Tag Archives: eleccions

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (2)

abstenció

En un text anterior ja vam veure com, a Begues, les eleccions municipals han donat uns resultats cada vegada més plurals. I que aquest pluralisme electoral s’ha acabat transformant en una cosa semblant a la fragmentació. La diferència entre les dues coses és que el pluralisme enriqueix la política local, mentre que la fragmentació pot impedir que funcioni bé.

Hi ha un altre problema: l’abstenció. Fins el 1999, el percentatge d’abstenció a les eleccions municipals mai havia superat el 28%, però des d’aquell any sempre ha estat més gran. Un fenomen que s’ha produït més o menys a tot Catalunya, i no solament a les municipals, sinó a totes les cites electorals en general, però no és cap consol.

A Begues, a més a més, podria ser que hi hagués influït el ràpid creixement de la població a partir de finals del segle XX: l’augment del nombre d’habitants coincideix amb l’augment de l’abstenció. Hi ha moltes més persones amb dret a vot, i entre les que han arribat els últims anys potser n’hi ha que no se senten tan identificades amb el poble com les que hi han viscut sempre o durant la major part de la seva vida. Vés a saber.

El que sembla clar és que augmentar la participació en les eleccions municipals i evitar la fragmentació del vot en tantes opcions haurien de ser dos objectius importants en els pròxims anys. Només hi sé veure avantatges.

Etiquetat

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (1)

figura 1figura 2

Els resultats de les eleccions municipals a Begues, de les nou eleccions que s’han fet des de 1979, han tendit a ser cada vegada més plurals, o més fragmentats, segons com es miri. De les dues candidatures que van obtenir representació a l’Ajuntament la primera vegada, el 1979, s’ha passat a sis candidatures en les dues últimes convocatòries electorals, els anys 2007 i 2011.

És normal, perquè Begues ha passat de tenir els 1.269 habitants de 1979, quan tot just estrenàvem democràcia, als 6.426 de 2011. A més a més, la població de Begues s’ha tornat cada vegada més i més diversa. El nombre de veïns nascuts a l’estranger, per exemple, ha augmentat del 5,6 per cent de 2007 fins al 9,4 per cent de 2011, segons les dades que es poden trobar al portal d’Idescat. No és res que no hagi passat a molts altres llocs de Catalunya.

Si mirem la gràfica del nombre de candidatures que han obtingut representació en les diferents eleccions, podem identificar tres períodes. El primer, amb una forta concentració del vot en poques candidatures (1979-83-87). El segon, més plural (1991-95-99). I el tercer, l’actual, amb un vot fragmentat (2003-07-11). És a dir, la democràcia a Begues, com a quasi a tot el sud d’Europa, s’ha fet cada vegada més rica o més complexa, com n’hi vulguem dir.

Però sembla que aquest procés estigui arribant al límit de les seves possibilitats. Amb l’actual sistema electoral, el pluralisme portat a l’extrem acaba provocant la pèrdua de representativitat de les diferents candidatures. Almenys això és el que ha passat a Begues, si ens fixem en la gràfica del percentatge de vots obtinguts per la candidatura guanyadora a les nou eleccions municipals que s’han fet fins ara. És cert que els governs de coalició corregeixen aquest efecte, però només des d’un punt de vista aritmètic, no polític. L’actual legislatura municipal a Begues n’és un exemple, i no cal entrar en detalls.

Si fos possible, s’hauria d’evitar que la fragmentació del vot portés cap a una situació de pluralisme estèril. No vull dir que aquesta sigui la situació actual, però, si la tendència continua com en els últims anys, és evident que la governabilitat de l’Ajuntament serà cada vegada més difícil. I amb això no s’hi pot jugar. Hi ha massa coses que depenen del bon funcionament d’un ajuntament.

Llavors? Mentre la llei electoral sigui la mateixa, l’ideal seria la formació de candidatures àmplies, més representatives, que evitessin la fragmentació però garantissin el pluralisme des del començament, des d’abans d’anar a votar. Candidatures sòlides, que fossin el resultat d’un procés de suma i de consens de sectors amplis, tan afins com es vulgui, però amplis. No cada vegada més petits.

Etiquetat ,