Tag Archives: Convergència i Unió

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (6): Tot per Begues

Sadurní Vendrell fill, “Ni”, cap de llista de Tot per Begues

Tot per Begues es presenta a les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva. Encapçalat des del primer dia per Sadurní Vendrell Masip, de Can Sadurní, aquest partit local ha format part dels governs de coalició liderats per Convergència i Unió des de 2011. Sadurní Vendrell diu que Tot per Begues “és un partit independent, pensat per a gestionar el poble de Begues des de la modernitat i noves formes de gestionar”. “Aquest any 2019 presentarem novetats importants, una fórmula pensada i elaborada per a millorar el nostre municipi”, assegura.

En “Ni”, com l’anomena molta gent, és actualment el quart tinent d’Alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i Transport. Va néixer a Oviedo fa 47 anys i va ser regidor per primera vegada en la legislatura 1999-2003, en l’etapa de l’alcaldessa Joana Badell. Abans havia estat bomber voluntari de 1990 a 2001 i, després, va ser president del Club de Begues “Casino” (de 2003 a 2006), secretari de l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) i president de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç (entre 2012 i 2015).

Tot per Begues utilitza Facebook i Twitter per donar-se a conèixer, però les activitats del seu regidor tenen visibilitat sobretot a través del Butlletí de Begues, la publicació municipal, com passa amb els altres grups polítics de la coalició de govern. La llista sencera de Tot per Begues és la següent:

  1. Sadurní Vendrell Masip
  2. Consol Cantó Ramis
  3. Gabriel Maturano Guijarro
  4. Lola García Reina
  5. Junior Durban Hernández
  6. Cristina Paulí Guiral
  7. José Antonio Aragonés Gordillo
  8. Yolanda Martorell Tutusaus
  9. Miguel Ros Paucirerol
  10. Ingrid Rabinad Batlle
  11. Francesc Bascuñana Guinot
  12. María Carmen Font Agüera
  13. Jordi Vendrell Masip

Com a suplent, es presenta Montserrat Peropadre Marty.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,

Hipòtesis sobre el que ha passat

variació

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

  • El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.
  • L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.
  • La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Etiquetat , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

“Tots la cara heu de donar”

web

El portal del debat electoral de Begues.

Falta ben poc perquè se sàpiga oficialment quines candidatures s’han presentat a les eleccions municipals del 24 de maig. Precisament, aquest any el cor de Caramelles de Begues ha dedicat una de les coples al debat dels candidats a les eleccions municipals, que es farà el 17 de maig, organitzat per l’associació de joves 6tres9.

La copla feia així: “6tres9 torna a muntar-nos / el debat electoral. / Alguns partits fa quatre anys / no s’hi van pas presentar. / Esperem que enguany no passi / i a tots puguem escoltar. / Ja està bé d’escaquejar-vos. / Tots la cara heu de donar.”

Efectivament, en el debat que es va fer amb motiu de les eleccions de 2011, no hi van participar les aleshores candidates de Convergència i Unió (Mercè Esteve) i Gent de Begues (Margarida Camprubí), ara alcaldessa i tinent d’alcalde respectivament. Va ser un retrocés evident respecte al que havia passat quatre anys abans, el 2007, quan es va fer el primer d’aquests debats organitzats per 6tres9.

Els debats públics, la confrontació democràtica d’idees, la informació sobre els programes electorals, etc., són bàsics perquè la ciutadania pugui decidir qui representa millor el seu ideari o els seus interessos i quins candidats mereixen la seva confiança. Vet aquí per què la iniciativa del 6tres9 va ser un èxit des del començament i ara ja va per la tercera edició. I vet aquí per què, com deia la copla, “tots la cara heu de donar”.

La prova de l’interès que genera el debat és que els organitzadors han rebut 178 respostes a l’enquesta d’opinió que van fer entre la ciutadania. És un nombre respectable, tenint en compte que el seguiment ciutadà a la política local de Begues sembla més aviat baix.

Dels 178 enquestats, el grup d’edat més nombrós és el de les persones que tenen entre 30 i 49 anys d’edat (59 respostes), i a continuació venen els que en tenen entre 50 i 64 (49 respostes). Els joves, les persones fins als 29 anys d’edat, queden en tercer lloc (46 respostes en total).

Pel que fa al gènere, el nombre d’homes que responen l’enquesta (102) és força superior al nombre de dones (73). Proporcions que no es corresponen amb la composició de la població de Begues, en què el nombre de dones supera lleugerament el d’homes.

Etiquetat , , , , ,

Les grans novetats de les europees

flag

Les eleccions europees han confirmat el tomb de la política catalana (foto Wikipedia)

Els resultats de les eleccions europees d’ahir a Begues representen un gran canvi respecte a totes les altres que s’havien fet fins ara, en la mateixa línia del que ha passat a tot Catalunya en general. Segur que la ciutadania de Begues n’és ben conscient, però sembla oportú fer un recull d’urgència de les principals novetats: gran augment de la participació, victòria clara de les forces partidàries del dret a decidir, victòria clara de les esquerres… i alguna més.

Primer de tot, la victòria de la coalició entre Esquerra Republicana i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall ha estat la gran notícia. Si no anem errats, és la primera vegada que Esquerra guanya unes eleccions a Begues des de la recuperació de la democràcia, i les ha guanyat amb cinc punts d’avantatge respecte al guanyador habitual, Convergència i Unió. Com ja vam explicar, fins ara CiU havia guanyat sempre les europees a Begues, tret del 2004, quan el PSC va quedar primer.

També és destacable el resultat d’Iniciativa, ICV-EUiA, que ha quedat en tercer lloc. És la primera vegada que Iniciativa queda entre les tres primeres forces polítiques a Begues en unes eleccions europees. De fet, entre Iniciativa, Esquerra i les altres opcions d’esquerres sumen més el 51% dels vots emesos, i això en el context d’un augment de la participació espectacular, superior a la mitjana catalana, de 14 punts i mig. Tot plegat, just el contrari del que passa a nivell europeu.

Més contundent encara és el 70% de vots emesos aconseguits per les forces polítiques partidàries del dret a decidir. Begues es confirma, com era de preveure, com un municipi clarament identificat amb el procés de transició nacional.

Finalment, val la pena assenyalar la pèrdua important de vots del Partit Popular, tot i l’augment de la participació. A Begues ha perdut un 41% de suport electoral respecte a les anteriors europees i, significativament, ha quedat només 14 esquifits vots per davant de la següent força política: Ciutadans.

Etiquetat , , , , , , , ,

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (i 3)

elecciones

Fins ara hem analitzat l’evolució dels resultats de les eleccions municipals a Begues a partir de les dades. La sèrie de nou convocatòries electorals (des de 1979 fins a 2011) dóna prou informació per treure algunes conclusions, tant sobre el comportament dels votants com sobre l’abstenció.

Per exemple, vam identificar tres fases més o menys definides en el comportament dels votants: primer, forta concentració del vot (1979-87); després pluralisme (1991-99) i, finalment, fragmentació del vot (2003-11). El que no havíem fet, de moment, era posar noms i cognoms a aquestes etapes. Ho farem ara, tot i el risc que les dades perdin la fredor i el text pugi de temperatura.

Els primers anys de democràcia local a Begues van ser els de l’eclosió de Convergència i Unió com a primera força política, fins al punt que el 1987 la candidatura encapçalada per Sadurní Vendrell (pare) va obtenir el 72,92% dels vots emesos. Eren, com dèiem, anys d’una forta concentració del vot en poques candidatures. Mai més cap altra candidatura ha aconseguit ni tan sols apropar-se a aquell aclaparador 72,92%.

Després van venir els anys del pluralisme, amb el vot repartit d’una manera més equilibrada entre diferents opcions electorals. Llavors va ser quan Begues Actiu va arrabassar l’hegemonia electoral a Convergència i Unió, que ja no l’ha tornat a recuperar mai més, i el 1995 Joana Badell –candidata de Begues Actiu– va succeir Sadurní Vendrell al front de l’Ajuntament.

Després, la població i el cens electoral de Begues van augmentar molt i el vot es va començar a escampar entre més opcions polítiques. Això no va impedir, de tota manera, que el 2003 la candidatura guanyadora (la coalició Begues Actiu-Units per Begues, de Joana Badell) aconseguís 1.028 vots, el màxim històric fins ara.

Però els noms i cognoms d’aquesta etapa més recent, 2003-11, són uns altres: d’una banda, Ramon Guasch, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el primer candidat de les nou convocatòries que, tot i guanyar les eleccions de 2011, no ocupa l’alcaldia (sí que ho va fer el 2007); i Mercè Esteve, de Convergència i Unió, la primera que arriba a l’alcaldia de Begues sense haver guanyat les eleccions.

Això que ha passat aquests darrers anys forma part de la normalitat democràtica, però posa en evidència fins a quin punt han canviat les coses en el mapa polític local i il·lustra les conseqüències de la fragmentació del vot. Una fragmentació que, com hem vist, obliga a formar coalicions postelectorals de base aritmètica, entre candidatures que sumen vots però que comparteixen poques coses, o quasi cap.

(dibuix: 13amunt.wordpress.com)

Etiquetat , , , , , , , ,