Puntualitzacions de l’ajuntament sobre els contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec

L’any passat Rubatec va fer manteniment de les instal·lacions tèrmiques del Centre Cívic (foto eliseupaisatgista.cat).

L’Ajuntament de Begues ha puntualitzat “algunes de les afirmacions” del text que vam publicar el 3 de juliol sobre les adjudicacions de contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec. Per tal d’evitar “males interpretacions” i de “vetllar per la veracitat de qualsevol afirmació que posi en entredit la correcta administració de recursos públics que fa aquest ajuntament”, el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Joan Molina, ens ha adreçat un ofici i un informe tècnic –aquest signat pel cap de Serveis Territorials– tot aclarint la “informació poc contrastada” que vam publicar. Les frases que posem entre cometes corresponen a fragments textuals de l’ofici o de l’informe.

Així, l’informe tècnic explica que aquestes dues empreses son les adjudicatàries dels serveis d’abastament d’aigua potable i de clavegueram i aigües pluvials, la primera, i de manteniment i conservació de les instal·lacions tècniques del municipi la segona.

En el primer cas, segons l’informe, des de 2012 la condició d’adjudicatari del servei d’abastament d’aigua implica que la mateixa companyia s’ha d’ocupar dels treballs que hi tenen relació (almenys als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquest imperatiu –també d’acord amb l’informe– no existeix en el cas del servei de clavegueram, tot i que l’ajuntament de Begues pot adjudicar igualment els contractes a Aigües de Barcelona, com ha fet.

En el segon cas, l’ajuntament adjudica a Rubatec “tots els treballs extres que sorgeixen en les tasques quotidianes de manteniment”, d’acord amb els preus que aquesta empresa va oferir al seu dia en el concurs públic, que va guanyar, per prestar el servei de manteniment de les instal·lacions tècniques.

Des d’A BEGUES volem agrair l’esforç de transparència de l’ajuntament i que hagi afegit informació al nostre text del 3 de juliol, que es basava en les dades oficials publicades en el portal de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb aquestes dades, cap dels deu contractes adjudicats al grup Aigües de Barcelona a què fèiem referència va ser com a conseqüència explícita de la condició d’adjudicatari del servei d’aigua potable, sinó per altres motius: ser “l’opció més eficient i eficaç”, “la millor solució”, “només hi ha una empresa que pot respondre adequadament”, “el coneixement que té aquesta empresa de la xarxa”, “la relació qualitat-preu” o “és la concessionària del servei de clavegueram”. En tots deu casos, l’única oferta va ser la d’Aigües de Barcelona. L’ajuntament només va convidar aquesta empresa a presentar-ne.

En el cas de Rubatec, les coses son semblants. Els vuit contractes que vam examinar corresponen també a vuit invitacions expresses de l’ajuntament, només a aquesta empresa, perquè presentés una oferta. Les adjudicacions es van fer per “la relació qualitat-preu”, perquè disposa “de l’experiència i mitjans tècnics i humans” o perquè “ja ha efectuat altres tasques per l’ajuntament”, etc., arguments tots legítims que, des d’aquí, només reproduïm.

L’Ajuntament tindrà aviat les conclusions de la investigació sobre l’explosió del carrer Major

El desenrunament després de l’explosió (foto Alfred Dot)

Amb tota probabilitat, l’Ajuntament de Begues disposarà de manera imminent d’un extens informe tècnic sobre les causes de l’explosió del 26 de juliol de 2015 al carrer Major. Dos anys després d’aquells fets, sembla que els pèrits que han investigat l’explosió han enllestit la feina i presentaran aviat les conclusions al consistori.

Recordem que els Bombers i els Mossos d’Esquadra van elaborar sengles informes que no van poder aclarir com s’havia produït l’explosió. La revista Bombers.cat va informar-ne el març de 2016. La iniciativa d’alguns afectats d’encarregar una investigació privada va ser assumida posteriorment per l’Ajuntament, com va publicar el Butlletí de Begues el novembre de 2015 i com va reiterar el primer tinent d’alcalde, Joan Molina, en una carta a la La Vanguardia el juliol de 2016.

Tot i que no se saben encara els detalls de l’informe tècnic, una opinió generalitzada entre persones que coneixen el tema de prop és que l’estat de la xarxa de distribució de gas, que Gas Natural Fenosa va heretar d’Ilerda Gas SA –la primera companyia que va prestar el servei a Begues–, no estava en gaire bones condicions. Això, insistim, és únicament una opinió i serà l’informe el que confirmi o no si això és així, i si té alguna relació amb l’explosió que es va produir.

Una altra opinió també força generalitzada és que una hipotètica fuita de les bombones de gas propà del bar la Cabaña, que no van explotar, difícilment hauria pogut provocar una explosió de la magnitud de la que es va produir aquell 26 de juliol, en plena festa major. Igualment, aquesta hipòtesi s’haurà de confirmar o descartar segons quin sigui el resultat de la investigació. En qualsevol cas, el treball dels investigadors ha estat força complicat perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, probablement, va eliminar proves útils per a les investigacions.

En cas que l’informe concreti alguna tesi sobre l’origen de l’explosió, també es podran identificar les possibles responsabilitats, si n’hi ha, de les diferents parts relacionades amb els fets. Ilerda Gas SA és actualment una companyia inactiva –les últimes dades disponibles són de 2013– i Gas Natural Fenosa va heretar les seves activitats i els actius de distribució. Un segon actor que podria tenir relació amb l’afer és la companyia Repsol, proveïdora del gas propà de les bombones que es van trobar en els lloc dels fets. També hi ha, evidentment, la possibilitat –encara que sigui remota– que algú hagués manipulat les instal·lacions de distribució de gas. I finalment, l’autoritat responsable en matèria d’energia és “Indústria”, és a dir, l’actual Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Si les conclusions de l’informe fossin prou concloents, les famílies afectades per l’explosió tindrien l’opció de reclamar o no indemnitzacions als possibles responsables, per compensar els danys. De moment, tret d’alguns afectats que estaven coberts per alguna assegurança, sembla que la major part dels danys han quedat sense cobertura. Tant Gas Natural Fenosa com Repsol tenen assegurances contractades amb la companyia Mapfre, que és la segona més important del sector a l’estat espanyol, per si cal indemnitzar tercers.

D’altra banda, ni els ajuts del govern espanyol que es van demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona ni les que es van sol·licitar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no van donar cap resultat i no van arribar a cap dels afectats. Únicament la campanya popular de solidaritat va recaptar uns 5.000 euros, que es van lliurar a l’Ajuntament perquè els administrés.

Els candidats: segon intent? (i 2)

Ramon Guasch, el cap de llista més veterà.

Jaume Olivella, cap de llista per primera vegada.

 

Si en les eleccions municipals del 24 de maig es repetissin els resultats de 2011, vuit dels tretze regidors actuals de l’Ajuntament de Begues tornarien a ser-ho. Però els resultats no es repetiran. Han passat quatre anys i el temps no passa debades. A més a més, aquesta vegada només hi ha sis llistes per comptes de les vuit que es van presentar el 2011. Els vots de les llistes que ara no es presenten, 140 en total, s’hauran de repartir per força entre les altres (o anar a l’abstenció).

Com que cada llista presenta 13 noms, entre les sis llistes sumen 78 candidats. Un 40% (32) ja van ser-ho fa quatre anys, mentre que l’altre 60% (46) són noms nous. Però és improbable que aquest 60% de renovació es reflecteixi en el futur consistori, perquè normalment els candidats veterans van en els primers llocs de la llista i tenen més probabilitats de sortir elegits.

Així, si es repetissin els resultats de fa quatre anys (que ja hem avisat que no es repetiran), la candidatura que renovaria més la seva representació seria Iniciativa per Catalunya-Verds. Dels tres representants que té a l’Ajuntament, només el cap de llista, Ramon Guasch, continuaria en el consistori, mentre que els altres dos llocs els ocuparien Lurdes Griñó i Sílvia Ruíz, dues noves incorporacions.

Les altres dues llistes amb tres representants, Convergència i Unió i el Partit Popular, mantindrien dos noms cadascuna i renovarien el tercer. Així, per CiU continuarien Mercè Esteve i Joan Molina i s’incorporaria com a nova regidora Laura Granados. Pel PP, continuarien Fina Redondo i Fernando Moya, mentre que la novetat seria María Nieves Gutiérrez.

En representació de Gent de Begues, que ara té dos llocs al consistori, Margarida Camprubí continuaria i l’altre lloc l’ocuparia un regidor nou, Andreu Azaustre. Finalment, els regidors d’Esquerra (Jaume Olivella) i Tot per Begues (Sadurní Vendrell fill) continuarien sent-ho.

De tots els caps de llista, Ramon Guasch (ICV) és el que ho ha estat més vegades, mentre que Jaume Olivella (ERC) és la primera vegada que va de número ú. Finalment, només un dels 32 candidats que ja ho van ser fa quatre anys ha canviat de partit: Jordi Dolz, que va ser candidat d’ICV el 2011, es presenta ara en la llista d’ERC.

Ser a twitter: més seguidors o més influència?

Twitter és la xarxa social més popular entre els polítics professionals. Però no tant en el món de la política local, com vam veure en el text anterior. Almenys en el cas de Begues, on facebook és la xarxa preferida dels regidors i regidores i dels grups polítics locals. En qualsevol cas, twitter i facebook són dues eines diferents i l’una no substitueix l’altra, sinó que són complementàries.

A Begues tenen compte de twitter vuit dels tretze membres del consistori i dos dels cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament. Si n’hi ha algun més, no l’hem trobat. El regidor “tuitaire” amb més seguidors és Joan Molina, que utilitza el nom @joanmolinam i té 1.051 “followers”. A continuació hi ha Almudena Cano, @almukano (510); Mercè Esteve, @mercespi, l’alcaldessa (318); Jaume Olivella, @olivellarj (156); Pere Ventura, @pereventuras (99); Margarida Camprubí, @MargaridaCV (55); Jordi Oriola, @jordi_oriola (45) i, finalment, Fernando Moya, @popularsbegues (40). Els altres cinc regidors sembla que no tenen compte de twitter. Quant als partits polítics locals, només n’hi ha dos a twitter: Esquerra Republicana, @Esquerra_Begues, que té 244 seguidors, i CiU, @ciubegues, que en té 89.

Totes aquestes dades corresponen al 17 d’agost de 2013 per la tarda, i a mesura que passi el temps aniran perdent validesa. El nombre de seguidors a twitter depèn normalment del nivell d’activitat de cada compte, però també del temps que fa que es va crear: si el compte és més antic, també és més fàcil que tingui un nombre més elevat de seguidors. Però això no vol dir que sigui més influent. Per saber el grau d’influència de cada “tuitaire” entre els seus seguidors, fa quatre anys una empresa de San Francisco es va inventar el Klout Score, un indicador que pretén mesurar precisament això: la influència de cada compte de twitter.

El Klout Score atorga a cada compte un índex que va de l’1 al 100. Doncs bé, per estrenar el nou WifiBegues hem consultat el Klout dels regidors de Begues (el 16 d’agost per la tarda) i el resultat és aquest, de més a menys “influent”: Almudena Cano 48, Joan Molina 47, Mercè Esteve 45, Jaume Olivella 35, Pere Ventura 31, Margarida Camprubí 18, Fernando Moya 16 i Jordi Oriola 14. I el dels partits: Esquerra 33 i CiU 25.

(foto: hankenstein)

La política local prefereix facebook

Facebook és ara mateix la xarxa social més popular de la política local a Begues. Tots els grups i partits polítics locals representats a l’Ajuntament fan servir facebook d’una manera o una altra. Però el nombre de seguidors que tenen (o d’”amistats”, segons la terminologia de facebook) no és proporcional al suport que van obtenir a les eleccions municipals. Això és un altre món, i la “parròquia” de cadascú té més a veure amb la manera de gestionar la presència a les xarxes socials.

El perfil amb més “amistats” és el de Gent de Begues, amb 1.233 “amics”, i després venen Iniciativa Begues (899), Tot per Begues (773), Esquerra Begues (596) i Convergència Begues (594). A més del perfil de Convergència n’hi ha un altre de CiU Begues, però sembla inactiu. I finalment, el Partido Popular Begues té un grup tancat amb 65 membres.

Aquestes dades les vam recollir ahir dimecres, dia 14 d’agost, i per tant, quan llegiu aquest text, poden haver variat. També podria ser que hi hagués algun error. Si en detectéssiu, us agrairíem que ens ho féssiu saber i llavors rectificaríem la informació de seguida.

Nou dels tretze membres del consistori tenen perfil personal a facebook. La llista, per ordre de més a menys “amistats”, l’encapçala Fernando Moya, regidor del PP, que en té 1.586. A continuació hi ha Sadurní Vendrell, de Tots per Begues, amb 1.178 “amistats”; Margarida Camprubí, de Gent de Begues (850); els tres d’Iniciativa: Ramon Guasch (617), Almudena Cano (406) i Pere Ventura (238); Jaume Olivella, d’Esquerra (185); Fina Redondo, del PP (158), i tanca la llista Jordi Oriola, de CiU (91). No hem sabut trobar els perfils dels altres quatre membres del consistori. Ni de l’alcaldessa, Mercè Esteve, ni de Joan Molina, Joan Capellades o José García Parra.

Fins aquí aquest repàs llampec de la presència de la política local de Begues a facebook. Que no té gaire a veure amb el que passa a twitter, com ja veurem un altre dia.