Tag Archives: Gent de Begues

Totes les llistes de les municipals (5): Gent de Begues

Andreu Azaustre, cap de llista de Gent de Begues.

Laia López, la número dos de la llista d’aquest partit local.

El partit local Gent de Begues, que va néixer en les eleccions locals de 2011 com una mena de marca blanca del PSC, es presenta a les pròximes eleccions municipals per tercera vegada, ara sense vincles amb el partit dels socialistes. En el vídeo de presentació de la candidatura de la seva pàgina web, expliquen que “per a nosaltres l’important és: Joves, Famílies, Poble”.

Gent de Begues ha governat en coalició amb Convergència i Unió i altres grups des de 2011, però no té garantida la continuïtat en el govern municipal a partir del 26 de maig. Dependrà evidentment dels resultats electorals. La principal novetat de la candidatura –que, com altres, també utilitza Facebook, Instagram i Twitter per a donar-se a conèixer–, és el cap de llista, que ja no serà Margarida Camprubí com en les dues eleccions anteriors, sinó Andreu Azaustre, l’actual regidor del partit.

Azaustre va néixer a Gavà fa 47 anys i en fa 9 que viu a Begues. És llicenciat en Dret i advocat multidisciplinari amb despatx propi. També té una empresa de serveis educatius, de lleure i animació i va fundar l’Associació Esportiva Begues-Futbol Sala Begues. Fa mig any, Azaustre va rellevar Margarida Camprubí al consistori, va accedir a la tercera tinença d’alcaldia i es va fer càrrec de la regidoria de Dona, Turisme i Serveis Socials, experiència que li ha donat l’oportunitat i la empenta per continuar treballant per donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Begues.

En segon lloc de la llista hi ha Laia López Colom, de 25 anys, nascuda a Begues, que actualment treballa com a enginyera d’explotació a Telefònica i cursa el grau de Tecnologies de Telecomunicacions. També és jugadora del Club de Bàsquet Begues. Margarida Camprubí es presenta simbòlicament en el lloc número 12, sense probabilitats de ser elegida.

Aquesta és la llista sencera:

  1. Andreu Azaustre López
  2. Laia López Colom
  3. Sergio Escobar Romano
  4. Vanessa Martínez Barbero
  5. Josep Fresno Bruach
  6. Aina Carvajal Pérez
  7. Cristian Ortiz Arenas
  8. Isabel Álvarez Romero
  9. Alberto Doblas Hernández
  10. Priscilla Carvajal Delgadillo
  11. José María Rubio Marín
  12. Margarida Camprubí Vendrell
  13. Daniel Arauco Torrico
Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,

Hipòtesis sobre el que ha passat

variació

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

  • El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.
  • L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.
  • La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Etiquetat , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

“Tots la cara heu de donar”

web

El portal del debat electoral de Begues.

Falta ben poc perquè se sàpiga oficialment quines candidatures s’han presentat a les eleccions municipals del 24 de maig. Precisament, aquest any el cor de Caramelles de Begues ha dedicat una de les coples al debat dels candidats a les eleccions municipals, que es farà el 17 de maig, organitzat per l’associació de joves 6tres9.

La copla feia així: “6tres9 torna a muntar-nos / el debat electoral. / Alguns partits fa quatre anys / no s’hi van pas presentar. / Esperem que enguany no passi / i a tots puguem escoltar. / Ja està bé d’escaquejar-vos. / Tots la cara heu de donar.”

Efectivament, en el debat que es va fer amb motiu de les eleccions de 2011, no hi van participar les aleshores candidates de Convergència i Unió (Mercè Esteve) i Gent de Begues (Margarida Camprubí), ara alcaldessa i tinent d’alcalde respectivament. Va ser un retrocés evident respecte al que havia passat quatre anys abans, el 2007, quan es va fer el primer d’aquests debats organitzats per 6tres9.

Els debats públics, la confrontació democràtica d’idees, la informació sobre els programes electorals, etc., són bàsics perquè la ciutadania pugui decidir qui representa millor el seu ideari o els seus interessos i quins candidats mereixen la seva confiança. Vet aquí per què la iniciativa del 6tres9 va ser un èxit des del començament i ara ja va per la tercera edició. I vet aquí per què, com deia la copla, “tots la cara heu de donar”.

La prova de l’interès que genera el debat és que els organitzadors han rebut 178 respostes a l’enquesta d’opinió que van fer entre la ciutadania. És un nombre respectable, tenint en compte que el seguiment ciutadà a la política local de Begues sembla més aviat baix.

Dels 178 enquestats, el grup d’edat més nombrós és el de les persones que tenen entre 30 i 49 anys d’edat (59 respostes), i a continuació venen els que en tenen entre 50 i 64 (49 respostes). Els joves, les persones fins als 29 anys d’edat, queden en tercer lloc (46 respostes en total).

Pel que fa al gènere, el nombre d’homes que responen l’enquesta (102) és força superior al nombre de dones (73). Proporcions que no es corresponen amb la composició de la població de Begues, en què el nombre de dones supera lleugerament el d’homes.

Etiquetat , , , , ,
Anuncis