Empitjorament de l’epidèmia a Begues, on ja hi ha hagut 120 casos positius

Les dades de Begues al mapa que publica la Generalitat.

L’estat de coses a Begues pel que fa al COVID-19 ha tornat a empitjorar bruscament, poc després que la situació també es va agreujar a Catalunya en general. Les persones que hagin consultat les dades oficials a través del portal 324 hauran vist que el risc de contagi va augmentar dissabte passat (es publiquen amb tres dies de retard) i, ara, l’índex és de 972,10, una altra vegada “molt elevat”, com setmanes enrere.

Begues torna a tenir el risc més alt de tota la comarca, almenys d’acord amb les dades publicades, després d’uns quants dies de calma en què el risc es va considerar “mitjà” i la propagació de l’epidèmia pràcticament es va aturar. En aquests moments, ben al contrari, la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7) és de 3,83, que és de llarg la més alta de tot l’agost. Aquesta taxa vol dir que cada persona malalta de COVID-19 transmet la malaltia a quasi quatre persones més.

L’empitjorament de la situació a Begues es va produir fa una setmana, els dies 24 i 25 d’agost. Segons les dades oficials, dilluns 24 es van diagnosticar de cop i volta 9 casos de coronavirus amb PCR* (8 dones i 1 home) i 5 casos sospitosos (3 dones i 2 homes). L’endemà, dimarts 25, es van diagnosticar 3 casos més de COVID-19 amb PCR, tots homes, i 13 casos sospitosos (7 homes i 6 dones).

Per trobar dades tan dolentes cal recular fins els dies 13 i 14 d’agost, dijous i divendres. Aquell dijous es van diagnosticar 8 casos positius (4 dones i 4 homes) i se’n van detectar 27 de sospitosos (17 homes i 10 dones), mentre que divendres hi va haver 3 casos positius (2 dones i 1 home) i 23 casos sospitosos en total (12 dones i 11 homes) .

Des del començament de l’epidèmia, a Begues ja hi ha hagut 120 casos positius i 789 casos sospitosos, segons el Mapa interactiu de casos acumulats per municipi de la Generalitat de Catalunya.

* (PCR vol dir reacció en cadena de la polimerasa [Polimerasa Chain Reaction])

Puntualitzacions de l’ajuntament sobre els contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec

L’any passat Rubatec va fer manteniment de les instal·lacions tèrmiques del Centre Cívic (foto eliseupaisatgista.cat).

L’Ajuntament de Begues ha puntualitzat “algunes de les afirmacions” del text que vam publicar el 3 de juliol sobre les adjudicacions de contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec. Per tal d’evitar “males interpretacions” i de “vetllar per la veracitat de qualsevol afirmació que posi en entredit la correcta administració de recursos públics que fa aquest ajuntament”, el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Joan Molina, ens ha adreçat un ofici i un informe tècnic –aquest signat pel cap de Serveis Territorials– tot aclarint la “informació poc contrastada” que vam publicar. Les frases que posem entre cometes corresponen a fragments textuals de l’ofici o de l’informe.

Així, l’informe tècnic explica que aquestes dues empreses son les adjudicatàries dels serveis d’abastament d’aigua potable i de clavegueram i aigües pluvials, la primera, i de manteniment i conservació de les instal·lacions tècniques del municipi la segona.

En el primer cas, segons l’informe, des de 2012 la condició d’adjudicatari del servei d’abastament d’aigua implica que la mateixa companyia s’ha d’ocupar dels treballs que hi tenen relació (almenys als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquest imperatiu –també d’acord amb l’informe– no existeix en el cas del servei de clavegueram, tot i que l’ajuntament de Begues pot adjudicar igualment els contractes a Aigües de Barcelona, com ha fet.

En el segon cas, l’ajuntament adjudica a Rubatec “tots els treballs extres que sorgeixen en les tasques quotidianes de manteniment”, d’acord amb els preus que aquesta empresa va oferir al seu dia en el concurs públic, que va guanyar, per prestar el servei de manteniment de les instal·lacions tècniques.

Des d’A BEGUES volem agrair l’esforç de transparència de l’ajuntament i que hagi afegit informació al nostre text del 3 de juliol, que es basava en les dades oficials publicades en el portal de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb aquestes dades, cap dels deu contractes adjudicats al grup Aigües de Barcelona a què fèiem referència va ser com a conseqüència explícita de la condició d’adjudicatari del servei d’aigua potable, sinó per altres motius: ser “l’opció més eficient i eficaç”, “la millor solució”, “només hi ha una empresa que pot respondre adequadament”, “el coneixement que té aquesta empresa de la xarxa”, “la relació qualitat-preu” o “és la concessionària del servei de clavegueram”. En tots deu casos, l’única oferta va ser la d’Aigües de Barcelona. L’ajuntament només va convidar aquesta empresa a presentar-ne.

En el cas de Rubatec, les coses son semblants. Els vuit contractes que vam examinar corresponen també a vuit invitacions expresses de l’ajuntament, només a aquesta empresa, perquè presentés una oferta. Les adjudicacions es van fer per “la relació qualitat-preu”, perquè disposa “de l’experiència i mitjans tècnics i humans” o perquè “ja ha efectuat altres tasques per l’ajuntament”, etc., arguments tots legítims que, des d’aquí, només reproduïm.

Al·legat de deu entitats i partits a favor del soterrament de la línia d’alta tensió

La línia actual passa per l’avinguda Mediterrània de Begues (foto begues.cat)

Deu entitats i partits polítics de Begues, Torrelles de Llobregat i també d’àmbit català han presentat un escrit d’al·legacions conjunt en contra del projecte de Red Eléctrica Española (REE) per a la modificació del traçat de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans al seu pas pels termes d’Olesa de Bonesvalls i Begues. El document de les entitats porta data del 28 de gener de 2020 i es va presentar dies enrere al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, competent en la qüestió.

Signen les al·legacions els representants de Les Agulles-Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix, Begues en Comú i CUP Begues, a més d’Ecològic Fruits Montmany i de Miquel Márquez Aranda, en qualitat de propietari afectat.

Aquestes entitats consideren que “l’única opció admissible” per a la modificació de la línia d’alta tensió “és el soterrament”, perquè “no genera impactes ambientals, no malmet espais protegits”. Per tant, proposen “que es desestimin totes les alternatives aèries proposades al projecte de REE amb la col·laboració de l’equip de govern municipal [de Begues] i sol·licitem que es triï la opció del soterrament total com única opció viable”.

El document d’al·legacions és un treball minuciós de 23 pàgines i el podeu llegir sencer aquí. Primer parla d’aspectes relacionats amb la tramitació del projecte i l’exposició pública. A continuació, descriu l’àmbit afectat per les línies actuals i continua explicant que l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’abril de 2019 va demostrar que desplaçar les línies a un altre emplaçament és inviable i, per tant, s’han de soterrar. Després, analitza com s’hauria de fer el soterrament, fa una proposta concreta de traçat i, finalment, critica algunes mancances i biaixos del projecte de REE.

L’escrit acaba demanant que s’estudiï el soterrament amb el mateix traçat actual de les línies i que, si no és viable, s’estudiï el nou traçat proposat per les deu entitats. A banda d’alguna proposta relacionada amb altres línies que passen per Begues, demanen que es recuperi el compromís de l’Institut Català d’Energia (Icaen) –formulat anys enrere– de finançar una part de les obres de modificació de la línia d’alta tensió.

La qüestió del finançament serà probablement la que determinarà la solució final. Els signants del document recorden que, “segons les xifres proporcionades per l’EIA, soterrar és sols 4 cops més car que desplaçar”, però que els costos ambientals de limitar-se a desplaçar el traçat de la línia, com proposa REE, son enormes.

L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.

Les explicacions sobre les obres de la Rectoria

L’església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’Ajuntament de Begues ha donat explicacions sobre les obres de l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria, després que aquesta setmana alguns mitjans de comunicació comarcals haguessin publicat els dubtes del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG sobre el tema.

La informació de l’Ajuntament inclou un informe dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, que diu que les obres de millora que s’acaben de fer a l’església són correctes i estima que les restes de l’anterior temple romànic no han patit danys a causa de les obres. Del text, a més, sembla deduir-se que els treballs no necessitaven l’autorització prèvia del Departament de Cultura, tot i que això no ho diu de manera explícita.

L’Ajuntament també ha publicat un plànol de la planta de l’església vella de Sant Cristòfol, amb la hipòtesi del lloc on hi ha el mur de l’antic temple romànic contigu a l’absis de l’església. El croquis no va signat, però amb tota probabilitat l’han fet els serveis municipals. La hipòtesi d’aquest document sobre les restes romàniques s’assembla molt a la versió del CEB i el CIPAG, però no hi coincideix del tot. Les diferències són petites però importants.

Sigui com sigui, és molt positiu que l’Ajuntament hagi sortit al pas de les informacions que s’havien publicat sobre aquesta qüestió. La transparència s’assembla molt a això: donar tota la informació quan la ciutadania la reclama. Però potser hauria estat millor encara donar les explicacions abans que les entitats beguetanes fessin pública la seva protesta, contrariades pel silenci del govern local.

El CIPAG ha revelat a través de facebook els escrits que les entitats van presentar a l’alcaldessa de Begues el 10 d’abril i a la Generalitat el 27 d’abril. A partir del 4 de maig l’afer es va fer públic a través d’internet i el 8 de maig, finalment, Ajuntament i Generalitat han donat explicacions. El president del CIPAG, Manuel Edo, també ha fet a facebook unes consideracions interessants sobre tot plegat.

Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

Què volem fer amb el patrimoni?

Membres del Centre d’Estudis Beguetans restaurant una cabana de pedra seca (foto CEB).

En quin estat es troba el patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental de Begues? Les masies catalogades vol dir que estan protegides? I l’altre patrimoni arquitectònic, ho està de catalogat? Què hi tenen a dir els propietaris? Quin suport reben les excavacions de la cova de Can Sadurní? El patrimoni documental està ben classificat i és accessible? Quants recursos dediquen les administracions a la gestió de tot plegat? Quin és l’ordre de prioritats dels partits polítics en aquesta qüestió i per què?

Les preguntes no s’acabarien mai i tant de bo que les respostes tampoc. Afortunadament hi ha entitats com el Centre d’Estudis Beguetans (CEB) que, davant d’unes eleccions municipals, reflexionen en veu alta sobre les polítiques públiques (en aquest cas, sobre la protecció del patrimoni) i pregunten a les diferents candidatures què faran si, després del 24 de maig, han de governar a l’ajuntament.

Afortunadament, perquè sense taules rodones com la que es farà aquesta tarda de dissabte a l’Escorxador no hi hauria debats electorals en públic i la ciutadania tindria menys oportunitats d’informar-se. I aquesta és la mare dels ous: sense informació, no hi ha opinió.

Així, avui, a partir de les 17 h, es farà a l’Escorxador la taula rodona “Volem conservar el patrimoni?” organitzada pel CEB. L’acte tindrà dues parts. En la primera, representants de les entitats (el mateix CEB, el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat) i de les administracions (Ajuntament, Diputació i Generalitat) explicaran els projectes i les necessitats de protecció del patrimoni. I en la segona, els candidats a les eleccions municipals explicaran què faran si els toca governar.