Avui, estrena de “Senglars”

Avui dimecres, 11 de març de 2020, a les 20 h, Albert Guasch estrena el documental “Senglars” al Centre Cívic de Begues. És el cinquè documental de l’Albert, després dels quatre que va fer anteriorment –tres dels quals amb Rosa Sevillano i Sabem.com–, però de fet és el segon en què aboca de manera més clara a la pantalla la seva personalitat i creativitat singulars, després d'”Els homes de la primavera”. Una part del finançament del documental l’ha pogut cobrir amb una campanya de crowdfunding a través de Verkami, que va recaptar 3.245 euros.

Tot i així, tot i la modèstia dels recursos, els resultats son espectaculars. Si un documental sobre la caça del porc senglar pot ser xocant, espereu-vos a veure “Senglars”. L’Albert Guasch diu que és “una descoberta d’una pràctica estesa a tota la península i desconeguda a la vegada per una majoria de població”. “Dues temporades de caça (2017-2018 i 2018-2019) i desenes d’hores de material audiovisual –explica en un text seu– esdevenen la font principal en la construcció de la pel·lícula, on es tracten qüestions com la proximitat de la realitat urbana als boscos de Begues, la interpretació de la natura dels propis caçadors, el debat propiciat entre els protagonistes entorn les controvèrsies de l’activitat i la mateixa descripció d’aquesta.”

La gran pregunta que es pot fer tothom és si el documental està a favor o en contra de la caça. L’Albert explica que “Senglars” “no és una crítica ni tampoc una defensa de la caça; pretén ser un exercici antropològic de descoberta i anàlisi d’una realitat social, un retrat en moviment dels caçadors de Begues”. Tot i així, tot i que l’acció passa a Begues i les muntanyes del voltant, no és una pel·lícula d’interès local, sinó gairebé universal. El documental més universal de l’Albert. Contràriament al cas d'”Els homes de la primavera”, el fet que les accions transcorrin a Begues és un factor secundari: el film arriba perfectament a tots els públics, i gairebé de tot arreu, almenys en l’àmbit de les cultures occidentals.

Els homes de la primavera de Begues

Fotograma del documental “Els homes de la primavera”.

El projecte de documental sobre les Caramelles de Begues d’Albert Guasch va culminar divendres passat, 27 de març, amb l’estrena del film al Centre Cívic. Com en tots els documentals, la feina no s’acaba fins el moment de l’estrena, quan el públic veu l’obra per primera vegada i pot gaudir-ne i valorar-la. Cadascú hi pot dir la seva, però a la meva manera de veure el resultat global ha estat un èxit. Idea excel·lent, feina excel·lent i acollida excel·lent d’un projecte ple de riscos que Albert Guasch i els seus col·legues han sabut superar amb esforç i encert.

Es pot pensar que aquest no és un comentari imparcial, d’acord. Però si ho fos, crec que el contingut seria molt semblant. “Els homes de la primavera” no és només un documental sobre les caramelles de Begues, centenàries com explica el mateix film, sinó que també retrata, en el rerefons, el Begues actual. És un dels millors serveis que Albert Guasch podia fer a la cultura popular: explicar la tradició des de la realitat d’avui dia i de la que vindrà en el futur.

Així, a més centrar-se en les actituds i reflexions dels cinquanta homes que formen el Cor de Caramelles, el documental pica l’ull a qüestions ben actuals com les del model de poble dormitori, les pedreres, la silvipastura o el pla de mobilitat i els carrers d’una sola direcció. No són el tema central, però són presents en el documental en segon terme.

En primer terme hi ha el sentit de la tradició, les relacions entre les velles i les noves generacions, les relacions entre els autòctons (“pata negra cinco jotas”, com en diu el Candelo) i els nou vinguts, les relacions entre el cor d’homes i les dones i, fins i tot, les antigues relacions entre la gent local i els “senyors” de Barcelona.

“Els homes de la primavera”, en fi, és un reflex de l’interès d’Albert Guasch pel cinema, l’antropologia, els fets socials i el seu poble, que ha estat possible, sobretot, gràcies a la seva energia i a la dels col·legues que l’han acompanyat en l’aventura: Dídac Roger i Hugo Machado (fotografia), Quim Broquetas (so) i Gemma R. Cabello (muntatge).