Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Pugna entre “El Llobregat” i “El Far” per liderar la premsa del Baix Llobregat

Logotip del congrés.

Al Baix Llobregat es donen les condicions perquè hi pugui haver premsa de referència d’àmbit comarcal, segons les conclusions d’una comunicació que hem presentat avui al Citilab de Cornellà de Llobregat, en el marc dels debats del congrés “El Baix Llobregat a Debat”. De tota l’oferta actual, l’estudi assenyala els periòdics El Llobregat i El Far com els que podrien fer el paper de mitjà baixllobregatí de referència en el futur.

Fins ara, el Baix Llobregat no ha comptat amb periòdics de referència, tot i els diferents intents que hi ha hagut en aquest sentit. Així es constata en els estudis de Tasis i Torrent (1966) i de Guillamet (1983), que posen en evidència la debilitat del sistema comunicatiu de la comarca, en comparació amb els del Barcelonès, el Vallès Occidental o el Garraf, molt més sòlids.

Trenta-cinc anys després dels treballs de Guillamet, continua havent-hi una manca de premsa baixllobregatina de referència, però, en canvi, les condicions han canviat radicalment. En aquests moments, l’oferta de mitjans de comunicació és molt nombrosa. Fins i tot hi ha cinc periòdics impresos i cinc diaris digitals que tenen vocació de cobertura més o menys comarcal, a més d’una televisió privada (ETV).

La comunicació recull els resultats d’una enquesta adreçada a 50 responsables de comunicació de diferents institucions i empreses del Baix Llobregat i la zona d’influència. Segons els resultats de l’enquesta, com dèiem, en aquests moments ja es donen les condicions perquè emergeixi un mitjà de comunicació que sigui referent en informació i opinió a nivell comarcal.

De l’oferta actual, els periòdics mensuals El Llobregat i El Far són els més ben situats per fer aquest paper, però de moment no hi ha una gran unanimitat d’opinions en aquest sentit. En qualsevol cas, els dos periòdics comparteixen moltes característiques: són publicacions mensuals i gratuïtes, es distribueixen encartats en El Periódico de Catalunya, publiquen un diari digital amb la mateixa marca, inclouen l’Hospitalet en l’àmbit de cobertura informativa i utilitzen molt majoritàriament el castellà en els textos.

L’oferta actual de premsa al Baix Llobregat (font: Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat 2016).

 

 

 

 

Documents: 1) La possible premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet; 2) Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat (2016); 3) Resultats de l’enquesta sobre la premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet.

 

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Com afectarà Begues el nou pla director urbanístic?

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana (foto AMB).

La sensació que vivim una època de canvis crucials no és cap miratge. És ben real. Unes persones potser ho percebran d’una manera i unes altres d’una altra, però tothom està d’acord que ens trobem enmig d’un procés accelerat de canvis polítics, econòmics i socials de grans proporcions.

El més normal en aquesta situació és sentir-se desorientat i no tenir respostes a les moltes preguntes que se’ns plantegen. Per això són d’agrair les certeses i els “fulls de ruta” que ens permeten ordenar les idees i adoptar decisions per continuar avançant.

En els pròxims mesos, el debat sobre el procés sobiranista continuarà sent molt intens. El pacte dels partits polítics pro-dret a decidir sobre la data i la pregunta del referèndum ha esvaït incerteses, però n’ha introduït de noves. La part positiva és que permet avançar cap a un horitzó més ben definit que abans. La negativa seria que deixéssim en segon terme altres qüestions que també afecten directament el nostre futur.

Una d’aquestes qüestions corre el risc de passar desapercebuda, i per això la comento. Els 36 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre els quals el de Begues, acaben de començar la redacció del nou Pla Director d’Urbanisme (PDU) metropolità. S’han proposat tenir a punt l’avanç del pla el maig de 2015, precisament abans de les pròximes eleccions municipals.

El pla actual, el pla general metropolità, és de 1976. Vol dir que haurà estat vigent aproximadament uns 40 anys, durant els quals ha ordenat l’urbanisme de tot el territori metropolità. El resultat és la realitat actual, que en el cas de Begues és la que coneixem.

Vistos els antecedents, no és aventurat afirmar que el nou PDU podria definir l’urbanisme de l’Àrea Metropolitana fins el 2055 més o menys. Per tant, tots els municipis s’hi juguen molt. I Begues potser més que altres, perquè té un territori molt extens que fins ara ha aconseguit preservar un equilibri envejable.

Tot i que en la fase final de la redacció es preveu un procés participatiu, seria temerari no preocupar-se des d’ara mateix de com afectarà els nostres pobles i ciutats el futur PDU. Prou que ho fa, per exemple, l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que el 2 de desembre passat va donar el tret de sortida a la redacció del pla com a vicepresident executiu de l’AMB.

Quan hi hagi les pròximes eleccions municipals ja estarà tot dat i beneït. Són els alcaldes i regidors actuals els qui se n’han d’ocupar. No badem.