Totes les llistes de les municipals (4): Esquerra Republicana

Jaume Olivella, cap de llista d’Esquerra Republicana.

Marta Roig, advocada, que va en segon lloc de la llista d’Esquerra.

Esquerra Republicana es presenta a les pròximes eleccions municipals a Begues amb moltes esperances d’obtenir un bon resultat, després que en les eleccions de fa quatre anys van ser la segona força més votada. És un dels grups polítics locals consolidats i amb una trajectòria coneguda, i divulguen la seva activitat i propostes a través de facebook i del seu web.

Com a cap de llista repeteix Jaume Olivella, de 42 anys d’edat, que coneix bé l’ajuntament de Begues perquè n’ha estat regidor durant quasi 12 anys. Olivella va néixer a Barcelona i viu al barri de Santa Eulàlia de Begues. És llicenciat en psicologia per la Universitat Ramon Llull i també va fer estudis en educació física a la Universitat de Barcelona. En el número dos de la llista hi ha Marta Roig, advocada, de 44 anys. Josep Atsuara Soriano, que ha estat regidor els darrers quatre anys, es presenta simbòlicament en el lloc número 13 de la llista.

Aquesta és la candidatura sencera d’Esquerra Republicana:

1. Jaume Olivella i Riba
2. Marta Roig Segura
3. Jaume Cornelles Buñuel
4. Lourdes Tenorio Sánchez
5. Eduard Emeterio
6. Doris Roig Segura
7. Xavier Llopart Freixas
8. Hèlia Seguí Munté
9. Amadeu Solé
10. Maria Ferrer Navarro
11. Vicenç Martí
12. Mònica Pujol
13. Josep Atsuara Soriano

Suplents: Yolanda Márquez Mercader, Thibault Poirier Barrera, Ester Gil, Milena Novas Fernández, Javi Valero, Aràlia Òdena Rabinad, Esther Flores, Joaquim Fernández Segarra, Rosa Buñuel Magret i Jordi Reixach Terrides.

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Cops de colze per l’Hospital de Sant Llorenç

L’hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El futur de l’hospital de Sant Llorenç de Viladecans s’ha convertit en un dels grans temes del discurs polític al delta del Llobregat (si no en el gran tema, en singular). Els dirigents polítics de la comarca i de més enllà fan mèrits i reclamen una llargament esperada modernització i ampliació que el posi al dia, després que la construcció dels hospitals de Sant Boi (Sant Joan de Déu) i de Sant Joan Despí (Moisès Broggi) el van deixar a la cuneta de les prioritats governamentals.

Ara sembla que la cosa va de veres, després que el juliol passat, a proposta d’Esquerra Republicana, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a dotar l’hospital de més recursos i a fer les obres d’ampliació d’una vegada. De tota manera, amb bon criteri, la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i la Junta de Personal no han afluixat la pressió, i tots els partits polítics s’hi han afegit, uns des de ja fa temps i uns altres més tard.

Aquesta setmana n’és un exemple. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha visitat l’hospital, i divendres vinent sis diputats, en representació dels sis grups del Parlament, participaran en una taula rodona sobre aquest tema a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, de Viladecans mateix. En canvi, el nou conseller de Salut, Antoni Comín, encara no hi ha anat (almenys, que se sàpiga), i cada dia que passa creix el suspens per saber quin dia trepitjarà Sant Llorenç.

Què hauria de passar a partir d’ara? En primer lloc, s’ha d’acabar el projecte definitiu d’ampliació, que serà menys ambiciós que l’antic projecte de 2011, perquè l’oferta dels nous hospitals de Sant Boi i Sant Joan Despí ha rebaixat les necessitats a cobrir pel centre de Viladecans. Amb el projecte definitiu a la mà, el Govern de la Generalitat hauria de licitar les obres dins d’aquest 2016 i, si tot això es complís tal com està previst, l’ampliació s’acabaria el 2020, o el 2019 anant molt de pressa.

El projecte preveu augmentar moderadament la capacitat de l’hospital. Dels cinc quiròfans actuals es passarà a set en total. Dels 24 boxes d’urgències a 36. I dels 117 llits actuals a 154. Les obres es faran per fases, sense aturar el funcionament de l’hospital. Ara, la gran qüestió és si el centre comptarà amb els recursos necessaris per fer bé la feina mentre durin les obres o si haurà de continuar treballant amb els mitjans actuals, que, segons la Junta de Personal i segons l’opinió de molts usuaris, són totalment insuficients i l’aboquen al col·lapse…

De moment, la direcció del centre ja ha quantificat els recursos pressupostaris necessaris perquè l’hospital pugui funcionar sense les estretors actuals i atendre en condicions la població de 200.000 persones de l’àrea d’influència, Begues inclòs. Ara només falta que li facin cas.

P. D. Finalment, el conseller de Salut va visitar l’hospital el 28 d’abril de 2016. El nou portal de notícies Viladecans Digital explica la visita i diu que les obres d’ampliació es licitaran el 2017 i s’acabaran el 2020.

 

Hipòtesis sobre el que ha passat

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

• El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.

• L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.

• La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Una iniciativa per a sumar esforços

Un grup divers de dinou persones acabem de fer públic una mena de manifest per demanar a les forces polítiques d’esquerres de Begues que mirin d’ajuntar-se i presentar-se unides a les pròximes eleccions municipals, que es faran d’aquí a un any, encara no. Tothom qui vulgui s’hi pot sumar fàcilment a través del portal change.org.

La iniciativa vol recollir de manera desinteressada l’opinió de molta gent (és difícil saber si és una opinió generalitzada o no) que no veu tantes diferències polítiques, a nivell local, entre unes candidatures i unes altres, i que troba coses positives en les diferents propostes electorals. Un altre factor de pes és que, en una població amb tot just 4.500 electors, hi ha el risc que el vot quedi, no ja fragmentat, sinó esmicolat en porcions cada vegada més petites i que cap candidatura aconsegueixi un suport prou important com per formar un govern municipal sòlid.

Una evidència que això és així és la gràfica que publiquem a dalt, on es veu clarament que la candidatura guanyadora de les eleccions municipals a Begues cada vegada obté un suport electoral més petit. Ja ho vam explicar mesos enrere. Una altra evidència és la mateixa composició de l’actual govern municipal, quadripartit. Com també hem comentat altres vegades, això és legítim i és una expressió del pluralisme polític de Begues, però també té efectes adversos, perquè obliga els partits polítics a pactar per formar govern atenent bàsicament al nombre de regidors que han obtingut. Les propostes polítiques s’arraconen i emergeix l’aritmètica electoral com a factor decisiu.

Si almenys el sistema electoral permetés les llistes obertes i els electors poguessin votar els candidats i candidates que volguessin, independentment de la llista en què s’haguessin presentat, aquests efectes adversos quedarien molt atenuats. La fragmentació del vot es veuria compensada per una millora de la representativitat dels regidors electes. Però això encara no és possible.

L’actual situació, quasi extrema, coincideix amb un moment polític excepcional. La ciutadania s’ha tornat a apropar a la política i reclama canvis i millores en el sistema institucional i de partits polítics. Tot, o gairebé tot, està en qüestió. I a tot arreu. No creiem que Begues sigui una excepció. És un bon moment per impulsar noves idees i canvis que vagin a favor de la ciutadania, que és l’element central de la política. Millorar la transparència, millorar la participació ciutadana en les decisions col·lectives, més enllà del vot cada quatre anys. Millorar, en definitiva, el govern local.

Per què la gent de Begues hauria de renunciar a aquesta oportunitat? No cal renunciar-hi, ni cal fer estelles del sistema de partits polítics. Només cal preguntar-se què no acaba de rutllar, per què, i mirar de solucionar-ho. Segur que les diferents forces polítiques es fan aquestes reflexions, però de vegades l’statu quo i altres factors barren el pas a opcions tan sensates com pot ser, creiem, la del manifest que hem fet públic.

Les forces polítiques d’esquerres són, o haurien de ser, capaces de fer-ho. No gaire lluny d’aquí tenim exemples d’experiències actuals força interessants, com a Sant Vicenç dels Horts, on governa una candidatura àmplia, amb Esquerra Republicana com a pal de paller, encapçalada pel mateix Oriol Junqueras. O a Barcelona, on Iniciativa per Catalunya-Verds s’ha sumat de moment a la plataforma Guanyem Barcelona que impulsa Ada Colau. No es tracta de comparar Begues amb poblacions tan grans i tan diferents com Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, però sí de veure que no hi ha res impossible si de veritat es volen sumar esforços i posar en primeríssim terme els interessos col·lectius.

En definitiva, amb el manifest que comentem hem volgut fer sentir la veu de tots aquells i aquelles que opinen que una candidatura unitària d’esquerres a les eleccions municipals seria una bona notícia per a Begues. Hi ha un any per posar-se d’acord en les polítiques que s’haurien de fer la pròxima legislatura. Millor ara, sense hipoteques, que després, quan només comptin els regidors que hagi obtingut cadascú.