“La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important”, diu Josep Maria Cervelló

Un tram de la carretera de Begues a Garraf, el passat 21 d’abril (foto WhatsApp)

La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important i, si es tornessin a produir unes pluges intenses com les de dies enrere, podríem tornar a veure grans esllavissades. Per tant, la comunicació per carretera amb Gavà es podria tornar a interrompre, a no ser que s’haguessin pogut adoptar abans mesures eficaces per evitar-ho.

En aquesta entrevista, Josep Maria Cervelló, llicenciat en Ciències Geològiques i bon coneixedor del massís del Garraf, vinculat al CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal), ens explica quines poden haver estat les causes de les esllavissades dels últims dies, d’una magnitud poc habitual.

-Josep Maria Cervelló, per què es poden haver produït les esllavissades de la carretera de Begues, tantes i totes alhora?

-La carretera de Begues a Gavà, especialment el tram que va de l’antic Petit Canigó a Bruguers, té un gran desnivell. Puja quasi 200 m en 3 km de carretera i s’enfila per un relleu molt escarpat, amb roques dures a la part superior, conglomerats vermells d’Eramprunyà i les calcàries de la Desfeta, que donen cingles molt verticals. Entremig hi ha materials més tous, argilosos sobretot, de color molt vermell.

Cobrint les torrenteres i resseguint el peu d’aquests cingles, hi ha materials no consolidats de blocs de tota mida en una matriu argilosa. Unes pluges intenses com les d’aquests dies, amb 200 l/m2 acumulats, xopen aquests materials porosos i poc consolidats i s’organitzen escolaments en forma de colades de fang amb blocs i vegetació.

Veient alguna foto, sembla que el corrent de fang era prou viscós per arrossegar grans blocs de roca sobre la carretera. Després, en alguns llocs la pluja va rentar els sediments més fins, que van marxar més lluny i van quedar sobre la carretera els blocs dispersos.

-Aquesta carretera té més de quaranta anys i no recordem una situació com aquesta. Per què no havia passat abans?

-La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important pel que fa a moviments en massa en cas de pluges importants i caigudes de roca, ja que les cingleres presenten una gran fracturació en forma d’esquerdes verticals, especialment en els conglomerats vermells i també a les calcàries. Unes pluges com les darreres, se sumen als efectes de la llevantada “Glòria” que vam patir no fa gaire i el potencial de risc s’acumula.

-Es pot tornar a produir?

-Sempre es podrà tornar a produir, pel tipus d’encaix de la carretera en el relleu, encara que sembla que les circumstàncies actuals han estat per una acumulació extraordinària, però no improbable, d’esdeveniments meteorològics.

-Què es pot fer per evitar-ho?

-Cal evitar la mobilitat dels sediments menys consolidats. La vegetació i sobretot un bosc d’alzines i roures és un bon fixador d’aquests materials. Caldrà veure en quin estat estan els fronts rocosos que hi ha immediatament al damunt de la carretera i si cal fixar-los en algun punt. També és útil el mallat o petits murs al costat de muntanya als marges de la carretera. En el cas de plantejar fer un mur, la millor solució seria fer-lo de pedra seca, tecnologia tradicional a les nostres muntanyes, adient amb el paisatge i més segura en cas de topada de vehicles perquè dissipa més l’energia que no pas un rígid mur de formigó.

Un nou itinerari per entendre el carst

Les restes del dolmen d’Ardenya (foto Alfred Dot).

Moltes activitats humanes que s’han desenvolupat tot al llarg dels segles al pla i a les muntanyes de Begues són conseqüència de les característiques especials del massís de Garraf. Un massís càrstic que ha fet possibles activitats econòmiques singualrs que han deixat empremtes i vestigis avui encara evidents. Aquestes i moltes més coses són les que “El Ferret, l’itinerari del carst” vol ensenyar a les persones que s’interessin per aquesta activitat, que es farà a partir d’ara cada segon diumenge de mes a Begues.

El  Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), que s’ocupa des de fa molts anys de les excavacions arqueològiques de la cova de Can Sadurní, ha creat ara aquesta nova oferta en forma d’itinerari. “L’itinerari que plantegem –explica el geòleg Josep Maria Cervelló, del CIPAG–, d’uns 5 km de recorregut i amb un desnivell de poc més de 100 metres, és apte per a tothom i conté, en un espai acotat, tots els elements paisatgístics i geològics característics del domini càrstic. També conté els elements més essencials de l’activitat humana relacionada amb el territori i de l’ús històric dels recursos naturals que ha fet ‘la gent del carst’ en
aquest espai de muntanya tan singular com és el massís de Garraf.”

El títol de l’itinerari fa referència a Francesc Ferret, un pouaire de Begues nascut el 1853 que va acompanyar i donar suport tècnic als primers espeleòlegs i exploradors que van endinsar-se en els avencs del massís de Garraf. Com en el cas de l’avenc de Can Sadurní, al qual va baixar per primera vegada Norbert Font i Sagué el 1897, quan buscava aigua, amb el suport d’en Ferret.

Un dels avencs de les Alzines (foto Alfred Dot).

El geòleg Josep M. Cervelló (foto Alfred Dot).

L’itinerari mostrarà als visitants les excavacions de la cova de Can Sadurní, una antiga mina de “sal de llop”, la boca de l’avenc, construccions de pedra seca, les restes d’un dolmen, l’antic camí empedrat de Vallirana, un antic forn de calç, diferents formacions rocoses…  Tant la sortida com l’arribada de la ruta que proposa el CIPAG és al pàrquing de Can Sadurní. De fet, es tracta d’un circuit que es pot fer en qualsevol dels dos sentits de la marxa i que els promotors volen senyalitzar en els punts més importants per donar més informació als visitants.

 

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Això s’anima: arriben els Fòrums de l’Espluga

 

Aquest cap de setmana s’estrena a Begues una nova oferta cívica i cultural: els Fòrums de l’Espluga. Es tracta d’un nou espai de debat i reflexió que, en el primer cicle (l’Europa dels murs), tractarà de les migracions arreu del món, de les situacions a què s’enfronten les persones migrants i de les conseqüències per als països d’acollida.

La primera sessió es farà demà, 6 de maig, de les 19 a les 21 h, en un espai singular, la terrassa natural que hi ha davant de l’entrada de la cova de Can Sadurní. El cicle tindrà tres sessions més els altres dissabtes d’aquest mes de maig, i hi participaran una dotzena de ponents de diferents disciplines, com ara Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; Ramon Lobo, periodista; Leila Lachawati, professora de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i activista hispano-siriana; Ignasi Calbó, coordinador del pla de Ciutat Refugi de Barcelona; Mikel Araguás, de SOS Racisme i Andalucía Acoge, o Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum.

Els Fòrums de l’Espluga són una nova iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, i en aquesta nova iniciativa tindran la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats del poble.

Les tres primeres sessions del cicle, com diem, es faran els dies 6, 13 i 20 de maig a la terrassa de la cova de Can Sadurní i l’última sessió es farà el 27 de maig al teatre Goula del Centre Cívic, de 18 a 20.30 h.

Les explicacions sobre les obres de la Rectoria

L’església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’Ajuntament de Begues ha donat explicacions sobre les obres de l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria, després que aquesta setmana alguns mitjans de comunicació comarcals haguessin publicat els dubtes del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG sobre el tema.

La informació de l’Ajuntament inclou un informe dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, que diu que les obres de millora que s’acaben de fer a l’església són correctes i estima que les restes de l’anterior temple romànic no han patit danys a causa de les obres. Del text, a més, sembla deduir-se que els treballs no necessitaven l’autorització prèvia del Departament de Cultura, tot i que això no ho diu de manera explícita.

L’Ajuntament també ha publicat un plànol de la planta de l’església vella de Sant Cristòfol, amb la hipòtesi del lloc on hi ha el mur de l’antic temple romànic contigu a l’absis de l’església. El croquis no va signat, però amb tota probabilitat l’han fet els serveis municipals. La hipòtesi d’aquest document sobre les restes romàniques s’assembla molt a la versió del CEB i el CIPAG, però no hi coincideix del tot. Les diferències són petites però importants.

Sigui com sigui, és molt positiu que l’Ajuntament hagi sortit al pas de les informacions que s’havien publicat sobre aquesta qüestió. La transparència s’assembla molt a això: donar tota la informació quan la ciutadania la reclama. Però potser hauria estat millor encara donar les explicacions abans que les entitats beguetanes fessin pública la seva protesta, contrariades pel silenci del govern local.

El CIPAG ha revelat a través de facebook els escrits que les entitats van presentar a l’alcaldessa de Begues el 10 d’abril i a la Generalitat el 27 d’abril. A partir del 4 de maig l’afer es va fer públic a través d’internet i el 8 de maig, finalment, Ajuntament i Generalitat han donat explicacions. El president del CIPAG, Manuel Edo, també ha fet a facebook unes consideracions interessants sobre tot plegat.

Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

Torna la cervesa de Begues, l'”Encantada”

A l’esquerra, Daniel Fermun, amb l'”Encantada”, i a la dreta Miquel Piris (foto cervezartesana.es).

Els primers 800 litres de la cervesa “Encantada”,  elaborada a partir dels ingredients que es trobaven al massís del Garraf durant el període neolític, ja han sortit al mercat. Ahir al vespre es va fer la presentació “mundial” de l'”Encantada” a la cerveseria Biercab de Barcelona, a la part baixa del carrer Muntaner. Aquesta nova cervesa està inspirada en les restes de la cervesa més antiga d’Europa, descobertes pel col·lectiu CIPAG a la cova de Can Sadurní de Begues, i és obra del cerveser artesà Daniel Fernández, més conegut com Daniel Fermun.

La renascuda cervesa de Begues té força personalitat. Està feta amb ingredients com ara marialluïsa, fruites del bosc, malt d’ordi, mel i artemisa, que li donen un color rogenc i un gust afruitat i tirant a dolç. Daniel Fermun diu que a Begues tindrem l’oportunitat de provar-la aviat, perquè se’n farà una presentació cap a finals d’agost. També podrem veure les etiquetes de les botelles, que ahir encara no estaven a punt.

Daniel Fermun i els seus col·laboradors han vinculat el seu projecte a les excavacions de la cova de Can Sadurní, que han contribuït a finançar amb 4.000 euros (2.000 l’any passat i 2.000 aquest any). A partir d’ara, es proposen continuar les aportacions a un ritme d’1 euro per cada litre de cervesa que venguin.

L'”Encantada” no va estar sola en la presentació, perquè va compartir l’acte amb la primera cervesa elaborada pel mallorquí Miquel Piris, periodista i promotor actiu de la cervesa artesana. La cervesa d’en Piris es diu “Belgian Rye Fruit APA Citra Mango” i està feta amb malts d’ordi i sègol, llúpol, mango i llevat. També boníssima.