(Foto Pixabay).
En tot el municipi de Begues hi ha en aquests moments 39 pous d’aigua declarats. El més profund de tots és el de Can Farfai, que té una fondària de 190 metres. 39 pous és una xifra que sembla baixa, tenint en compte que Begues és el municipi més extens de la comarca (té més de 50 quilòmetres quadrats de superfície) i que no té cursos d’aigües superficials permanents que puguin cobrir, amb garanties, les necessitats dels usuaris d’aigua.
Aquests 39 punts d’aigua subterrània de Begues són tots actius i estan inventariats en la Base de Dades Hidrogeològiques (BDH) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), on no consta cap pou d’aigua clausurat en tot el municipi. Com se sap, la qüestió dels pous clausurats ha estat una preocupació de molts ajuntaments des de la mort recent d’un nen de dos anys d’edat que va caure en un forat de Totalán, a Màlaga.
Només hi ha 39 pous a tot Begues? Segur que n’hi ha més, però dels que no estan declarats no se’n té cap constància oficial. Suposant que sigui així, que n’hi hagi més, el fet que no estiguin inventariats es pot explicar per diferents causes. Una pot ser la desinformació i la creença que la propietat del sòl inclou la propietat de l’aigua del subsol. Una altra és la tolerància de sempre de l’administració sobre aquest tema, sobretot en les zones rurals, que és perfectament descriptible.
La veritat és que les pràctiques històriques en aquest àmbit ja no serveixen avui dia, perquè la societat en general s’ha adonat que la gestió dels recursos naturals és un afer d’interès públic. Les aigües subterrànies són “el recurs hídric més sensible i important de la Unió Europea” i “la font principal del subministrament públic d’aigua potable” en el conjunt dels estats europeus, segons la consideració segona de la Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006.
Avui dia, saber quants pous hi ha actius serveix per estimar el cabal d’aigua subterrània que es capta per a usos domèstics, agrícoles o industrials. En els països mediterranis, tenir bona informació és vital per fer una gestió eficient de l’aigua disponible, ja sigui subterrània o superficial. Això segurament té algun cost per als propietaris de pous, en matèria de taxes o d’instal·lació de comptadors, però és normal perquè l’aigua és un bé públic, és a dir, de tothom, i no solament dels titulars del sòl.
Per saber quins són els 39 pous declarats de Begues, podeu descarregar-vos aquest document. Els que no surten en la llista vol dir que no consten en l’inventari oficial.
A Begues 