Tag Archives: Centre d’Estudis Beguetans

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama una moratòria urbanística

 

D’esquerra a dreta, Jaume Grau, Sílvia Ruiz, Isis Santpere i Angel Losada, avui a la Colònia Güell.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que s’ha presentat avui a la Colònia Güell, reclama a les administracions una moratòria urbanística de, almenys, dos anys, i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat, que considera amenaçat de mort per l’especulació urbanística.

A través del portal sosbaixllobregat.cat s’anirà informant de la iniciativa a partir d’ara i es convidarà a més entitats de tota la comarca a sumar-s’hi. Les vint-i-vuit entitats que signen el manifest calculen que l’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca (510 dels quals a Begues) i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat.

En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat i l’absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”, i acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts.”

Les entitats i col·lectius de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’han inspirat en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i volen representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca (entre les entitats adherides hi ha l’Ateneu Assembleari Begues i el Centre d’Estudis Beguetans). Com a resultat de la moratòria i el procés participatiu que reclamen, es proposen “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Fins al moment, els grups vinculats a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han presentat propostes i al·legacions a plans i projectes urbanístics i d’infraestructures com el Pla Director Urbanístic Metropolità, els diferents plans de Sant Boi de Llobregat (com el Pla Llevant-la Parellada o el Pla Director del Verd Urbà) o la modificació de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans a Begues. Aquest dissabte se sumaran a la manifestació a Gavà contra el Pla de Ponent i, en el futur, a les accions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Al·legat de deu entitats i partits a favor del soterrament de la línia d’alta tensió

La línia actual passa per l’avinguda Mediterrània de Begues (foto begues.cat)

Deu entitats i partits polítics de Begues, Torrelles de Llobregat i també d’àmbit català han presentat un escrit d’al·legacions conjunt en contra del projecte de Red Eléctrica Española (REE) per a la modificació del traçat de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans al seu pas pels termes d’Olesa de Bonesvalls i Begues. El document de les entitats porta data del 28 de gener de 2020 i es va presentar dies enrere al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, competent en la qüestió.

Signen les al·legacions els representants de Les Agulles-Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix, Begues en Comú i CUP Begues, a més d’Ecològic Fruits Montmany i de Miquel Márquez Aranda, en qualitat de propietari afectat.

Aquestes entitats consideren que “l’única opció admissible” per a la modificació de la línia d’alta tensió “és el soterrament”, perquè “no genera impactes ambientals, no malmet espais protegits”. Per tant, proposen “que es desestimin totes les alternatives aèries proposades al projecte de REE amb la col·laboració de l’equip de govern municipal [de Begues] i sol·licitem que es triï la opció del soterrament total com única opció viable”.

El document d’al·legacions és un treball minuciós de 23 pàgines i el podeu llegir sencer aquí. Primer parla d’aspectes relacionats amb la tramitació del projecte i l’exposició pública. A continuació, descriu l’àmbit afectat per les línies actuals i continua explicant que l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’abril de 2019 va demostrar que desplaçar les línies a un altre emplaçament és inviable i, per tant, s’han de soterrar. Després, analitza com s’hauria de fer el soterrament, fa una proposta concreta de traçat i, finalment, critica algunes mancances i biaixos del projecte de REE.

L’escrit acaba demanant que s’estudiï el soterrament amb el mateix traçat actual de les línies i que, si no és viable, s’estudiï el nou traçat proposat per les deu entitats. A banda d’alguna proposta relacionada amb altres línies que passen per Begues, demanen que es recuperi el compromís de l’Institut Català d’Energia (Icaen) –formulat anys enrere– de finançar una part de les obres de modificació de la línia d’alta tensió.

La qüestió del finançament serà probablement la que determinarà la solució final. Els signants del document recorden que, “segons les xifres proporcionades per l’EIA, soterrar és sols 4 cops més car que desplaçar”, però que els costos ambientals de limitar-se a desplaçar el traçat de la línia, com proposa REE, son enormes.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,

L’ajuntament troba que la riera de can Figueres és “un pas fonamental”

Les cabres, passant per la riera de can Figueres el 10 de març passat (foto JFB).

El projecte de l’Ajuntament de Begues per cobrir un tram de la riera de can Figueres, just abans de creuar el Camí Ral, “representa un evident guany social” i regularitzaria “un pas fonamental entre el carrer Saragossa i el Camí Ral”. Aquests són, almenys, dos dels principals arguments que dóna la memòria del projecte. Tenint en compte que el cost de l’obra seria només d’uns 122.000 euros, a primer cop d’ull els arguments semblen prou poderosos perquè el projecte vagi endavant.

Però en realitat és difícil veure quins són els guanys socials i el caràcter fonamental que els redactors del projecte li han atribuït. En primer lloc, no es té constància de cap petició ciutadana perquè es cobreixi la riera en aquell tram. Els veïns del lloc són els primers sorpresos que l’ajuntament s’hagi empescat el projecte, que ells no troben necessari tot i que els autors argumentin que facilitaria “la comunicació amb el centre del nucli urbà i l’accés als serveis generals com l’Ajuntament, correus, bancs…”

Evidentment, els veïns d’aquell tram de la riera de can Figueres no serien els únics destinataris de l’obra, que es posaria al servei de tota la població per poder accedir al Camí Ral a través del carrer Saragossa, cosa que ara només es pot fer a peu. Però el fet que no hi hagi hagut cap petició ciutadana en aquest sentit vol dir, probablement, que ningú troba a faltar aquesta connexió, ja que d’accessos al Camí Ral n’hi ha d’altres, i no gaire lluny. Per tant, les dificultats per anar als serveis municipals, correus o bancs semblen inexistents.

La riera de can Figueres, a més a més, és una riera, com el seu nom indica, amb les funcions que tenen les rieres. És una de les que travessa el cas urbà de Begues en estat natural i, per tant, fa de corredor verd entre els espais naturals d’una banda i altra del Camí Ral. Hi ha altres rieres que també travessen el poble, que es van canalitzar o desviar temps enrere i que tenen un aspecte molt diferent, poc atractiu i gens natural. Serveixen perquè circuli l’aigua, però no es pot dir que facin de corredor verd, com la de can Figueres. Fa pocs dies vam comprovar com un dels ramats de cabres del poble travessava el Camí Ral per aquell lloc.

Una altra de les funcions d’aquell tram de la riera és la connexió a peu entre el Camí Ral i el carrer Saragossa, una connexió que el projecte qualifica de “pedestre i sense les més mínimes condicions”. Pedestre sí, perquè s’hi ha de passar a peu. I les condicions són les habituals de les ribes de les rieres, amb pedres i herbes, com és normal en els entorns naturals. Gràcies a la feina dels serveis municipals, darrerament el pas està normalment net d’herbes i s’hi pot passar sense problemes. Segur que una actuació més decidida, però sense necessitat d’invertir-hi milers d’euros, encara milloraria més les condicions del pas.

En fi. El Centre d’Estudis Beguetans ha presentat unes al·legacions molt sensates que expliquen força bé per què sembla innecessari aquest projecte.

 

Etiquetat , , , ,

S’apropa el referèndum

Jordi Valldeperas, secretari de la Taula del Baix Llobregat

 

 

Cada dia està més a prop el referèndum sobre la independència, que serà un dels moments més importants de la política catalana de tots els temps. Si les previsions del Govern de la Generalitat es mantenen, a finals de setembre o començament d’octubre es farà la votació. O no es farà. Però en tots dos casos les conseqüències seran de gran magnitud. Si es fa, perquè probablement guanyarà el sí (no confonguem un referèndum amb les enquestes d’opinió sobre la independència). I si no es fa, perquè la prohibició del referèndum tindria uns efectes comparables a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que precisament va desfermar el procés d’emancipació política de Catalunya. Per tant, en tots dos casos la tensió política està més que garantida.

Sovint hi ha persones que manifesten cansament pels gairebé set anys de procés. El cansament és comprensible perquè set anys són molts anys. A més, al món passen moltes altres coses que mereixen atenció. Hi ha problemes socials, econòmics i de tota mena que no es poden deixar de banda amb l’excusa de l’agenda política. Però que el procés centri l’atenció d’una bona part de la societat també és normal: costa d’imaginar un moment polític més complex i amb més transcendència que l’actual en la història recent del país.

Per això, per la transcendència del moment, molts sectors i entitats s’han adherit al Pacte nacional pel Referèndum per defensar la votació, “una eina privilegiada –diuen en el manifest– d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços”. Precisament, aquesta setmana s’ha presentat a Molins de Rei la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que té com a portaveu Genoveva Català i com a secretari Jordi Valldeperas, de la Taula de Begues.

Fins al moment, a Begues s’han adherit a la Taula pel Referèndum les entitats locals Òmnium Cultural, ANC, Centre d’Estudis Beguetans, BigBand Begues, Grup Sardanista de Begues, Cooperació en Acció i la colla castellera Els Encantats, i els partits PDeCAT, ERC, ICV, Gent de Begues i Tot x Begues. Aquesta vegada, el PP no ha donat la sorpresa, com l’altre dia amb l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Això s’anima: arriben els Fòrums de l’Espluga

 

Aquest cap de setmana s’estrena a Begues una nova oferta cívica i cultural: els Fòrums de l’Espluga. Es tracta d’un nou espai de debat i reflexió que, en el primer cicle (l’Europa dels murs), tractarà de les migracions arreu del món, de les situacions a què s’enfronten les persones migrants i de les conseqüències per als països d’acollida.

La primera sessió es farà demà, 6 de maig, de les 19 a les 21 h, en un espai singular, la terrassa natural que hi ha davant de l’entrada de la cova de Can Sadurní. El cicle tindrà tres sessions més els altres dissabtes d’aquest mes de maig, i hi participaran una dotzena de ponents de diferents disciplines, com ara Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; Ramon Lobo, periodista; Leila Lachawati, professora de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i activista hispano-siriana; Ignasi Calbó, coordinador del pla de Ciutat Refugi de Barcelona; Mikel Araguás, de SOS Racisme i Andalucía Acoge, o Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum.

Els Fòrums de l’Espluga són una nova iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, i en aquesta nova iniciativa tindran la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats del poble.

Les tres primeres sessions del cicle, com diem, es faran els dies 6, 13 i 20 de maig a la terrassa de la cova de Can Sadurní i l’última sessió es farà el 27 de maig al teatre Goula del Centre Cívic, de 18 a 20.30 h.

Etiquetat , , , ,

Quasi trenta barraques de pedra seca restaurades

Restaurant la barraca de l'àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Tot restaurant la barraca de l’àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Si Begues pot presumir de tenir un patrimoni en pedra seca cada vegada més ben conservat, això és gràcies sobretot a la tasca del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), amb la necessària complicitat, és clar, dels propietaris de les barraques de vinya. Des que el CEB i la seva gent van començar a restaurar les barraques de pedra seca en mal estat, l’any 2007, ja n’han restaurat quasi una trentena. La darrera és la barraca de l’àvia Teresa, prop de Can Sadurní. Dissabte passat, 15 d’octubre, un grup de persones convocades pel mateix CEB i la Land Art Associació Catalunya (LAAC) van dedicar el matí a restituir les parts danyades de la barraca, que aviat estarà restaurada del tot.

L’objectiu de les dues entitats és no parar fins a restaurar-les totes. El cens que han elaborat arriba al centenar de barraques, moltes de les quals estan molt danyades pel pas del temps i la manca de manteniment. Perquè les barraques ja restaurades no es tornin a malmetre, el CEB i l’Ajuntament de Begues han acordat un conveni perquè l’entitat cultural se n’ocupi.

Etiquetat , , , , ,

El congrés del Baix Llobregat, a peu de barraca

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l'any 2013 (foto JFB).

Víctor Mata davant la barraca del Tabaco, l’any 2013 (foto JFB).

Begues se suma al congrés “El Baix Llobregat a Debat” amb una aportació ben genuïna: una taula rodona sobre “Els paisatges de pedra seca com a patrimoni cultural”, que es farà, a més a més, a peu de barraca. L’acte serà aquest divendres, dia 3 de juny, per la tarda, i prescindirà de les comoditats d’auditoris i sales de conferències. Es farà davant de la barraca del Tabaco, del Mas Roig, una de les barraques recuperades els darrers anys pel Centre d’Estudis Beguetans.

Participaran en l’acte Joan Vilamú, del Parc Natural de la Serra de Collserola; Josep Maria Boronat, de l’Associació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, i Rosa Vendrell, del Centre d’Estudis de Subirats. Moderarà l’acte Víctor Mata, del Centre d’Estudis Beguetans i un dels factòtums de la recuperació de les barraques de pedra seca de Begues.

El congrés “El Baix Llobregat a Debat” porta ja unes quantes desenes d’actes de disciplines diferents celebrats a tota la comarca. Culminarà amb unes jornades a Sant Feliu de Llobregat els dies 8 i 9 de juliol, per parlar “d’aquest territori complex i apassionant, de nosaltres”, com diu Conxita Sánchez, la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’entitat impulsora del congrés.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,