Tag Archives: El Prat de Llobregat

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

(foto elBaix.cat)

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

De l’Artesà del Prat al Goula de Begues, salvant les distàncies

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

Al Prat de Llobregat, centenars de persones s’han ajuntat en la plataforma Salvem l’Artesà, per oposar-se a l’enderrocament del teatre del Centre Artesà. L’ajuntament hi vol fer una nova sala teatral, amb tots els avantatges d’un edifici de nova construcció. L’Artesà, de 1919, és l’edifici modernista més important del Prat. El teatre està tancat des del 1988, però forma part de la història social, cultural i ciutadana dels pratencs i, per això, sectors actius de la població s’oposen a l’enderrocament i propugnen la reforma de l’edifici a través d’un procés de participació ciutadana.

No he pogut evitar que aquesta història em recordés el cas de l’antic teatre Goula de Begues. Això sí, salvant totes les distàncies, perquè és evident que ni Begues és el Prat ni l’antic Goula era l’Artesà. De tota manera, els dos edificis eren contemporanis i és probable que, en el seu temps, el Goula signifiqués per als beguetans una cosa propera al que l’Artesà va ser per als pratencs.

Quan l’enderrocament del Goula ja era irreversible, fa un any i escaig, a Begues van sorgir tímidament algunes veus que, des de la nostàlgia, es queixaven que el teatre es tirés a terra i que no s’hagués decidit reformar-lo i donar-li algun ús públic. Era una reacció normal si ho mirem des de la sensibilitat pel patrimoni cultural i popular, però arribava tard, molt tard. Durant anys i anys l’afecte ciutadà pel Goula havia estat adormit i no s’havia traduït en cap iniciativa rellevant, que jo sàpiga.

Per tant, el que havia de passar va passar i l’enderroc del Goula va tirar endavant. Però la campanya del Prat ens fa pensar que, si poguéssim fer marxa enrere en el temps, potser podríem dedicar uns quants esforços a debatre en públic el destí de l’antic teatre, estudiar-lo, fer números (o explicar més els que es van fer) i, finalment, si no hi hagués cap més solució, tirar-lo a terra amb tota la convicció. No ho vam fer així i ara és normal que les idees ens trontollin quan veiem que, encertadament o no, on hi havia el vell teatre hi tenim, de fet, unes quantes places d’aparcament.

Si voleu saber alguna cosa més del Goula, podeu llegir el que van publicar Jordi Dolz i Rosa Sevillano als seus blogs.

Etiquetat , , ,

Menys infants a les escoles que el curs passat

manyanet

El Col·legi Sant Lluís-Bosch (foto Joaquim Calvet)

Els escolars de Begues estan a punt de començar les vacances de Nadal… Aquest primer trimestre han començat el curs menys alumnes que l’any passat. La matrícula als centres educatius del poble ha baixat enguany un lleuger 0,90%: aquest curs 2014-15 hi ha 1.315 alumnes matriculats, mentre que el curs 2013-14 n’hi havia 1.327 en total.

La baixada és molt petita, però contrasta amb les projeccions de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre la població escolar, que preveuen un creixement lent, però constant, del nombre d’escolars al Baix Llobregat fins al 2021. A les comarques veïnes passa el mateix. Per tant, es podria dir que les dades d’aquest any a Begues van un xic a contracorrent.

El descens del nombre d’alumnes matriculats s’ha concentrat en els centres públics, tant l’escola pública Sant Cristòfor (que ha passat de 457 alumnes a 435, un 4,81% menys), com l’Institut de Begues (que ha baixat dels 203 fins als 198 alumnes, un 2,46% menys). Aquesta baixada no té un sol motiu. En el cas de l’Institut, la matrícula va estretament vinculada a l’activitat de l’escola Sant Cristòfor. Així, enguany hi ha menys alumnes a l’Institut perquè no n’han arribat tants procedents de l’escola. I en el cas de Sant Cristòfor, cal atribuir el descens de la matrícula tant a una natalitat més baixa (els anys de naixement dels alumnes actuals) com al fet que algunes famílies han marxat a viure a altres llocs. En definitiva, això lligaria amb la previsió que les pròximes dades del padró municipal recolliran un estancament de la població de Begues.

De tota manera, al col·legi religiós Sant Lluís-Bosch, el centre educatiu més gran de Begues, la matrícula ha augmentat. Dels 667 alumnes matriculats el curs passat en infantil, primària i secundària, aquest curs han passat als 682, un 2,24% més. Un 60,26% dels alumnes actuals del Sant Lluís-Bosch són residents a Begues (és a dir, 411) i els altres 271 són procedents d’altres municipis, com ara Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat o Torrelles de Llobregat. És a dir, la matrícula d’aquesta escola continua creixent, com preveuen les projeccions de l’Idescat per al conjunt de la comarca.

Etiquetat , , , , , , ,

Presències i absències a Pallejà

forcadell

Carme Forcadell a l’acte de Pallejà (foto El Punt Avui).

El 28 de març de 2014 serà recordat al Baix Llobregat com la data que partits polítics, sindicats i entitats ciutadanes de la comarca es van ajuntar en un acte unitari a Pallejà per reivindicar el dret a decidir. L’acte de presentació de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat va reunir a la sala Pal·ladius pallejanenca ni més ni menys que els líders comarcals de CiU (Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació), ICV (Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat) i ERC (Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’Esquerra).

Si la coincidència dels tres polítics en un mateix míting ja és insòlita, encara ho és més que també hi siguin els caps de Comissions Obreres i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Pepe Álvarez, i les presidentes d’Òmnium Cultural i l’ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell respectivament. El dret a decidir, per tant, ha aconseguit el que no havia aconseguit fins avui cap altra causa al Baix Llobregat: mobilitzar les forces representatives de la comarca amb un objectiu comú.

Per trobar una ocasió semblant potser ens hauríem de remuntar a 37 anys enrere, quan l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques van commemorar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. De tota manera, a banda de l’esperit unitari dels dos actes i del fet que tinguessin lloc al Baix Llobregat, no es poden fer gaires més paral·lelismes entre les dues manifestacions. Primer perquè l’acte de Sant Boi del 76 va ser l’acte únic i central de tot Catalunya d’aquella diada, i després perquè en l’acte de Pallejà hi va haver una gran i clamorosa absència, la dels socialistes catalans, que sí que van participar en l’acte del 76.

Constatem, de tota manera, la distància que va de Sant Boi a Pallejà. El 1976, reivindicació unitària de la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. I 37 anys després, reivindicació del dret a decidir. Una reivindicació que també vol ser unitària sense aconseguir-ho del tot, encara que s’hi apropa més del que sembla. Es pot comprovar si es repassa la llista d’entitats de tota la comarca adherides a la nova Taula pel Dret a Decidir.

En el cas de Begues, per exemple, hi ha el mateix Ajuntament i les entitats 6TRES9 Grup Joves, AMPA SES Begues, ADF Puig Vicenç, Artesans de Begues, Big Band Begues, Centre d’Estudis Beguetans, CIPAG (Investigació Prehistòria i Arqueologia Garraf), Cor de Caramelles, Cuca Fera, El Colomar, Els Encantats de Begues, Garbes i Rostolls, Geganters de Begues, Grup Sardanista de Begues, Jazz Begues i Més que Ritme. I els partits polítics ICV, CiU, ERC, Gent de Begues i Tot per Begues.

Més o menys el mateix passa a molts altres municipis de la comarca, de manera que l’absència del PSC esdevé al mateix temps pintoresca i dolorosa. Pintoresca perquè molts dels seus votants i simpatitzants estan vinculats d’una manera o una altra a la Taula, i dolorosa perquè l’absència socialista (el partit que presideix la majoria dels ajuntaments grans de la comarca) debilita innecessàriament un moviment democràtic, pacífic, de progrés i de futur que, en aquests moments, és el que aglutina més il·lusions al país.

Etiquetat , , , , ,

1.327 nens i nenes han començat el curs a Begues

begues

Aviat farà una setmana que va començar el curs escolar. Aquest any, als diferents centres educatius de Begues han començat les classes 1.327 nens i nenes, cosa que representa un petit augment de l’1,06% respecte al curs passat (llavors van ser 1.313). L’augment es concentra en els centres privats, el Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell i el Parvulari Col·legi Bosch, que han començat el curs amb 667 alumnes en total, 16 més que l’any passat. En els centres públics les xifres són gairebé les mateixes que el curs 2012-2013: a l’Escola Pública Sant Cristòfor hi ha 457 alumnes matriculats, exactament el mateix nombre que l’any passat, mentre que a l’Institut de Begues n’hi ha 203, per comptes dels 205 del curs passat.

La gran majoria d’alumnes són de Begues mateix, però també n’hi ha de les poblacions dels voltants, sobretot al Col·legi Sant Lluís/Parvulari Col·legi Bosch, on el 50% de l’alumnat va i ve cada dia de Castelldefels, Gavà o el Prat de Llobregat. Als centres públics, la proporció d’alumnes locals és molt més gran. De fet, quasi tots els nens i nenes de l’Escola Sant Cristòfor i de l’Institut són de Begues mateix, però també n’hi ha de procedents de Gavà i Olesa de Bonesvalls i, fins i tot, a l’Institut, es veu que n’hi ha un d’Avinyonet…

La foto de dalt, però, no és d’aquests dies, sinó de 2010, de la classe de cinquè de primària de l’Escola Sant Cristòfor. D’aquest curs encara no n’hem trobat!

(foto: stcristoforbegues.blogspot.com.es)

Etiquetat , , , , , , ,

Llàgrimes de cocodril pels herois del segle XXI

img_5219

Tot veient les botigues del carrer Major de Begues no puc evitar pensar que la supervivència del comerç urbà de les poblacions del Baix Llobregat és un cas d’heroisme. Sobretot després de sis anys de crisi econòmica (que es va començar a manifestar l’agost de 2007) i tenint en compte que al Delta del Llobregat i la rodalia hi ha una de les concentracions més importants de grans centres comercials de tot el sud d’Europa.

A l’última dècada del segle passat se’n van obrir un fotimer, després del pioner Carrefour del Prat de Llobregat: Llobregat Centre, a Cornellà (1994), Barnasud a Gavà (1995), les Salines a Sant Boi (1997) i el Corte Inglés+Hipercor a Cornellà (1999). Això, sense comptar altres centres més “petits” i perifèrics com La Farga o el Max Center de l’Hospitalet, que van obrir quasi simultàniament, o el Caprabo de Sant Feliu.

I al segle XXI ha continuat la gresca: Gran Via 2 a l’Hospitalet (2002), l’Ànec blau a Castelldefels (2005)… fins i tot en plena crisi: el Vilamarina de Viladecans (2009) i el Splau! de Cornellà (2010).
En total, com a mínim, estem parlant d’uns 350.000 metres quadrats de superfície comercial, amb unes 600 botigues (a banda de les grans superfícies) i unes 21.000 places d’aparcament.

Com és públic i notori, ara l’Ajuntament de Viladecans i el Govern de la Generalitat han autoritzat la construcció d’una nova superfície comercial de 25.000 metres a Ca n’Alemany, un outlet, que té previst obrir al públic el 2015. Les obres dels accessos des de la C-32 ja han començat, en una exhibició d’eficàcia poc habitual en aquests temps de sequera en les finances públiques (en la foto de dalt podeu veure a Damià Calvet, director de l’Incasòl, amb corbata, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, vestit de blau).

Per això són tan poc creïbles els propòsits i les promeses de les autoritats locals (ajuntament de Viladecans, Consell Comarcal del Baix Llobregat…) en el sentit que analitzaran l’impacte del nou centre, promouran el comerç de proximitat, fomentaran les altres activitats econòmiques al Delta… Em recorden els bons propòsits que van fer amb motiu del projecte Eurovegas.

Jo crec que no faran res del que diuen. És a dir, que no ho faran seriosament, amb convicció. El model que tenim és evident: la màxima concentració de centres comercials de la península, i les autoritats locals i el Govern de la Generalitat en són coresponsables. Llàgrimes de cocodril no, si us plau.

(foto: Pepa Álvarez, a elfar.cat)

Etiquetat , , , , , , , , ,