La llegenda de David i Goliat i l’informe dels pèrits sobre l’explosió de 2015

Fragment d’una pàgina de l’informe, amb totes les bombones de la Cabaña intactes després de l’explosió.

Finalment, la família Mitjans Gaspa –l’única de les perjudicades per l’explosió de 2015 a Begues que va presentar una demanda contra Gas Natural– ha renunciat a recórrer a l’Audiència Provincial en contra de la sentència del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, que va deixar el cas sense solucionar.

La desproporció entre les pèrdues que van patir en l’explosió –modestes, en comparació amb altres perjudicats– i les que haurien pogut sumar si perdien el judici, va fer desistir aquesta família de continuar amb el litigi. A més a més, entre les altres famílies perjudicades per l’accident també s’esmenta com a factor dissuasori el desequilibri de forces entre totes elles i Naturgy, l’antiga Gas Natural, que sospiten que podria tenir la responsabilitat de l’accident.

Naturgy és en aquests moments un grup multinacional amb la seu social al barri d’Apóstol Santiago de Madrid, que l’any 2018 va tenir uns ingressos totals de 24,3 milers de milions d’euros, uns beneficis bruts de 4 mil milions i unes pèrdues netes de 2,8 milers de milions. És materialment impossible per les famílies que van patir els efectes de l’explosió competir amb un grup d’aquestes característiques a l’hora d’afrontar les possibles despeses d’advocats.

Un altre aspecte a tenir en compte és la capacitat dels grans grups empresarials d’influir en les decisions judicials, que no es pot menystenir per més que la Justícia sigui independent. I es dona el cas que l’encara principal accionista de Naturgy, la Caixa, manté una relació intensa i cordial des de fa temps amb les institucions judicials.

El 2014, per exemple, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va signar un conveni amb la Caixa per finançar l’anomenada Aula Iberoamericana. Ja abans s’havien fet convenis de col·laboració semblants entre el CGPJ i la Caixa que, en nom de l’òrgan dels juristes, van signar persones com Ramon Camp, ex-diputat de CiU al Congrés, o Roser Bach, que el 2012 en va signar un a benefici de l’Escola Judicial quan ella n’era directora (abans que ho fos Gema Espinosa, esposa de Manuel Llarena).

Tot això no té res a veure amb Begues ni amb l’explosió de 2015, però és difícil que no et vingui al cap la llegenda bíblica de David i Goliat quan se sospesen decisions com la d’enfrontar-se a segons qui davant dels tribunals, sobretot quan ja hi ha hagut una primera sentència sense cap resultat.

El jutjat d’instrucció número 10 no va trobar proves per decidir sobre qui tenia la responsabilitat de l’explosió ni en un sentit ni en un altre, tot i el voluminós informe dels pèrits que va pagar l’Ajuntament de Begues i que us podeu descarregar des d’aquest enllaç, millor des d’un ordinador*. Recomanem que llegiu el resum i les conclusions, de la pàgina 63 a la 65, i també els informes del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil d’aleshores, Sadurní Vendrell fill, i de la secretària-interventora de l’ajuntament, Montserrat Ferrarons, on expliquen les 43 actuacions d’emergència que es van fer entre el 6 de febrer de 2008 i el 31 de març de 2016 per diferents incidents en la xarxa de distribució de gas.

*Si teniu algun problema per baixar-vos l’informe, deixeu-nos un comentari amb la vostra adreça de mail i us l’enviarem per correu electrònic. El vostre comentari restarà confidencial.

Els jutjats no troben el culpable de l’explosió de gas del carrer Major

Juliol de 2015. El desenrunament del lloc de l’explosió es va fer de pressa (foto Alfred Dot)

El judici de l’explosió del carrer Major no ha servit, de moment, per trobar el responsable o responsables dels fets. A finals d’octubre, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va notificar a les parts afectades la sentència de la jutgessa, que no ha trobat proves concloents per culpar de l’explosió a Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, acusada per una de les famílies perjudicades per l’accident.

En el judici del mes de març passat, tant Gas Natural com l’acusació particular van presentar informes pericials amb conclusions divergents. La família Mitjans Gaspa, com a part perjudicada, va presentar l’informe sufragat per l’Ajuntament de Begues, segons el qual l’explosió de l’estiu de 2015 hauria estat de gas natural (distribuït a Begues per Nedgia). En canvi, els defensors van presentar un altre informe –al darrer moment, sense que l’acusació tingués gaire temps d’estudiar-lo– que atribuïa l’explosió al gas propà distribuït per Repsol i utilitzat per la Cabaña.

La jutgessa no s’ha volgut pronunciar a favor de cap de les dues tesis, amb l’argument de la manca de proves. Com ja vam explicar, després de l’explosió els investigadors van treballar amb limitacions perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, potser, es van eliminar proves de manera involuntària.

Amb tot, l’informe pericial de l’Ajuntament de Begues va ser concloent perquè les evidències físiques apuntaven clarament a una explosió de gas natural. A més a més, tant en els mesos anteriors com posteriors a l’accident es van produir, sospitosament, diferents incidències en la xarxa de distribució de gas del carrer Major i els voltants, com segurament consta en els registres de l’ajuntament.

Contra aquesta tesi només hi va haver l’informe de la defensa, carregat de tòpics i amb senyals de desconeixement de les característiques del carrer Major i de l’edifici de la Cabaña –segons el que vam escoltar durant el judici. De tota manera, ha estat suficient perquè la jutgessa no s’hagi volgut pronunciar ni en un sentit ni en un altre.

Els demandants tenen ara temps fins a finals de novembre per decidir si presenten recurs contra aquesta sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquests dies n’estan parlant amb altres famílies afectades, tot calculant els pros i contres de recórrer la sentència de la jutgessa Brotons. Quant a l’Ajuntament, més enllà d’assumir la despesa de l’informe pericial, fins avui no ha donat gaires senyals públics de saber què fer per aclarir aquells fets.