El risc de contagi cau de “molt alt” a “mitjà” i s’atura per ara la propagació de l’epidèmia

Sala d’espera del CAP Pou Torre (foto Ajuntament de Begues)

El risc de contagi ha caigut dràsticament els darrers dies a Begues, fins al punt que avui dimecres l’índex de risc és de 84* (ahir 245,01), considerat “mitjà”. Recordem que durant quasi tot el mes d’agost el risc a Begues ha estat “molt alt” i ha arribat a superar l’índex 1.000 en algun moment.

De fet, Begues ha estat durant molts dies la població amb un risc de contagi més elevat de tot el Baix Llobregat. Això ja no passa en aquests moments, però el risc no s’ha allunyat gaire, perquè ara el municipi amb una situació més preocupant és Gavà, amb un índex de 496,76. A més, l’evolució de l’epidèmia en una població amb el nombre d’habitants de Begues pot ser inestable i volàtil, perquè uns quants casos diagnosticats poden representar canvis bruscos en els indicadors que la mesuren.

També ha baixat molt a Begues la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7), que ara és del 0,75 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Segons les dades oficials publicades avui –que fan referència al que passava fa tres dies–, en l’última setmana el CAP Pou Torre només havia diagnosticat amb PCR dos casos de COVID-19. L’ajuntament ha tornat a recordar que l’esforç individual “és la clau per frenar la propagació de la COVID-19”, i que això vol dir fer servir mascareta, mantenir la distància física amb les altres persones i rentar-se les mans sovint.

* (Amb les dades actualitzades a les 18:17 h d’avui mateix, l’índex de risc ha baixat a 76,21 i la rho7 a 0,68)

La propagació de l’epidèmia s’alenteix

La propagagió de l’epidèmia de COVID-19 a Begues ha disminuït de velocitat els darrers dies, tot i que el municipi continua sent el que té el risc de contagi més elevat de tota la comarca segons les darreres dades publicades. La veritat és que les últimes dades disponibles en aquests moments corresponen a dijous passat, dia 13 d’agost, però ja llavors hi havia indicis que s’estava frenant la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment (rho7).

En aquells moments la taxa rho7 era de l’1,56, després d’haver estat força dies per damunt del 2. Això vol dir que cada malalt de coronavirus transmetia la malaltia a 1,5 persones més, per comptes de les 2 i escaig dels dies anteriors. No és un gran canvi, però sí en la bona direcció. De fet, encara que Begues tingui l’índex de risc de contagi més alt del Baix Llobregat (747,16), aquest indicador també ha millorat respecte als dies anteriors, que va arribar a superar l’índex 1.000. Totes aquestes dades les reproduïm del portal 324, com les altres vegades.

L’ajuntament tampoc ha donat més dades des de dijous dia 13, en què va publicar un comunicat amb el títol “El brot de COVID-19 a Begues tendeix a estabilitzar-se però el risc de contagi segueix sent molt alt”. En canvi, sí que ha divulgat avui a través de Facebook un nou comunicat sobre la situació que, entre altres coses, diu que “les mesures de prevenció individual i col·lectiva estan donant fruits i per això cal mantenir-les.”

Avui mateix, per exemple, el Casino ha tornat a obrir les portes als socis després d’uns quants dies de tancament per indicació del CAP Pou Torre. També avui el Departament de Salut ha prorrogat quinze dies més les mesures especials que aplica a diferents municipis del Baix Llobregat –com, per exemple, Viladecans, Gavà o Castelldefels–, però no ha inclòs Begues entre les poblacions afectades, senyal que les autoritats sanitàries no consideren necessàries mesures addicionals a les actuals.

“La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important”, diu Josep Maria Cervelló

Un tram de la carretera de Begues a Garraf, el passat 21 d’abril (foto WhatsApp)

La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important i, si es tornessin a produir unes pluges intenses com les de dies enrere, podríem tornar a veure grans esllavissades. Per tant, la comunicació per carretera amb Gavà es podria tornar a interrompre, a no ser que s’haguessin pogut adoptar abans mesures eficaces per evitar-ho.

En aquesta entrevista, Josep Maria Cervelló, llicenciat en Ciències Geològiques i bon coneixedor del massís del Garraf, vinculat al CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal), ens explica quines poden haver estat les causes de les esllavissades dels últims dies, d’una magnitud poc habitual.

-Josep Maria Cervelló, per què es poden haver produït les esllavissades de la carretera de Begues, tantes i totes alhora?

-La carretera de Begues a Gavà, especialment el tram que va de l’antic Petit Canigó a Bruguers, té un gran desnivell. Puja quasi 200 m en 3 km de carretera i s’enfila per un relleu molt escarpat, amb roques dures a la part superior, conglomerats vermells d’Eramprunyà i les calcàries de la Desfeta, que donen cingles molt verticals. Entremig hi ha materials més tous, argilosos sobretot, de color molt vermell.

Cobrint les torrenteres i resseguint el peu d’aquests cingles, hi ha materials no consolidats de blocs de tota mida en una matriu argilosa. Unes pluges intenses com les d’aquests dies, amb 200 l/m2 acumulats, xopen aquests materials porosos i poc consolidats i s’organitzen escolaments en forma de colades de fang amb blocs i vegetació.

Veient alguna foto, sembla que el corrent de fang era prou viscós per arrossegar grans blocs de roca sobre la carretera. Després, en alguns llocs la pluja va rentar els sediments més fins, que van marxar més lluny i van quedar sobre la carretera els blocs dispersos.

-Aquesta carretera té més de quaranta anys i no recordem una situació com aquesta. Per què no havia passat abans?

-La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important pel que fa a moviments en massa en cas de pluges importants i caigudes de roca, ja que les cingleres presenten una gran fracturació en forma d’esquerdes verticals, especialment en els conglomerats vermells i també a les calcàries. Unes pluges com les darreres, se sumen als efectes de la llevantada “Glòria” que vam patir no fa gaire i el potencial de risc s’acumula.

-Es pot tornar a produir?

-Sempre es podrà tornar a produir, pel tipus d’encaix de la carretera en el relleu, encara que sembla que les circumstàncies actuals han estat per una acumulació extraordinària, però no improbable, d’esdeveniments meteorològics.

-Què es pot fer per evitar-ho?

-Cal evitar la mobilitat dels sediments menys consolidats. La vegetació i sobretot un bosc d’alzines i roures és un bon fixador d’aquests materials. Caldrà veure en quin estat estan els fronts rocosos que hi ha immediatament al damunt de la carretera i si cal fixar-los en algun punt. També és útil el mallat o petits murs al costat de muntanya als marges de la carretera. En el cas de plantejar fer un mur, la millor solució seria fer-lo de pedra seca, tecnologia tradicional a les nostres muntanyes, adient amb el paisatge i més segura en cas de topada de vehicles perquè dissipa més l’energia que no pas un rígid mur de formigó.

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Totes les llistes de les municipals (5): Gent de Begues

Andreu Azaustre, cap de llista de Gent de Begues.

Laia López, la número dos de la llista d’aquest partit local.

El partit local Gent de Begues, que va néixer en les eleccions locals de 2011 com una mena de marca blanca del PSC, es presenta a les pròximes eleccions municipals per tercera vegada, ara sense vincles amb el partit dels socialistes. En el vídeo de presentació de la candidatura de la seva pàgina web, expliquen que “per a nosaltres l’important és: Joves, Famílies, Poble”.

Gent de Begues ha governat en coalició amb Convergència i Unió i altres grups des de 2011, però no té garantida la continuïtat en el govern municipal a partir del 26 de maig. Dependrà evidentment dels resultats electorals. La principal novetat de la candidatura –que, com altres, també utilitza Facebook, Instagram i Twitter per a donar-se a conèixer–, és el cap de llista, que ja no serà Margarida Camprubí com en les dues eleccions anteriors, sinó Andreu Azaustre, l’actual regidor del partit.

Azaustre va néixer a Gavà fa 47 anys i en fa 9 que viu a Begues. És llicenciat en Dret i advocat multidisciplinari amb despatx propi. També té una empresa de serveis educatius, de lleure i animació i va fundar l’Associació Esportiva Begues-Futbol Sala Begues. Fa mig any, Azaustre va rellevar Margarida Camprubí al consistori, va accedir a la tercera tinença d’alcaldia i es va fer càrrec de la regidoria de Dona, Turisme i Serveis Socials, experiència que li ha donat l’oportunitat i la empenta per continuar treballant per donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Begues.

En segon lloc de la llista hi ha Laia López Colom, de 25 anys, nascuda a Begues, que actualment treballa com a enginyera d’explotació a Telefònica i cursa el grau de Tecnologies de Telecomunicacions. També és jugadora del Club de Bàsquet Begues. El número tres és Sergio Escobar, de 47 anys, nascut a Barcelona, format a Esade i a la Salle i fundador d’una empresa que es dedica a proporcionar idees tecnològiques a negocis.

Margarida Camprubí es presenta simbòlicament en el lloc número 12, sense probabilitats de ser elegida. Aquesta és la llista sencera:

1. Andreu Azaustre López
2. Laia López Colom
3. Sergio Escobar Romano
4. Vanessa Martínez Barbero
5. Josep Fresno Bruach
6. Aina Carvajal Pérez
7. Cristian Ortiz Arenas
8. Isabel Álvarez Romero
9. Alberto Doblas Hernández
10. Priscilla Carvajal Delgadillo
11. José María Rubio Marín
12. Margarida Camprubí Vendrell
13. Daniel Arauco Torrico

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Els “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal

Gràfic publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació a internet, amb informació de les societats de Teixidó (font: ICIJ).

Els anomenats “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal i el relacionen amb David Teixidó Rodríguez, el director de la coneguda prova esportiva Ultra Trail Barcelona. Segons els “Paradise Papers”, Teixidó va ser el director i representant legal de dues societats offshore registrades a Malta, anomenades Net Tank Holdings Limited i Raff Limited. Totes dues es van registrar a Malta el mateix dia, el 14 d’octubre de 2009, però el 2016 ja constaven com a donades de baixa en el registre oficial maltès.

“Paradise Papers” és el nom amb què es coneix una filtració massiva de dades de 13,4 milions de documents procedents de dos despatxos d’advocats, de les illes Bermudes i de Singapur, i de 19 registres mercantils de països opacs a les administracions fiscals. Les dades les van publicar fa nou mesos el diari alemany Süddeutsche Zeitung, de Munich, i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). És la primera vegada que Begues apareix en una investigació d’aquestes característiques.

La filtració dona els noms de més de 120.000 persones i empreses, entre els quals el de Teixidó i de les dues societats offshore relacionades amb ell. Sortir als “Paradise Papers” o a investigacions anteriors com Bahamas Leaks, Offshore Leaks o els papers de Panamà no implica necessàriament que els propietaris de les societats offshore evadissin impostos, però aixeca sospites perquè, habitualment, el principal objectiu d’aquestes societats és l’anonimat dels propietaris per estalviar-se precisament el pagament d’impostos. A més del cas de Begues, els “Paradise Papers” en publiquen tres relacionats amb Gavà, set de Castelldefels o vuit de Sitges, per parlar només dels municipis més propers.

El 23 de juliol passat ens vam posar en contacte amb David Teixidó per conèixer la seva versió sobre tot això, però ens va dir que se n’anava de viatge i que ja en parlaríem al setembre. Les dades dels “Paradise Papers” són totes de 2016 i situen la residència de Teixidó a Begues, en una casa de la urbanització Bon Solei II, però actualment viu al Vallès. De tota manera, manté la vinculació amb Begues com a organitzador de la Ultra Trail Barcelona (UTBCN), que aquest any no s’ha celebrat a causa de “les obligacions laborals i algunes dificultats”, segons explica un comunicat del 12 de desembre de 2017. El mateix comunicat anuncia que la prova es tornarà a fer el 27 d’abril de 2019 a Begues, “amb un nou format de proves que inclourà nous recorreguts, noves distàncies i altres notables novetats.”

Segons els “Paradise Papers”, sembla que David Teixidó va compartir la propietat de Net Tank Holdings Limited i de Raff Limited amb altres persones, entre els quals Ernesto Pagès Lara, col·laborador seu a la societat Pasiona Consulting SL de Barcelona.

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Sis mesos després de l’explosió del carrer Major

Plànol dels carrers on Gas Natural va fer mesuraments (Ajuntament de Begues).

L’atzar ha volgut que aquests dies hi hagi hagut una falsa alarma per olor de gas al carrer Major de Begues, just quan està a punt de complir-se mig any de l’explosió del 26 de juliol passat. Afortunadament, els bombers, la policia local i els tècnics de Gas Natural van poder comprovar que es tractava d’una falsa alarma, segons ha publicat el portal d’internet de l’ajuntament. Tot i així, per precaució, el tècnics de Gas Natural van fer mesuraments a vuit carrers diferents del centre del poble pels quals passa la xarxa de distribució del gas.

Aquest episodi ens recorda que, sis mesos després, encara no se sap per què es va produir l’explosió del 26 de juliol ni qui n’és el responsable. L’encarregada d’esbrinar-ho (o, almenys, intentar-ho) és la magistrada Cristina Bustamante, titular del jutjat número 6 de Gavà. Fins ara no s’ha divulgat cap informació. Sis mesos potser són poc temps en aquesta mena de processos, però és normal que la població vulgui tenir informació sobre els motius d’una explosió que hauria pogut causar danys irreparables.

En el Butlletí de Begues número 125, de novembre passat, el consistori va anunciar que “es personarà com a acusació particular en el judici que es dugui a terme, en considerar-se’n part afectada” (pàgina 11). Aquesta decisió, en cas que s’hagués materialitzat, permetria que l’Ajuntament tingués informació de primera mà sobre la marxa del procés i, així, podria explicar-la a la població. Les famílies afectades per l’explosió van ser poques, però un accident d’aquesta magnitud és un fet d’interès general, ni que sigui perquè la ciutadania vol estar segura que no tornarà a passar.

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”