L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.

Gas Natural, la SGAB i la “french connection”

Emmanuel Macron, l’aliat europeu més incondicional de Rajoy (foto @EmmanuelMacron)

Després dels casos del Banc Sabadell i CaixaBank, algunes empreses més han anunciat que traslladaran el domicili social fora de Catalunya. Si en tornem a parlar avui és perquè els arguments que donàvem ahir per explicar el trasllat dels bancs no serveixen per a les altres empreses, que han al·legat raons de seguretat jurídica. I aquesta explicació és, com a mínim, feble i poc creïble.

Vegem-ho. Dues de les empreses que han anunciat el trasllat a Madrid són Gas Natural Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Cap de les dues té activitats directes a Begues, però sí que en tenen empreses filials seves. Concretament, Gas Natural Distribución (propietat 100% de Gas Natural Fenosa) i Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA (propietat de la SGAB en un 70%), que s’ocupen, respectivament, de la distribució de gas natural i de la distribució d’aigua. Tots dos són serveis públics que es presten en règim de monopoli i tots dos d’acord amb l’administració local (és a dir, l’Ajuntament).

És difícil de creure que els trasllats a Madrid del domicili de Gas Natural Fenosa i la SGAB es facin “a causa de la inseguretat jurídica”. Tal com es desenvolupa el procés independentista a Catalunya, de manera democràtica i pacífica, i amb la voluntat de continuar a la Unió Europea, pensar que les activitats d’aquestes empreses corren alguna mena de risc jurídic són ganes d’arrenglerar-se amb les tesis del govern espanyol sense matisos. O cedir a les pressions a les quals les ha sotmès, com ha opinat Oriol Junqueras.

No cal recórrer al que diu la llei de transitorietat jurídica del Parlament (perquè encara no sabem si aquesta llei es podrà aplicar) per veure que la independència no hauria de comportar riscos jurídics per a aquestes empreses. N’hi ha prou amb recórrer al sentit comú per entendre que els usuaris del gas i l’aigua ho continuaran sent en qualsevol supòsit, sigui Catalunya independent o no ho sigui, i que el servei es continuarà prestant en règim de monopoli. No s’entén, per tant, què poden témer aquestes empreses, que tenen l’activitat absolutament lligada al territori i a la societat a la qual serveixen, tant sí com no*.

Potser l’explicació la podem trobar si mirem qui són Gas Natural Fenosa i SGAB. Què els fa tan espantadissos? O què els fa seguir les tesis del govern Rajoy? Que cadascú tregui les seves conclusions a partir d’aquestes dades, o de les que vulgui: Gas Natural Fenosa és propietat de Criteria Caixa en un 24,4% i aquesta participació permet a Criteria tenir el control de la societat gasista. En altres paraules, Criteria “mana” a Gas Natural Fenosa. La propietària de Criteria és la Fundació Bancària la Caixa, i tant Criteria com la Fundació han anunciat el trasllat del domicili a Palma. Gas Natural Fenosa, Criteria Caixa i la Fundació estan totes tres presidides per Isidre Fainé.

D’altra banda, la SGAB és propietat del grup Suez Environnement Company al 100%. Suez té la seu a París i està sota control del govern francès a través del principal accionista, el grup Engie. Si aquests dies heu seguit l’actualitat, haureu vist com el primer ministre francès, Emmanuel Macron, és l’aliat més incondicional que té Mariano Rajoy, en tota la Unió Europea, en el conflicte entre Espanya i Catalunya. Doncs es dóna la circumstància que Criteria Caixa és el segon accionista de Suez i, per tant, soci d’Engie. Isidre Fainé també seu al consell d’administració de Suez. “French connection”.

*Després de llegir aquest article i l’anterior, algú m’ha preguntat per què les empreses del sector financer s’han traslladat al País Valencià o les Illes, mentre que Gas Natural Fenosa i SGAB han anat a Madrid. Segurament no hi ha un sol motiu, però sí que hi ha un argument comercial poderós: un client enfadat amb el banc pot tancar el compte corrent i anar-se’n a la competència, mentre que els clients de l’aigua són captius i els del gas gairebé.

Sis mesos després de l’explosió del carrer Major

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments (Ajuntament de Begues).

L’atzar ha volgut que aquests dies hi hagi hagut una falsa alarma per olor de gas al carrer Major de Begues, just quan està a punt de complir-se mig any de l’explosió del 26 de juliol passat. Afortunadament, els bombers, la policia local i els tècnics de Gas Natural van poder comprovar que es tractava d’una falsa alarma, segons ha publicat el portal d’internet de l’ajuntament. Tot i així, per precaució, el tècnics de Gas Natural van fer mesuraments a vuit carrers diferents del centre del poble pels quals passa la xarxa de distribució del gas.

Aquest episodi ens recorda que, sis mesos després, encara no se sap per què es va produir l’explosió del 26 de juliol ni qui n’és el responsable. L’encarregada d’esbrinar-ho (o, almenys, intentar-ho) és la magistrada Cristina Bustamante, titular del jutjat número 6 de Gavà. Fins ara no s’ha divulgat cap informació. Sis mesos potser són poc temps en aquesta mena de processos, però és normal que la població vulgui tenir informació sobre els motius d’una explosió que hauria pogut causar danys irreparables.

En el Butlletí de Begues número 125, de novembre passat, el consistori va anunciar que “es personarà com a acusació particular en el judici que es dugui a terme, en considerar-se’n part afectada” (pàgina 11). Aquesta decisió, en cas que s’hagués materialitzat, permetria que l’Ajuntament tingués informació de primera mà sobre la marxa del procés i, així, podria explicar-la a la població. Les famílies afectades per l’explosió van ser poques, però un accident d’aquesta magnitud és un fet d’interès general, ni que sigui perquè la ciutadania vol estar segura que no tornarà a passar.

Solidaritat euro a euro

Imatge del lloc de l’explosió, poques hores després de produir-se (foto Alfred Dot).

Aquest cap de setmana ha començat la campanya “Begues suma, Begues reacciona”, per recollir fons destinats a les famílies que van perdre casa seva o que van perdre el negoci a causa de l’explosió de gas del 26 de juliol. La primera acció de la campanya ha estat el llançament d’un grup de Teaming per recollir microdonacions simbòliques –però reals– d’1 euro al mes.

El Teaming és un projecte solidari creat el 1998 per un ciutadà holandès resident a Barcelona. Inicialment, la idea va consistir en el descompte d’un euro de la nòmina mensual dels treballadors d’una empresa, de manera voluntària, per destinar els diners recaptats a una causa social. La iniciativa va tenir èxit i, a partir de 2012, van posar en marxa Teaming Online per ampliar l’abast del projecte a través d’internet i arribar a tot el món. En aquests moments, hi ha 1.000 campanyes de Teaming a 40 països diferents, que recapten 200.000 euros al mes en total i que es destinen a diferents finalitats socials.

La recaptació per a les famílies beguetanes es fa a través de la pàgina https://www.teaming.net/beguessuma-beguesreacciona. Els diners que es recullin es dipositaran en els comptes de l’Ajuntament de Begues oberts amb aquesta finalitat, i el mateix ajuntament s’ocuparà de distribuir els fons d’acord amb les prioritats que estableixin els serveis municipals.

Fins al moment, no s’ha fet públic cap balanç econòmic dels danys provocats per l’explosió. Tampoc s’han conegut conclusions de la investigació judicial en curs, tret que els Bombers i els Mossos han admès que no saben quin va ser l’origen de l’explosió. En el ple municipal del 16 de setembre passat, alguns regidors van aventurar la possibilitat que la responsabilitat recaigués en Gas Natural Distribución, distribuïdora del gas natural, o de Repsol Butano SA, distribuïdora del gas propà. Però això no se sabrà fins que els jutjats no facin públics els resultats de les investigacions.

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”