Tag Archives: Iniciativa per Catalunya-Verds

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (2): Begues en Comú

Guayarmina Saavedra, cap de llista.

Pere Ventura, número dos.

La candidatura de Begues en Comú que es presenta a les eleccions del 26 de maig és la successora directa de les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds que han concorregut a les eleccions locals de Begues des de 1999, encapçalades per Ramon Guasch. Per tant, es tracta d’un grup amb una trajectòria prou coneguda, però aquesta vegada va a les eleccions amb una llista molt renovada i amb candidats nous en els primers llocs de la llista, tret del número dos, Pere Ventura, que ja ha estat regidor els darrers vuit anys.

La cap de llista és Guayarmina Saavedra, que explica qui és d’aquesta manera: “Sóc veïna de Begues, des de 2014, on hi he posat les arrels amb la meva família. Vaig néixer a Barcelona el 1984, al barri de Sant Martí de Provençals. Tinc ascendència andalusa i canària”.

Begues en Comú també utilitza Facebook i Instagram per donar-se a conèixer i en el seu web s’hi pot trobar molta més informació sobre els candidats i les propostes. En el número quatre de la llista hi ha Marc Guasch Griñó, fill de la que fou regidora d’Iniciativa Lourdes Griñó, i en els darrers llocs de la llista, sense probabilitats de sortir elegits, hi ha Almudena Cano, que també va ser regidora anys enrere; Jordi Milà, un històric de les candidatures d’esquerres de Begues, i Ramon Guasch, que tanca la candidatura. La llista sencera és la següent:

  1. Guayarmina Saavedra Serrano
  2. Pere Ventura Santiago
  3. Ana Ortega Hidalgo
  4. Marc Guasch Griñó
  5. Gemma Garcia Giménez
  6. Mercè Miralles Conte
  7. Jordi Vilanova Valero
  8. Maria Jesús Cuñado Martínez
  9. Juan Marin Rodríguez
  10. Almudena Cano Rivas
  11. Anna Castro García
  12. Jordi Milà Figueras
  13. Ramon Guasch Viñas

Els candidats suplents són Conxi Solé Cardona, Luis Jiménez Mesa i Rosa Cardenete Gago.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Hipòtesis sobre el que ha passat

variació

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

  • El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.
  • L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.
  • La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Etiquetat , , , , ,

Una iniciativa per a sumar esforços

imatge_crida

figura 2

Un grup divers de dinou persones acabem de fer públic una mena de manifest per demanar a les forces polítiques d’esquerres de Begues que mirin d’ajuntar-se i presentar-se unides a les pròximes eleccions municipals, que es faran d’aquí a un any, encara no. Tothom qui vulgui s’hi pot sumar fàcilment a través del portal change.org.

La iniciativa vol recollir de manera desinteressada l’opinió de molta gent (és difícil saber si és una opinió generalitzada o no) que no veu tantes diferències polítiques, a nivell local, entre unes candidatures i unes altres, i que troba coses positives en les diferents propostes electorals. Un altre factor de pes és que, en una població amb tot just 4.500 electors, hi ha el risc que el vot quedi, no ja fragmentat, sinó esmicolat en porcions cada vegada més petites i que cap candidatura aconsegueixi un suport prou important com per formar un govern municipal sòlid.

Una evidència que això és així és la gràfica que publiquem a dalt, on es veu clarament que la candidatura guanyadora de les eleccions municipals a Begues cada vegada obté un suport electoral més petit. Ja ho vam explicar mesos enrere. Una altra evidència és la mateixa composició de l’actual govern municipal, quadripartit. Com també hem comentat altres vegades, això és legítim i és una expressió del pluralisme polític de Begues, però també té efectes adversos, perquè obliga els partits polítics a pactar per formar govern atenent bàsicament al nombre de regidors que han obtingut. Les propostes polítiques s’arraconen i emergeix l’aritmètica electoral com a factor decisiu.

Si almenys el sistema electoral permetés les llistes obertes i els electors poguessin votar els candidats i candidates que volguessin, independentment de la llista en què s’haguessin presentat, aquests efectes adversos quedarien molt atenuats. La fragmentació del vot es veuria compensada per una millora de la representativitat dels regidors electes. Però això encara no és possible.

L’actual situació, quasi extrema, coincideix amb un moment polític excepcional. La ciutadania s’ha tornat a apropar a la política i reclama canvis i millores en el sistema institucional i de partits polítics. Tot, o gairebé tot, està en qüestió. I a tot arreu. No creiem que Begues sigui una excepció. És un bon moment per impulsar noves idees i canvis que vagin a favor de la ciutadania, que és l’element central de la política. Millorar la transparència, millorar la participació ciutadana en les decisions col·lectives, més enllà del vot cada quatre anys. Millorar, en definitiva, el govern local.

Per què la gent de Begues hauria de renunciar a aquesta oportunitat? No cal renunciar-hi, ni cal fer estelles del sistema de partits polítics. Només cal preguntar-se què no acaba de rutllar, per què, i mirar de solucionar-ho. Segur que les diferents forces polítiques es fan aquestes reflexions, però de vegades l’statu quo i altres factors barren el pas a opcions tan sensates com pot ser, creiem, la del manifest que hem fet públic.

Les forces polítiques d’esquerres són, o haurien de ser, capaces de fer-ho. No gaire lluny d’aquí tenim exemples d’experiències actuals força interessants, com a Sant Vicenç dels Horts, on governa una candidatura àmplia, amb Esquerra Republicana com a pal de paller, encapçalada pel mateix Oriol Junqueras. O a Barcelona, on Iniciativa per Catalunya-Verds s’ha sumat de moment a la plataforma Guanyem Barcelona que impulsa Ada Colau. No es tracta de comparar Begues amb poblacions tan grans i tan diferents com Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, però sí de veure que no hi ha res impossible si de veritat es volen sumar esforços i posar en primeríssim terme els interessos col·lectius.

En definitiva, amb el manifest que comentem hem volgut fer sentir la veu de tots aquells i aquelles que opinen que una candidatura unitària d’esquerres a les eleccions municipals seria una bona notícia per a Begues. Hi ha un any per posar-se d’acord en les polítiques que s’haurien de fer la pròxima legislatura. Millor ara, sense hipoteques, que després, quan només comptin els regidors que hagi obtingut cadascú.

Etiquetat , , , , , , ,

L’Ajuntament no rectifica el pressupost, sinó que l’amplia un 25%

centre

550.000 euros més per al nou Centre Cívic (foto Calderon Folch Sarsanedas Arquitectes)

L’Ajuntament de Begues ha augmentat un 25% el pressupost de 2014. Als 6,7 milions d’euros dels comptes aprovats el gener passat, ara hi acaba d’afegir 1,7 milions més de cop, de manera que el pressupost total de despeses i inversions d’aquest any ja arriba als 8 milions i mig d’euros.

Aquesta ampliació del pressupost, anomenada tècnicament “modificació de crèdit”, es va acordar quan tot just feia dos mesos de l’aprovació definitiva dels comptes de 2014 en el ple del 29 de gener. El Butlletí de Begues del mes de febrer (núm. 109) hi havia dedicat una pàgina sencera.

Més tard, en el ple del 2 d’abril (per tant, al cap de dos mesos), el consistori va aprovar inicialment la modificació d’aquell pressupost i el 28 de maig passat li va donar el vistiplau definitiu. El destí dels 1,7 milions d’euros addicionals està recollit fil per randa en un document signat el 13 de març passat pel regidor d’Hisenda, Jaume Olivella, d’Esquerra Republicana, que es pot consultar a través d’una notícia publicada el 15 d’abril en el web de l’ajuntament.

Així, per exemple, les principals despeses o inversions que s’afrontaran amb aquests diners són els 550.000 euros i escaig destinats al nou Centre Cívic: 187.000 euros d’obres (a banda de les quantitats ja invertides fins ara) i altres sumes per a l’espai escènic, el mobiliari, els equips informàtics i la integració paisatgística del nou centre amb la riera.

També es destinen quantitats importants a afrontar les obligacions derivades de les sentències sobre la Inmobiliaria Club de Begas i les quotes urbanístiques de Begues Parc, així com a la reurbanització del Camí Ral, la rehabilitació del Colmado i la reforma de la plaça Camilo Riu o el pas peatonal per millorar l’accessibilitat de Cal Vidu. El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds va suggerir sense èxit que no es destinessin tants diners a la integració paisatgística del Centre Cívic o a la reforma de Camilo Riu, i més, en canvi, als serveis socials, la biomassa, el clavegueram o el projecte de la cova de Can Sadurní.

Tota aquesta informació rectifica i amplia la que vam publicar ahir en aquest mateix blog, que malauradament tenia uns quants errors. Agraïm sincerament els comentaris de Jaume Olivella, que ens ho ha aclarit i ens ha facilitat l’accés a la informació que no vam saber localitzar en el web de l’Ajuntament, però que hi era.

En els comentaris, tot fent referència als 1,7 milions d’euros, Olivella també diu que “en d’altres exercicis d’altres legislatures s’han arribat a incorporar romanents molt superiors a aquesta quantitat”. Això, al nostre parer, obre un gran interrogant sobre el procediment d’aprovació anual dels pressupostos. Perquè… ¿cal dedicar gaire temps a fixar-se en el projecte de pressupost, compromès en gran part per les despeses corrents i les obligacions contretes, si al cap de dos mesos es pot augmentar un 25%, com ha passat aquest any?

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

Les grans novetats de les europees

flag

Les eleccions europees han confirmat el tomb de la política catalana (foto Wikipedia)

Els resultats de les eleccions europees d’ahir a Begues representen un gran canvi respecte a totes les altres que s’havien fet fins ara, en la mateixa línia del que ha passat a tot Catalunya en general. Segur que la ciutadania de Begues n’és ben conscient, però sembla oportú fer un recull d’urgència de les principals novetats: gran augment de la participació, victòria clara de les forces partidàries del dret a decidir, victòria clara de les esquerres… i alguna més.

Primer de tot, la victòria de la coalició entre Esquerra Republicana i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall ha estat la gran notícia. Si no anem errats, és la primera vegada que Esquerra guanya unes eleccions a Begues des de la recuperació de la democràcia, i les ha guanyat amb cinc punts d’avantatge respecte al guanyador habitual, Convergència i Unió. Com ja vam explicar, fins ara CiU havia guanyat sempre les europees a Begues, tret del 2004, quan el PSC va quedar primer.

També és destacable el resultat d’Iniciativa, ICV-EUiA, que ha quedat en tercer lloc. És la primera vegada que Iniciativa queda entre les tres primeres forces polítiques a Begues en unes eleccions europees. De fet, entre Iniciativa, Esquerra i les altres opcions d’esquerres sumen més el 51% dels vots emesos, i això en el context d’un augment de la participació espectacular, superior a la mitjana catalana, de 14 punts i mig. Tot plegat, just el contrari del que passa a nivell europeu.

Més contundent encara és el 70% de vots emesos aconseguits per les forces polítiques partidàries del dret a decidir. Begues es confirma, com era de preveure, com un municipi clarament identificat amb el procés de transició nacional.

Finalment, val la pena assenyalar la pèrdua important de vots del Partit Popular, tot i l’augment de la participació. A Begues ha perdut un 41% de suport electoral respecte a les anteriors europees i, significativament, ha quedat només 14 esquifits vots per davant de la següent força política: Ciutadans.

Etiquetat , , , , , , , ,

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (i 3)

elecciones

Fins ara hem analitzat l’evolució dels resultats de les eleccions municipals a Begues a partir de les dades. La sèrie de nou convocatòries electorals (des de 1979 fins a 2011) dóna prou informació per treure algunes conclusions, tant sobre el comportament dels votants com sobre l’abstenció.

Per exemple, vam identificar tres fases més o menys definides en el comportament dels votants: primer, forta concentració del vot (1979-87); després pluralisme (1991-99) i, finalment, fragmentació del vot (2003-11). El que no havíem fet, de moment, era posar noms i cognoms a aquestes etapes. Ho farem ara, tot i el risc que les dades perdin la fredor i el text pugi de temperatura.

Els primers anys de democràcia local a Begues van ser els de l’eclosió de Convergència i Unió com a primera força política, fins al punt que el 1987 la candidatura encapçalada per Sadurní Vendrell (pare) va obtenir el 72,92% dels vots emesos. Eren, com dèiem, anys d’una forta concentració del vot en poques candidatures. Mai més cap altra candidatura ha aconseguit ni tan sols apropar-se a aquell aclaparador 72,92%.

Després van venir els anys del pluralisme, amb el vot repartit d’una manera més equilibrada entre diferents opcions electorals. Llavors va ser quan Begues Actiu va arrabassar l’hegemonia electoral a Convergència i Unió, que ja no l’ha tornat a recuperar mai més, i el 1995 Joana Badell –candidata de Begues Actiu– va succeir Sadurní Vendrell al front de l’Ajuntament.

Després, la població i el cens electoral de Begues van augmentar molt i el vot es va començar a escampar entre més opcions polítiques. Això no va impedir, de tota manera, que el 2003 la candidatura guanyadora (la coalició Begues Actiu-Units per Begues, de Joana Badell) aconseguís 1.028 vots, el màxim històric fins ara.

Però els noms i cognoms d’aquesta etapa més recent, 2003-11, són uns altres: d’una banda, Ramon Guasch, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el primer candidat de les nou convocatòries que, tot i guanyar les eleccions de 2011, no ocupa l’alcaldia (sí que ho va fer el 2007); i Mercè Esteve, de Convergència i Unió, la primera que arriba a l’alcaldia de Begues sense haver guanyat les eleccions.

Això que ha passat aquests darrers anys forma part de la normalitat democràtica, però posa en evidència fins a quin punt han canviat les coses en el mapa polític local i il·lustra les conseqüències de la fragmentació del vot. Una fragmentació que, com hem vist, obliga a formar coalicions postelectorals de base aritmètica, entre candidatures que sumen vots però que comparteixen poques coses, o quasi cap.

(dibuix: 13amunt.wordpress.com)

Etiquetat , , , , , , , ,