, és clar, dels propietaris de les barraques de vinya. Des que el CEB i la seva gent van començar a restaurar les barraques de pedra seca en mal estat, l’any 2007, ja n’han restaurat quasi una trentena. La darrera és la barraca de l’àvia Teresa, prop de Can Sadurní. Dissabte passat, 15 d’octubre, un grup de persones convocades pel mateix CEB i la Land Art Associació Catalunya (LAAC) van dedicar el matí a restituir les parts danyades de la barraca, que aviat estarà restaurada del tot.

L’objectiu de les dues entitats és no parar fins a restaurar-les totes. El cens que han elaborat arriba al centenar de barraques, moltes de les quals estan molt danyades pel pas del temps i la manca de manteniment. Perquè les barraques ja restaurades no es tornin a malmetre, el CEB i l’Ajuntament de Begues han acordat un conveni perquè l’entitat cultural se n’ocupi.

Etiquetat , , , , ,

El congrés del Baix Llobregat, a peu de barraca

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l'any 2013 (foto JFB).

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l’any 2013 (foto JFB).

Begues se suma al congrés “El Baix Llobregat a Debat” amb una aportació ben genuïna: una taula rodona sobre “Els paisatges de pedra seca com a patrimoni cultural”, que es farà, a més a més, a peu de barraca. L’acte serà aquest divendres, dia 3 de juny, per la tarda, i prescindirà de les comoditats d’auditoris i sales de conferències. Es farà davant de la barraca del Tabaco, del Mas Roig, una de les barraques recuperades els darrers anys pel Centre d’Estudis Beguetans.

Participaran en l’acte Joan Vilamú, del Parc Natural de la Serra de Collserola; Josep Maria Boronat, de l’Associació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, i Rosa Vendrell, del Centre d’Estudis de Subirats. Moderarà l’acte Víctor Mata, del Centre d’Estudis Beguetans i un dels factòtums de la recuperació de les barraques de pedra seca de Begues.

El congrés “El Baix Llobregat a Debat” porta ja unes quantes desenes d’actes de disciplines diferents celebrats a tota la comarca. Culminarà amb unes jornades a Sant Feliu de Llobregat els dies 8 i 9 de juliol, per parlar “d’aquest territori complex i apassionant, de nosaltres”, com diu Conxita Sánchez, la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’entitat impulsora del congrés.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,

Les explicacions sobre les obres de la Rectoria

L'església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’Ajuntament de Begues ha donat explicacions sobre les obres de l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria, després que aquesta setmana alguns mitjans de comunicació comarcals haguessin publicat els dubtes del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG sobre el tema.

La informació de l’Ajuntament inclou un informe dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, que diu que les obres de millora que s’acaben de fer a l’església són correctes i estima que les restes de l’anterior temple romànic no han patit danys a causa de les obres. Del text, a més, sembla deduir-se que els treballs no necessitaven l’autorització prèvia del Departament de Cultura, tot i que això no ho diu de manera explícita.

L’Ajuntament també ha publicat un plànol de la planta de l’església vella de Sant Cristòfol, amb la hipòtesi del lloc on hi ha el mur de l’antic temple romànic contigu a l’absis de l’església. El croquis no va signat, però amb tota probabilitat l’han fet els serveis municipals. La hipòtesi d’aquest document sobre les restes romàniques s’assembla molt a la versió del CEB i el CIPAG, però no hi coincideix del tot. Les diferències són petites però importants.

Sigui com sigui, és molt positiu que l’Ajuntament hagi sortit al pas de les informacions que s’havien publicat sobre aquesta qüestió. La transparència s’assembla molt a això: donar tota la informació quan la ciutadania la reclama. Però potser hauria estat millor encara donar les explicacions abans que les entitats beguetanes fessin pública la seva protesta, contrariades pel silenci del govern local.

El CIPAG ha revelat a través de facebook els escrits que les entitats van presentar a l’alcaldessa de Begues el 10 d’abril i a la Generalitat el 27 d’abril. A partir del 4 de maig l’afer es va fer públic a través d’internet i el 8 de maig, finalment, Ajuntament i Generalitat han donat explicacions. El president del CIPAG, Manuel Edo, també ha fet a facebook unes consideracions interessants sobre tot plegat.

Etiquetat , , , , ,

Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l'església vella, amb la probable ubicació del temple romànic.

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

Etiquetat , , , , , ,