Tag Archives: Gavà

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (5): Gent de Begues

Andreu Azaustre, cap de llista de Gent de Begues.

Laia López, la número dos de la llista d’aquest partit local.

El partit local Gent de Begues, que va néixer en les eleccions locals de 2011 com una mena de marca blanca del PSC, es presenta a les pròximes eleccions municipals per tercera vegada, ara sense vincles amb el partit dels socialistes. En el vídeo de presentació de la candidatura de la seva pàgina web, expliquen que “per a nosaltres l’important és: Joves, Famílies, Poble”.

Gent de Begues ha governat en coalició amb Convergència i Unió i altres grups des de 2011, però no té garantida la continuïtat en el govern municipal a partir del 26 de maig. Dependrà evidentment dels resultats electorals. La principal novetat de la candidatura –que, com altres, també utilitza Facebook, Instagram i Twitter per a donar-se a conèixer–, és el cap de llista, que ja no serà Margarida Camprubí com en les dues eleccions anteriors, sinó Andreu Azaustre, l’actual regidor del partit.

Azaustre va néixer a Gavà fa 47 anys i en fa 9 que viu a Begues. És llicenciat en Dret i advocat multidisciplinari amb despatx propi. També té una empresa de serveis educatius, de lleure i animació i va fundar l’Associació Esportiva Begues-Futbol Sala Begues. Fa mig any, Azaustre va rellevar Margarida Camprubí al consistori, va accedir a la tercera tinença d’alcaldia i es va fer càrrec de la regidoria de Dona, Turisme i Serveis Socials, experiència que li ha donat l’oportunitat i la empenta per continuar treballant per donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Begues.

En segon lloc de la llista hi ha Laia López Colom, de 25 anys, nascuda a Begues, que actualment treballa com a enginyera d’explotació a Telefònica i cursa el grau de Tecnologies de Telecomunicacions. També és jugadora del Club de Bàsquet Begues. El número tres és Sergio Escobar, de 47 anys, nascut a Barcelona, format a Esade i a la Salle i fundador d’una empresa que es dedica a proporcionar idees tecnològiques a negocis.

Margarida Camprubí es presenta simbòlicament en el lloc número 12, sense probabilitats de ser elegida. Aquesta és la llista sencera:

  1. Andreu Azaustre López
  2. Laia López Colom
  3. Sergio Escobar Romano
  4. Vanessa Martínez Barbero
  5. Josep Fresno Bruach
  6. Aina Carvajal Pérez
  7. Cristian Ortiz Arenas
  8. Isabel Álvarez Romero
  9. Alberto Doblas Hernández
  10. Priscilla Carvajal Delgadillo
  11. José María Rubio Marín
  12. Margarida Camprubí Vendrell
  13. Daniel Arauco Torrico
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Els “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal

Gràfic publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació a internet, amb informació de les societats de Teixidó (font: ICIJ).

Els anomenats “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal i el relacionen amb David Teixidó Rodríguez, el director de la coneguda prova esportiva Ultra Trail Barcelona. Segons els “Paradise Papers”, Teixidó va ser el director i representant legal de dues societats offshore registrades a Malta, anomenades Net Tank Holdings Limited i Raff Limited. Totes dues es van registrar a Malta el mateix dia, el 14 d’octubre de 2009, però el 2016 ja constaven com a donades de baixa en el registre oficial maltès.

“Paradise Papers” és el nom amb què es coneix una filtració massiva de dades de 13,4 milions de documents procedents de dos despatxos d’advocats, de les illes Bermudes i de Singapur, i de 19 registres mercantils de països opacs a les administracions fiscals. Les dades les van publicar fa nou mesos el diari alemany Süddeutsche Zeitung, de Munich, i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). És la primera vegada que Begues apareix en una investigació d’aquestes característiques.

La filtració dona els noms de més de 120.000 persones i empreses, entre els quals el de Teixidó i de les dues societats offshore relacionades amb ell. Sortir als “Paradise Papers” o a investigacions anteriors com Bahamas Leaks, Offshore Leaks o els papers de Panamà no implica necessàriament que els propietaris de les societats offshore evadissin impostos, però aixeca sospites perquè, habitualment, el principal objectiu d’aquestes societats és l’anonimat dels propietaris per estalviar-se precisament el pagament d’impostos. A més del cas de Begues, els “Paradise Papers” en publiquen tres relacionats amb Gavà, set de Castelldefels o vuit de Sitges, per parlar només dels municipis més propers.

El 23 de juliol passat ens vam posar en contacte amb David Teixidó per conèixer la seva versió sobre tot això, però ens va dir que se n’anava de viatge i que ja en parlaríem al setembre. Les dades dels “Paradise Papers” són totes de 2016 i situen la residència de Teixidó a Begues, en una casa de la urbanització Bon Solei II, però actualment viu al Vallès. De tota manera, manté la vinculació amb Begues com a organitzador de la Ultra Trail Barcelona (UTBCN), que aquest any no s’ha celebrat a causa de “les obligacions laborals i algunes dificultats”, segons explica un comunicat del 12 de desembre de 2017. El mateix comunicat anuncia que la prova es tornarà a fer el 27 d’abril de 2019 a Begues, “amb un nou format de proves que inclourà nous recorreguts, noves distàncies i altres notables novetats.”

Segons els “Paradise Papers”, sembla que David Teixidó va compartir la propietat de Net Tank Holdings Limited i de Raff Limited amb altres persones, entre els quals Ernesto Pagès Lara, col·laborador seu a la societat Pasiona Consulting SL de Barcelona.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

(foto elBaix.cat)

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Sis mesos després de l’explosió del carrer Major

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments.

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments (Ajuntament de Begues).

L’atzar ha volgut que aquests dies hi hagi hagut una falsa alarma per olor de gas al carrer Major de Begues, just quan està a punt de complir-se mig any de l’explosió del 26 de juliol passat. Afortunadament, els bombers, la policia local i els tècnics de Gas Natural van poder comprovar que es tractava d’una falsa alarma, segons ha publicat el portal d’internet de l’ajuntament. Tot i així, per precaució, el tècnics de Gas Natural van fer mesuraments a vuit carrers diferents del centre del poble pels quals passa la xarxa de distribució del gas.

Aquest episodi ens recorda que, sis mesos després, encara no se sap per què es va produir l’explosió del 26 de juliol ni qui n’és el responsable. L’encarregada d’esbrinar-ho (o, almenys, intentar-ho) és la magistrada Cristina Bustamante, titular del jutjat número 6 de Gavà. Fins ara no s’ha divulgat cap informació. Sis mesos potser són poc temps en aquesta mena de processos, però és normal que la població vulgui tenir informació sobre els motius d’una explosió que hauria pogut causar danys irreparables.

En el Butlletí de Begues número 125, de novembre passat, el consistori va anunciar que “es personarà com a acusació particular en el judici que es dugui a terme, en considerar-se’n part afectada” (pàgina 11). Aquesta decisió, en cas que s’hagués materialitzat, permetria que l’Ajuntament tingués informació de primera mà sobre la marxa del procés i, així, podria explicar-la a la població. Les famílies afectades per l’explosió van ser poques, però un accident d’aquesta magnitud és un fet d’interès general, ni que sigui perquè la ciutadania vol estar segura que no tornarà a passar.

Etiquetat , , , , , ,

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d'agost passat (foto Alfred Dot).

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”

Etiquetat , , , , , ,

Menys infants a les escoles que el curs passat

manyanet

El Col·legi Sant Lluís-Bosch (foto Joaquim Calvet)

Els escolars de Begues estan a punt de començar les vacances de Nadal… Aquest primer trimestre han començat el curs menys alumnes que l’any passat. La matrícula als centres educatius del poble ha baixat enguany un lleuger 0,90%: aquest curs 2014-15 hi ha 1.315 alumnes matriculats, mentre que el curs 2013-14 n’hi havia 1.327 en total.

La baixada és molt petita, però contrasta amb les projeccions de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) sobre la població escolar, que preveuen un creixement lent, però constant, del nombre d’escolars al Baix Llobregat fins al 2021. A les comarques veïnes passa el mateix. Per tant, es podria dir que les dades d’aquest any a Begues van un xic a contracorrent.

El descens del nombre d’alumnes matriculats s’ha concentrat en els centres públics, tant l’escola pública Sant Cristòfor (que ha passat de 457 alumnes a 435, un 4,81% menys), com l’Institut de Begues (que ha baixat dels 203 fins als 198 alumnes, un 2,46% menys). Aquesta baixada no té un sol motiu. En el cas de l’Institut, la matrícula va estretament vinculada a l’activitat de l’escola Sant Cristòfor. Així, enguany hi ha menys alumnes a l’Institut perquè no n’han arribat tants procedents de l’escola. I en el cas de Sant Cristòfor, cal atribuir el descens de la matrícula tant a una natalitat més baixa (els anys de naixement dels alumnes actuals) com al fet que algunes famílies han marxat a viure a altres llocs. En definitiva, això lligaria amb la previsió que les pròximes dades del padró municipal recolliran un estancament de la població de Begues.

De tota manera, al col·legi religiós Sant Lluís-Bosch, el centre educatiu més gran de Begues, la matrícula ha augmentat. Dels 667 alumnes matriculats el curs passat en infantil, primària i secundària, aquest curs han passat als 682, un 2,24% més. Un 60,26% dels alumnes actuals del Sant Lluís-Bosch són residents a Begues (és a dir, 411) i els altres 271 són procedents d’altres municipis, com ara Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat o Torrelles de Llobregat. És a dir, la matrícula d’aquesta escola continua creixent, com preveuen les projeccions de l’Idescat per al conjunt de la comarca.

Etiquetat , , , , , , ,

Biennal de Venècia i retallades al Garraf, més que una coincidència desafortunada

Abocador_33_MArta_Quismondo

Una de les fotos que mostren la rehabilitació de la Vall de Joan a l’exposició de Venècia (foto IRL)

És una llàstima que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hagi anunciat que refarà el projecte de rehabilitació de l’antic abocador del Garraf, a la Vall de Joan, justament ara, quan aquest projecte és un dels que representen a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia.

L’AMB vol reduir el pressupost del projecte de rehabilitació en 10 milions d’euros i deixar-lo en 20 milions, per comptes dels 30 previstos. Fins ara s’ha rehabilitat ja una zona de 20 hectàrees, corresponents al municipi de Gavà, però encara queden més de 40 hectàrees per recuperar, situades al municipi de Begues.

El grup Les Agulles–Ecologistes en Acció de Gavà ja va avisar fa mes i mig que “s’està incomplint el projecte de restauració de l’abocador de la Vall de Joan per manca de pressupost” i va reclamar a l’AMB i al Govern que posin els mitjans necessaris per finalitzar els treballs. El projecte no solament preveu la restauració paisatgística de la vall, sinó també el segellat per evitar que els residus de l’antic abocador contaminin el subsòl i, de retruc, el delta del Llobregat i el mar.

Precisament, com dèiem, el projecte de rehabilitació de l’abocador forma part de l’exposició “Arquitectures Empeltades”, presentat per l’Institut Ramon Llull en la Biennal de Venècia. L’exposició, segons la informació oficial, “vol mostrar els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana, mostrant exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur”.

El contrast entre el missatge que hem portat a la Biennal de Venècia i el que explica el grup Les Agulles–Ecologistes en Acció, i que l’AMB reconeix, és evident. Però, per mi, el pitjor no és aquesta coincidència desafortunada, sinó el fet que al cap de quaranta anys les coses es continuïn fent malament a l’abocador del Garraf.

Està clar que ara el problema és pressupostari, perquè no hi ha diners per a fer el projecte tal com s’havia concebut. Però les coses es van començar a fer malament ja fa quaranta anys. Des de llavors, les administracions han desaprofitat etapes de bonança econòmica i fins i tot d’abundància per prevenir les filtracions, complir les promeses i rehabilitar els terrenys de l’abocador en els terminis i amb la qualitat previstos.

Etiquetat , , , , , , ,

La carretera que tenim

carretera 2041

La carretera durant les obres de 1977 (foto JFB).

Ja sabíem que la sinistralitat a la carretera de Gavà a Begues era elevada. Aquest any, els conductors que hi circulen habitualment s’han trobat unes quantes vegades amb accidents de cotxes i camions, com el del 12 de desembre passat al revolt del “Burrito”. El que no sabíem era que fos el pitjor tram de carretera de Catalunya des d’aquest punt de vista, com diu l’estudi EuroRAP publicat aquesta setmana.

L’estudi arriba a aquesta conclusió després d’analitzar les estadístiques del trienni 2010-2012. No es pot dir que el 2013 sigui encara pitjor perquè no tenim les dades, però de moment la sensació és que la situació no ha millorat.

L’actual traçat de la carretera és, bàsicament, resultat de les obres de finals dels anys 70, quan la Diputació de Barcelona va remodelar la carretera antiga. Les obres formaven part de les compensacions a Begues per la instal·lació de l’abocador de brossa de Barcelona a la Vall de Joan. Després de llavors, s’hi han anat fent millores.

Ara fa exactament 36 anys, la carretera estava totalment empantanegada per les obres, que havien començat l’1 de desembre de 1976 i havien d’acabar-se al cap d’un any exacte. Però els treballs van ser molt lents i el termini no es va complir. Llavors, l’Ajuntament de Begues i les entitats del poble van “fer pressió” a la diputació perquè les obres s’enllestissin. El Club de Futbol, l’entitat Begues Festiu, el Col·legi Sant Lluís, l’Associació de Pares d’Alumnes d’aquest col·legi i l’empresa Granja Petit Canigó SA (els cotxes de línia) van enviar cartes de protesta a l’ajuntament (llavors l’alcalde era Jordi Guasch), que les va reenviar a la diputació.

No creiem que aquella mobilització serveixi de model per als temps actuals, però és evident que a Begues ningú vol que hi continuï havent tants accidents a la carretera.

Etiquetat , , , , , , , , , , ,