Arriba l’hora de la veritat per al documental de les caramelles

Quim Broquetas enregistra el so durant un assaig del cor.

Albert Guasch i Dídac Roger en un moment del rodatge (fotos Pau Martí).

El projecte de documental sobre les caramelles de Begues ja està en la recta final. Després d’hores i hores de rodatge, l’equip que lidera Albert Guasch ha començat ja el procés de postproducció i preveu acabar la feina cap a finals d’any, per poder estrenar el llargmetratge a finals de gener.

Paral·lelament, aquesta setmana han començat la recaptació de fons a través de la plataforma d’internet Verkami, amb l’objectiu de completar el finançament del projecte. Amb un pressupost molt ajustat, de 5.200 euros en total, en Guasch i companyia estan a punt de fer una sonada aportació a la divulgació de les caramelles i de la cultura popular de Begues: el valor afegit del documental superarà amb escreix la inversió d’aquests 5.200 euros.

Els primers 2.700 euros els van aportar l’Ajuntament de Begues (1.500) i la Generalitat (1.200) a través de l’Institut Ramon Muntaner. Els altres 2.500 esperen obtenir-los a través d’aportacions populars, és a dir, del micromecenatge, per mitjà de Verkami. En el moment de redactar aquest text, el dissabte 6 de setembre de 2014, més o menys a mitjanit, ja han aconseguit 325 euros de deu mecenes. La campanya de recaptació de fons encara durarà 38 dies més. L’objectiu que es proposen està perfectament al seu abast, però més val no adormir-se. És l’hora de la veritat.

Si aconsegueixen els diners, acabaran el documental, que tindrà una durada d’uns 70 minuts. De moment, ja se’n pot veure un tastet a YouTube. El vídeo no arriba ni als quatre minuts, però ja es veu que tot l’equip ha fet fins ara una gran feina. A banda del mateix Albert, que fa de productor i director, hi ha els responsables de la direcció de fotografia i operadors de càmera, Dídac Roger i Hugo Machado; els tècnics de so, Quim Broquetas i Àlex Pérez; la muntadora d’imatge, Gemma R. Cabello; l’ajudant de direcció, Berta Ros; les ajudants de producció Laia Vega, Núria Prunera i Joana Martí i el també ajudant de producció Dani Llenas. A més, amb ells ha col·laborat el fotògraf Pau Martí (de l’equip d’El Periódico), que ha fet les fotografies del rodatge, com les que il·lustren aquest text.

És el quart documental sobre Begues i la seva realitat en què Albert Guasch participa, després dels tres que va fer fa uns anys amb Rosa Sevillano i Sabem.com sobre el testimoni oral de la gent gran del poble (com el memorable Begues. Maleïda la guerra). I és una gran notícia que, ara, hagi volgut abocar l’experiència adquirida llavors, el coneixement directe del tema (és cantaire del Cor de Caramelles de Begues) i la preparació professional (és diplomat en cinematografia) en un nou projecte sobre Begues. Un nou documental que ens mostrarà l’evolució de l’Albert com a cineasta, però, sobretot, explicarà un tros de Begues i la seva gent als beguetans d’avui i a les generacions futures.

La banca quasi no té pisos buits a Begues

Interior d’un dels xalets en venda del Begues Park (foto Solvia).

La llei de la Generalitat que gravarà els pisos nous buits en mans d’entitats financeres no s’aplicarà a Begues, amb tota probabilitat. Si hem de fer cas de la informació que es pot trobar a internet, en aquests moments només queda un pis nou en venda a tot Begues que sigui propietat d’una entitat financera.

És un pis d’uns 90 metres quadrats i escaig d’una promoció de Servihabitat que hi ha prop del futur Centre Cívic i que, en aquests moments, està a la venda per 191.200 euros. Fins fa ben poc, hi havia en venda tres habitatges més de la mateixa promoció, però han desaparegut del portal de Servihabitat i, per tant, pot ser que ja s’hagin venut.

Servihabitat és la immobiliària de la Caixa de Pensions. Per ser exactes, Servihabitat és propietat de dues societats: Criteria, filial de la Caixa, que té el 51% del capital de la immobiliària, i el fons d’inversió nord-americà TPG Capital, d’origen texà, que té l’altre 49%.

Quan la llei que gravarà els pisos buits de la banca entri en vigor, s’aplicarà en aquells llocs on hi hagi “demanda acreditada” d’habitatges. O sigui que, segons quin sigui el criteri per mesurar la “demanda acreditada”, Begues també podria quedar fora de l’àmbit de la futura llei per aquest motiu.

A Begues hi ha dues cases més en venda que siguin propietat d’una entitat financera, però són dos xalets de segona mà. Pertanyen a Solvia, la societat immobiliària del Banc Sabadell, i tots dos estan al Begues Park. Es venen per 331.885 i 364.500 euros respectivament. És a dir, pot ser que encara triguin a vendre’s.