Tag Archives: Joana Badell

L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , ,

#Begues al mapa d’Europa

el roure

El Centre cívic (foto tombarlaigua.blogspot.com.es)

La nominació del projecte del Centre cívic per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe és una gran notícia. Primer de tot, per als autors, Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes, que obtenen així un reconeixement més a la seva feina i a la seva trajectòria.

Però també és una gran notícia per a Begues, que durant tot el procés de selecció de les 420 obres nominades ha estat present (encara que sigui indirectament) en les reunions de treball dels experts internacionals, de les associacions de l’Architects’ Council of Europe, dels col·legis d’arquitectes de tot Espanya i del Comitè Assessor del Premi.

Ara el projecte està damunt la taula del jurat, que triarà les obres guanyadores a finals d’aquest mes de gener. El jurat el formen set experts internacionals: sis europeus i un xinès. Només hi ha un membre del jurat d’aquí, l’arquitecta catalana Margarita Jover. Els altres membres europeus són d’Alemanya, Àustria, Anglaterra, Dinamarca i Itàlia. En el supòsit que algun d’ells no conegués Begues, ara ja en tindrà almenys una referència, i força positiva.

Crec que els que no hi entenem d’arquitectura no ens haguéssim imaginat mai que aquest art seria un element de prestigi i de projecció exterior de Begues d’alt nivell internacional. I això que els últims anys hi ha hagut persones que han contribuït força a la divulgació i la revalorització de l’arquitectura beguetana, com ara Jordi Dolz (vegeu, per exemple, el text i les fotos de l’arquitectura pública del segle XXI en el seu blog), l’arquitecte municipal Xavier Teixidor (recordo la conferència “Begues noucentista? Arquitectura per a l’estiueig”) o l’alcaldessa Joana Badell (entre 1995 i 2007). Benvinguda, per tant, la nominació del Centre cívic per al premi Mies van der Rohe.

Trobo força interessant que Begues vagi projectant una imatge exterior de qualitat, en el sentit menys pretensiós de la paraula, vinculada a “nous” factors com ara l’arquitectura, l’arqueologia (gràcies a Manel Edo i a l’equip de les excavacions de la cova de Can Sadurní) o el jazz (amb Jordi Rossy i la trobada anual a Can Rigol), per exemple. Que conviuen perfectament amb els factors tradicionals de la cultura popular, la natura i el paisatge i la qualitat de vida en general. Sembla que tenim model.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (i 3)

elecciones

Fins ara hem analitzat l’evolució dels resultats de les eleccions municipals a Begues a partir de les dades. La sèrie de nou convocatòries electorals (des de 1979 fins a 2011) dóna prou informació per treure algunes conclusions, tant sobre el comportament dels votants com sobre l’abstenció.

Per exemple, vam identificar tres fases més o menys definides en el comportament dels votants: primer, forta concentració del vot (1979-87); després pluralisme (1991-99) i, finalment, fragmentació del vot (2003-11). El que no havíem fet, de moment, era posar noms i cognoms a aquestes etapes. Ho farem ara, tot i el risc que les dades perdin la fredor i el text pugi de temperatura.

Els primers anys de democràcia local a Begues van ser els de l’eclosió de Convergència i Unió com a primera força política, fins al punt que el 1987 la candidatura encapçalada per Sadurní Vendrell (pare) va obtenir el 72,92% dels vots emesos. Eren, com dèiem, anys d’una forta concentració del vot en poques candidatures. Mai més cap altra candidatura ha aconseguit ni tan sols apropar-se a aquell aclaparador 72,92%.

Després van venir els anys del pluralisme, amb el vot repartit d’una manera més equilibrada entre diferents opcions electorals. Llavors va ser quan Begues Actiu va arrabassar l’hegemonia electoral a Convergència i Unió, que ja no l’ha tornat a recuperar mai més, i el 1995 Joana Badell –candidata de Begues Actiu– va succeir Sadurní Vendrell al front de l’Ajuntament.

Després, la població i el cens electoral de Begues van augmentar molt i el vot es va començar a escampar entre més opcions polítiques. Això no va impedir, de tota manera, que el 2003 la candidatura guanyadora (la coalició Begues Actiu-Units per Begues, de Joana Badell) aconseguís 1.028 vots, el màxim històric fins ara.

Però els noms i cognoms d’aquesta etapa més recent, 2003-11, són uns altres: d’una banda, Ramon Guasch, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el primer candidat de les nou convocatòries que, tot i guanyar les eleccions de 2011, no ocupa l’alcaldia (sí que ho va fer el 2007); i Mercè Esteve, de Convergència i Unió, la primera que arriba a l’alcaldia de Begues sense haver guanyat les eleccions.

Això que ha passat aquests darrers anys forma part de la normalitat democràtica, però posa en evidència fins a quin punt han canviat les coses en el mapa polític local i il·lustra les conseqüències de la fragmentació del vot. Una fragmentació que, com hem vist, obliga a formar coalicions postelectorals de base aritmètica, entre candidatures que sumen vots però que comparteixen poques coses, o quasi cap.

(dibuix: 13amunt.wordpress.com)

Etiquetat , , , , , , , ,
Anuncis