Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Totes les llistes de les municipals (7): Ciutadans

Enrique Julià, número 2 de la llista de Ciutadans a Begues

Ciutadans es presenta a aquestes eleccions municipals a Begues per primera vegada. Dies enrere ja vam avançar els tres primers noms de la llista, encapçalada per Teresa García, i fa poca estona hem conegut la candidatura sencera a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Amb tota probabilitat la candidatura de Ciutadans haurà de competir amb el Partit Popular i el PSC per l’espai de la dreta i el centre de caràcter unionista, que els últims anys ha crescut al mateix temps que creixia la població del municipi. Un dels noms de més pes de la llista és el d’Enrique Julià, el número dos, president de l’Associació de Veïns de Begues Parc.

Aquesta és la llista sencera, tal com l’acaba de publicar el butlletí oficial:

1. MARIA TERESA GARCIA GARCIA
2. JOSE ENRIQUE JULIA GARRABELLA
3. MANUEL HERNANDEZ SANCHEZ
4. VERONICA ROCIO COTAN GAUTHIER
5. EDUARD JARQUE MOLIAS (EDU)
6. CLAUDIA SCOPONI SALAS (Independiente)
7. JORGE VELASCO ROMAR
8. CRISTINA SANCHEZ CUETO
9. FRANCISCO GONZALEZ BARGUILLA
10. JUAN JOSE MEDINA MIRALLES
11. CARLOS JARQUE JARQUE
12. LIDIA ESCOLANO SORIANO
13. ISABEL FRIEDEL GARCIA (Independiente)
Suplent, JOAQUIN DE ANTONIO POMBO.

 

Última hora: 10 candidatures en total a Begues. El PP s’hi torna a presentar

El Partit Popular tornarà a presentar-se a les pròximes eleccions municipals a Begues, tot i la deserció recent dels seus dos regidors a l’ajuntament. Així, deu candidatures competiran pels tretze llocs de regidor de l’ajuntament de Begues en les eleccions del pròxim 26 de maig. La presentació del PP evita, per tant, que Ciutadans estreni candidatura amb camp lliure per captar el vot espanyolista de dretes, i potser, també, pugna amb la nova candidatura del PSC.

Aquesta vegada la llista del PP està encapçalada per una dona, Manuela Navarro Rodríguez, i per tant són sis en total les caps de llista que es presenten a les pròximes eleccions locals a Begues, d’un total de deu candidatures. De tota manera, en aquests moments no tenim ni una sola informació sobre la candidata popular. Només podem assenyalar la coincidència dels cognoms del candidat suplent, Juan Bautista Milian Mestre, amb els del periodista i polític morellà Manuel Milian Mestre.

La publicació de totes les candidatures al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, fa poca estona, ha confirmat la presentació del PP, que havíem intentat esbrinar sense èxit els últims dies. A continuació, la llista sencera d’aquest partit, tal com acaba de sortir publicada al butlletí oficial:

1. MANUELA NAVARRO RODRIGUEZ (Independiente)
2. ALFONSO MANUEL PEREZ GUERRA
3. ANTONIO CASSANY FERRANDO
4. VICTOR MANUEL TORRALBA MENDIOLA
5. JULIA RODRIGUEZ LLORENTE
6. ANTONIO BELLON RAMIREZ
7. MARÍA JOSÉ CORTÉS RUEDA
8. GUSTAVO JAVIER JARI YANNI
9. MARIA ARACELI SANTOS OLMEDO (Independiente)
10. ARTURO ESPUNY JUAREZ
11. ESTHER GONZALEZ BALOT
12. ANDRES GALAN AGUILAR
13. EDUARDO RIVERO SANTOS (Independiente)
Suplent, JUAN BAUTISTA MILIAN MESTRE.

140 candidats confirmats de moment a les eleccions locals, récord històric

Foto de família dels candidats de la CUP, que es presenten per primera vegada a Begues.

Les eleccions municipals del 26 de maig a Begues seran amb tota probabilitat les més concorregudes de la història. A hores d’ara, quan només falten cinc dies perquè s’acabi el termini oficial per a presentar les llistes, ja hi ha almenys nou candidatures que han confirmat la intenció de presentar-s’hi. Mai tantes llistes havien optat a tenir representació en l’ajuntament de Begues: en les eleccions de 2011 se’n van presentar vuit, i sis van obtenir representació, i en les de 1995 se’n van presentar set i només tres van obtenir regidors.

Com que el consistori de Begues està format per 13 regidors, les candidatures estan formades també per 13 persones, més fins a tres suplents cadascuna. Per tant, unes 140 persones es presentaran a les pròximes eleccions locals de Begues formant part de les diferents candidatures.

A les formacions que ja s’havien presentat en les darreres convocatòries, aquesta vegada s’hi han afegit la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Ciutadans i una nova agrupació d’electors anomenada Ara Begues. Totes tres es presenten per primera vegada. També el PSC (Partit dels Socialistes), que no s’hi presentava des de 2007. El Partit Popular, que tenia representació a l’ajuntament des de 2007, encara no ha confirmat si s’hi presentarà. En les pròximes hores publicarem els noms de tots els candidats confirmats.

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

2.585 vots, rècord històric

Estelada a la plaça Camilo Riu (foto Grallers de Torrelles)

Begues va batre un rècord històric el 9N. Els 2.585 vots emesos aquell dia superen en termes absoluts tots els referèndums que s’han fet a Begues des del restabliment de la democràcia (1977). En certa manera, és normal que sigui així, perquè el cens electoral ha anat augmentant tot al llarg dels anys i, per lògica, els referèndums més recents han congregat més votants que els d’anys enrere.

És difícil comparar el 9N amb els referèndums celebrats fins ara, perquè en la votació de diumenge passat no hi va haver cens electoral ni les mateixes condicions de les eleccions que es fan normalment. Tot i així, el rècord de votants del 9N a Begues no és només una curiositat estadística. És un fet políticament significatiu, com ha passat a quasi tota la resta de Catalunya.

I és significatiu perquè les condicions adverses en què es va celebrar haurien pogut traduir-se en una participació modesta. Les dues “prohibicions” consecutives del Tribunal Constitucional i les discussions sobre les conseqüències per a les persones que hi col·laboressin, eren factors prou poderosos com per allunyar a molts electors de les urnes. Probablement, en això confiaven el govern espanyol i les forces polítiques contràries al 9N (especialment el PP i Ciutadans), que van fomentar la confusió sobre la votació de diumenge passat tant com van poder.

En el gràfic que il·lustra aquest text es poden comparar els resultats de tots els referèndums que s’han fet a Begues amb els del 9N. Només falten els de la consulta popular sobre el canvi de comarca que es va fer anys enrere. Així, podem veure com el nombre de vots emesos el 9N (2.585) superen els del referèndum de l’Estatut de 2006 (2.285) i de la Constitució europea de 2005 (1.732), que, fins ara, eren els que havien congregat més votants en nombres absoluts.

Com que no hi ha cens, no és fàcil determinar el nivell de participació del 9N, però segurament està al voltant del 50%. Només cal veure quin cens hi havia en les passades eleccions europees (4.839 persones), al qual caldria afegir els joves de 16 a 18 anys i els estrangers no comunitaris. Això, segurament, donaria un total d’uns 5.000 electors i escaig, més o menys el doble de les persones que van anar a votar el 9N. Per tant: una participació aproximada del 50%, lleugerament inferior –en termes relatius– a les dels darrers referèndums, menys el de la Constitució Europea, en què la participació va caure fins el 44,6%.

Finalment, una altra curiositat: tot i el rècord absolut en nombre de vots, hi va haver menys vots en blanc que mai. Només 8 en total. Sembla que la gent ho tenia clar.

Les grans novetats de les europees

Les eleccions europees han confirmat el tomb de la política catalana (foto Wikipedia)

Els resultats de les eleccions europees d’ahir a Begues representen un gran canvi respecte a totes les altres que s’havien fet fins ara, en la mateixa línia del que ha passat a tot Catalunya en general. Segur que la ciutadania de Begues n’és ben conscient, però sembla oportú fer un recull d’urgència de les principals novetats: gran augment de la participació, victòria clara de les forces partidàries del dret a decidir, victòria clara de les esquerres… i alguna més.

Primer de tot, la victòria de la coalició entre Esquerra Republicana i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall ha estat la gran notícia. Si no anem errats, és la primera vegada que Esquerra guanya unes eleccions a Begues des de la recuperació de la democràcia, i les ha guanyat amb cinc punts d’avantatge respecte al guanyador habitual, Convergència i Unió. Com ja vam explicar, fins ara CiU havia guanyat sempre les europees a Begues, tret del 2004, quan el PSC va quedar primer.

També és destacable el resultat d’Iniciativa, ICV-EUiA, que ha quedat en tercer lloc. És la primera vegada que Iniciativa queda entre les tres primeres forces polítiques a Begues en unes eleccions europees. De fet, entre Iniciativa, Esquerra i les altres opcions d’esquerres sumen més el 51% dels vots emesos, i això en el context d’un augment de la participació espectacular, superior a la mitjana catalana, de 14 punts i mig. Tot plegat, just el contrari del que passa a nivell europeu.

Més contundent encara és el 70% de vots emesos aconseguits per les forces polítiques partidàries del dret a decidir. Begues es confirma, com era de preveure, com un municipi clarament identificat amb el procés de transició nacional.

Finalment, val la pena assenyalar la pèrdua important de vots del Partit Popular, tot i l’augment de la participació. A Begues ha perdut un 41% de suport electoral respecte a les anteriors europees i, significativament, ha quedat només 14 esquifits vots per davant de la següent força política: Ciutadans.