Gràcies, Jordi Rossy, and thanks to you, “Tootie”

Felix Rossy, Ben Street i “Tootie ” Heath a l’auditori del centre cívic (foto Alfred Dot)

Un any més (i ja van set), Jordi Rossy i els seus amics han tornat a portar el millor jazz a Begues i han millorat els èxits de les anteriors edicions. Com el mateix Rossy va explicar en el concert dels mestres, dissabte a la nit, aquest any han hagut de rebutjar inscripcions al seminari per no superar la vuitantena d’alumnes i mantenir el Begues Jazz Camp tal com és i a Can Rigol. “Sense Can Rigol no hi ha Begues Jazz Camp”, diu sempre en Rossy.

A banda del que representa per als amants del jazz que s’hi concentren, el Jazz Camp és un esdeveniment únic que molta gent de Begues viu cada any amb intensitat durant sis nits d’agost. Les jam sessions a Can Rigol a partir de mitjanit, obertes a tothom, són un luxe difícil de descriure. I aquest any els concerts a l’aire lliure al centre cívic, a les deu de la nit, han fet encara més intensa la complicitat dels beguetans amb aquesta trobada musical.

El concert dels mestres a l’auditori del nou centre cívic, amb la participació del veterà Albert “Tottie” Heath a la bateria, va ser la gran traca final. És impressionant llegir què diu d’ell l’Encyclopedia of Jazz Musicians. Heath forma part de la història del jazz i a Begues hem tingut el privilegi de veure’l en acció al nou auditori, al costat de Rossy i els altres mestres del Jazz Camp (Ben Street, Lage Lund i Michael Kanan, amb la col.laboració de Carme Canela).

Definitivament, Rossy ha sabut organitzar una trobada especialitzada i, al mateix temps, oberta a tot Begues. Totes dues coses ben fetes. Una trobada en què els veterans encomanen l’experiència i la passió pel jazz als més joves i en què tothom hi surt guanyant. El solo final del concert de dissabte, amb el jove Felix Rossy (de 21 anys) a la trompeta, acompanyat pels grans Ben Street, baixista, i “Tootie” Heath (de 80 anys), a la bateria, va ser una magnífica metàfora de tot plegat.

El jazz camp encara ressona

Felix Rossy i la seva trompeta a Can Rigol. Al fons, Jordi Rossy (foto Calaix Dejazztre).

El Begues Jazz Camp encara ressona. Per sisè any consecutiu, Jordi Rossy i companyia van congregar del 4 al 9 d’agost, a Can Rigol, un grup de músics consagrats i una setantena llarga d'”alumnes” delerosos d’aprendre dels mestres, interpretar música de jazz i escoltar concerts a totes hores.

Jordi Rossy està molt content. Es van omplir totes les places previstes al seminari i els concerts nocturns oberts al públic van atraure molta gent de Begues, que ja no es conforma només amb el tradicional concert dels mestres de dissabte i aprofita l’oportunitat que representa el Jazz Camp, amb jam sessions totes les nits, de dilluns a divendres. A les nits de Can Rigol hi poden haver fins a tres concerts simultanis, tots tres de franc: el del menjador, que és el més concorregut; el de la cabana de fusta, més íntim, i el de la “cambra fosca”, només per a uns pocs…

En Rossy diu que tot plegat fa que el Jazz Camp no sigui únicament un curs de jazz. “Sense Can Rigol no es podria fer”, assegura. “El lloc és ideal perquè permet fer música les 24 hores sense molestar els veïns, combinar les estones de seminari amb moments més relaxats a la piscina…” També explica que els participants valoren molt la possibilitat de tocar els diferents instruments (el piano de cua, el piano de paret, la bateria, el contrabaix…) i les jam sessions, que els permeten actuar cada nit davant del públic. I al seu torn, el públic gaudeix d’una vivència única amb total llibertat: “entrar al concert del menjador, sortir al bar a l’aire lliure, anar a la cabana de fusta…”

Aquest any, els mestres no s’han pogut allotjar a l’Hotelet a causa del canvi d’ús d’aquest establiment. Però l’Anna Polo, a qui en Rossy està força agraït, va trobar un lloc adequat perquè els mestres poguessin estar-s’hi amb comoditat tota la setmana. La majoria dels alumnes es van allotjar, com sempre, a Can Rigol, que per a Rossy ofereix totes les garanties per l’experiència de Mercè Guasch i Joan Òdena en aquestes qüestions.

La majoria dels setanta alumnes i escaig procedien de diferents llocs de Catalunya, però també n’hi havia d’altres llocs d’Espanya a més d’anglesos, grecs, portuguesos, un parell de noies suïsses, un alemany, un suec… Definitivament, a Begues no hi ha cap altra trobada com aquesta en tot l’any.