En un text anterior ja vam veure com, a Begues, les eleccions municipals han donat uns resultats cada vegada més plurals. I que aquest pluralisme electoral s’ha acabat transformant en una cosa semblant a la fragmentació. La diferència entre les dues coses és que el pluralisme enriqueix la política local, mentre que la fragmentació pot impedir que funcioni bé.
Hi ha un altre problema: l’abstenció. Fins el 1999, el percentatge d’abstenció a les eleccions municipals mai havia superat el 28%, però des d’aquell any sempre ha estat més gran. Un fenomen que s’ha produït més o menys a tot Catalunya, i no solament a les municipals, sinó a totes les cites electorals en general, però no és cap consol.
A Begues, a més a més, podria ser que hi hagués influït el ràpid creixement de la població a partir de finals del segle XX: l’augment del nombre d’habitants coincideix amb l’augment de l’abstenció. Hi ha moltes més persones amb dret a vot, i entre les que han arribat els últims anys potser n’hi ha que no se senten tan identificades amb el poble com les que hi han viscut sempre o durant la major part de la seva vida. Vés a saber.
El que sembla clar és que augmentar la participació en les eleccions municipals i evitar la fragmentació del vot en tantes opcions haurien de ser dos objectius importants en els pròxims anys. Només hi sé veure avantatges.