Tot veient les botigues del carrer Major de Begues no puc evitar pensar que la supervivència del comerç urbà de les poblacions del Baix Llobregat és un cas d’heroisme. Sobretot després de sis anys de crisi econòmica (que es va començar a manifestar l’agost de 2007) i tenint en compte que al Delta del Llobregat i la rodalia hi ha una de les concentracions més importants de grans centres comercials de tot el sud d’Europa.
A l’última dècada del segle passat se’n van obrir un fotimer, després del pioner Carrefour del Prat de Llobregat: Llobregat Centre, a Cornellà (1994), Barnasud a Gavà (1995), les Salines a Sant Boi (1997) i el Corte Inglés+Hipercor a Cornellà (1999). Això, sense comptar altres centres més “petits” i perifèrics com La Farga o el Max Center de l’Hospitalet, que van obrir quasi simultàniament, o el Caprabo de Sant Feliu.
I al segle XXI ha continuat la gresca: Gran Via 2 a l’Hospitalet (2002), l’Ànec blau a Castelldefels (2005)… fins i tot en plena crisi: el Vilamarina de Viladecans (2009) i el Splau! de Cornellà (2010).
En total, com a mínim, estem parlant d’uns 350.000 metres quadrats de superfície comercial, amb unes 600 botigues (a banda de les grans superfícies) i unes 21.000 places d’aparcament.
Com és públic i notori, ara l’Ajuntament de Viladecans i el Govern de la Generalitat han autoritzat la construcció d’una nova superfície comercial de 25.000 metres a Ca n’Alemany, un outlet, que té previst obrir al públic el 2015. Les obres dels accessos des de la C-32 ja han començat, en una exhibició d’eficàcia poc habitual en aquests temps de sequera en les finances públiques (en la foto de dalt podeu veure a Damià Calvet, director de l’Incasòl, amb corbata, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, vestit de blau).
Per això són tan poc creïbles els propòsits i les promeses de les autoritats locals (ajuntament de Viladecans, Consell Comarcal del Baix Llobregat…) en el sentit que analitzaran l’impacte del nou centre, promouran el comerç de proximitat, fomentaran les altres activitats econòmiques al Delta… Em recorden els bons propòsits que van fer amb motiu del projecte Eurovegas.
Jo crec que no faran res del que diuen. És a dir, que no ho faran seriosament, amb convicció. El model que tenim és evident: la màxima concentració de centres comercials de la península, i les autoritats locals i el Govern de la Generalitat en són coresponsables. Llàgrimes de cocodril no, si us plau.
(foto: Pepa Álvarez, a elfar.cat)
A Begues 