Tag Archives: Estatut

S’apropa el referèndum

Jordi Valldeperas, secretari de la Taula del Baix Llobregat

 

 

Cada dia està més a prop el referèndum sobre la independència, que serà un dels moments més importants de la política catalana de tots els temps. Si les previsions del Govern de la Generalitat es mantenen, a finals de setembre o començament d’octubre es farà la votació. O no es farà. Però en tots dos casos les conseqüències seran de gran magnitud. Si es fa, perquè probablement guanyarà el sí (no confonguem un referèndum amb les enquestes d’opinió sobre la independència). I si no es fa, perquè la prohibició del referèndum tindria uns efectes comparables a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que precisament va desfermar el procés d’emancipació política de Catalunya. Per tant, en tots dos casos la tensió política està més que garantida.

Sovint hi ha persones que manifesten cansament pels gairebé set anys de procés. El cansament és comprensible perquè set anys són molts anys. A més, al món passen moltes altres coses que mereixen atenció. Hi ha problemes socials, econòmics i de tota mena que no es poden deixar de banda amb l’excusa de l’agenda política. Però que el procés centri l’atenció d’una bona part de la societat també és normal: costa d’imaginar un moment polític més complex i amb més transcendència que l’actual en la història recent del país.

Per això, per la transcendència del moment, molts sectors i entitats s’han adherit al Pacte nacional pel Referèndum per defensar la votació, “una eina privilegiada –diuen en el manifest– d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços”. Precisament, aquesta setmana s’ha presentat a Molins de Rei la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que té com a portaveu Genoveva Català i com a secretari Jordi Valldeperas, de la Taula de Begues.

Fins al moment, a Begues s’han adherit a la Taula pel Referèndum les entitats locals Òmnium Cultural, ANC, Centre d’Estudis Beguetans, BigBand Begues, Grup Sardanista de Begues, Cooperació en Acció i la colla castellera Els Encantats, i els partits PDeCAT, ERC, ICV, Gent de Begues i Tot x Begues. Aquesta vegada, el PP no ha donat la sorpresa, com l’altre dia amb l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

2.585 vots, rècord històric

(foto Grallers de Torrelles)

Estelada a la plaça Camilo Riu (foto Grallers de Torrelles)

Begues va batre un rècord històric el 9N. Els 2.585 vots emesos aquell dia superen en termes absoluts tots els referèndums que s’han fet a Begues des del restabliment de la democràcia (1977). En certa manera, és normal que sigui així, perquè el cens electoral ha anat augmentant tot al llarg dels anys i, per lògica, els referèndums més recents han congregat més votants que els d’anys enrere.

És difícil comparar el 9N amb els referèndums celebrats fins ara, perquè en la votació de diumenge passat no hi va haver cens electoral ni les mateixes condicions de les eleccions que es fan normalment. Tot i així, el rècord de votants del 9N a Begues no és només una curiositat estadística. És un fet políticament significatiu, com ha passat a quasi tota la resta de Catalunya.

I és significatiu perquè les condicions adverses en què es va celebrar haurien pogut traduir-se en una participació modesta. Les dues “prohibicions” consecutives del Tribunal Constitucional i les discussions sobre les conseqüències per a les persones que hi col·laboressin, eren factors prou poderosos com per allunyar a molts electors de les urnes. Probablement, en això confiaven el govern espanyol i les forces polítiques contràries al 9N (especialment el PP i Ciutadans), que van fomentar la confusió sobre la votació de diumenge passat tant com van poder.

dades

En el gràfic que il·lustra aquest text es poden comparar els resultats de tots els referèndums que s’han fet a Begues amb els del 9N. Només falten els de la consulta popular sobre el canvi de comarca que es va fer anys enrere. Així, podem veure com el nombre de vots emesos el 9N (2.585) superen els del referèndum de l’Estatut de 2006 (2.285) i de la Constitució europea de 2005 (1.732), que, fins ara, eren els que havien congregat més votants en nombres absoluts.

Com que no hi ha cens, no és fàcil determinar el nivell de participació del 9N, però segurament està al voltant del 50%. Només cal veure quin cens hi havia en les passades eleccions europees (4.839 persones), al qual caldria afegir els joves de 16 a 18 anys i els estrangers no comunitaris. Això, segurament, donaria un total d’uns 5.000 electors i escaig, més o menys el doble de les persones que van anar a votar el 9N. Per tant: una participació aproximada del 50%, lleugerament inferior –en termes relatius– a les dels darrers referèndums, menys el de la Constitució Europea, en què la participació va caure fins el 44,6%.

Finalment, una altra curiositat: tot i el rècord absolut en nombre de vots, hi va haver menys vots en blanc que mai. Només 8 en total. Sembla que la gent ho tenia clar.

Etiquetat , , , , ,