Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Primera Pasqua sense caramelles després de vint-i-tants anys

Preparatius abans de cantar a cal Vidu, en una imatge de 2011. Com es pot observar, llavors ja es mantenien les distàncies, fins i tot sense coronavirus (foto Jordi Dolz).

Aquesta serà la primera Pasqua sense caramelles a Begues després de vint anys i escaig ininterromputs de cantades. O això és, almenys, el que recorden els membres més veterans del Cor de Caramelles, confinats aquests dies cadascun a casa seva, com tothom, per la crisi del coronavirus.

En condicions normals, demà dissabte en havent dinat haurien començat les cantades al Pati, per acabar al vespre a l’Ajuntament després de tota una tarda de cançons, porró i bunyols pels barris de Begues. Però aquest any no podrà ser i aquests dies els cantaires mostren els efectes de la síndrome d’abstinència a través de WhatsApp, que és com es mostren les coses durant el confinament.

El director del cor, Carles Martí, recorda que “jo vaig començar el 1978 i es van fer cada any fins al 83 com a mínim. Després van venir unes eleccions municipals i el Jaume Rabell [Marti] va dir que aquell any millor que no”. “A partir d’aleshores –explica– es van fer cada dos anys, més o menys, i després de la mort del Jaume Rabell, el 1997, s’han fet sempre cada any.”

Així, pendents de poder remenar arxius quan es pugui, sembla que les cantades s’han fet ininterrompudament durant 23 anys, tot i que l’actual formació del cor de caramelles, com explica Carles Martí, es va posar en marxa el 1978, és a dir, fa 42 anys. Va ser un dissabte 21 de gener quan es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar part del cor al Club de Futbol, i llavors va començar tot, sota la direcció d’en Carles (que, de moment, continua) i d’en Xavier Isbert. En Joan Ventura recorda que, entre les cançons que van cantar aquell primer any, hi havia “L’Empordà”, de Joan Maragall i Enric Morera.

Les “carpetes” d’urbanisme i l’Hotelet

El ple de l’ajuntament tractarà la qüestió de l’Hotelet (foto lhotelet.com).

Si alguna disciplina té un paper clau en la definició del model de poble a Begues, aquesta és sens dubte l’urbanisme. Però sovint entendre l’urbanisme no és senzill, perquè demana uns coneixements científics, tècnics i legals que no sempre estan a l’abast de tothom. Si els experts i l’administració no fan un esforç per explicar la gestió urbanística a la ciutadania, i de manera planera, és probable que decisions importants per a la col·lectivitat passin desapercebudes per a molta gent, i no per falta d’interès, sinó de coneixement o d’informació.

Per això són d’agrair textos com La gestió de l’urbanisme municipal als darrers quatre anys (2011-2015), de l’arquitecte Jordi Dolz, publicat dies enrere al portal d’Esquerra Republicana de Begues. Qui es vulgui posar al dia de les “carpetes” de l’Ajuntament de Begues pendents d’aprovació en matèria d’urbanisme, les trobarà totes resumides en aquest text, on Dolz aprofita per demanar més difusió de la gestió política de l’urbanisme i més transparència.

Un dels casos que comenta Jordi Dolz és la modificació de l’ús de l’Hotelet, al carrer Gimeno Navarro 10. Aquest cas és vox populi perquè s’arrossega des de fa ben bé un any i mig, però encara no està tancat. La societat mercantil Ctkendad, amb seu social a Granollers, va promoure l’ampliació de l’ús de l’Hotelet, ara residencial, amb l’ús sanitari-assistencial. L’objectiu era convertir-lo en un centre residencial d’assistència a persones drogodependents i donar-los tractament mèdic, psicològic i social.

No sembla que aquesta sigui una qüestió de gran transcendència per al model de poble, francament, però en canvi sí que és un dels temes més controvertits dels que esperen solució. Precisament, Jordi Dolz explica que el 31 de juliol passat algú va presentar una denúncia a l’Ajuntament “on s’argumenta que hi ha evidències que s’està exercint una activitat sòcio-assistencial sense que es tinguin aprovats definitivament tots els permisos i autoritzacions reglamentades”.

El primer ple de l’ajuntament que es farà des de llavors serà el pròxim 16 de setembre i tractarà aquesta qüestió. Les persones interessades podran saber per on van els trets. A més a més, també serà el primer ple des de l’explosió del carrer Major, un afer del màxim interès, amb moltes conseqüències humanes i socials. I potser també urbanístiques.

Els candidats: segon intent? (i 2)

Ramon Guasch, el cap de llista més veterà.

Jaume Olivella, cap de llista per primera vegada.

 

Si en les eleccions municipals del 24 de maig es repetissin els resultats de 2011, vuit dels tretze regidors actuals de l’Ajuntament de Begues tornarien a ser-ho. Però els resultats no es repetiran. Han passat quatre anys i el temps no passa debades. A més a més, aquesta vegada només hi ha sis llistes per comptes de les vuit que es van presentar el 2011. Els vots de les llistes que ara no es presenten, 140 en total, s’hauran de repartir per força entre les altres (o anar a l’abstenció).

Com que cada llista presenta 13 noms, entre les sis llistes sumen 78 candidats. Un 40% (32) ja van ser-ho fa quatre anys, mentre que l’altre 60% (46) són noms nous. Però és improbable que aquest 60% de renovació es reflecteixi en el futur consistori, perquè normalment els candidats veterans van en els primers llocs de la llista i tenen més probabilitats de sortir elegits.

Així, si es repetissin els resultats de fa quatre anys (que ja hem avisat que no es repetiran), la candidatura que renovaria més la seva representació seria Iniciativa per Catalunya-Verds. Dels tres representants que té a l’Ajuntament, només el cap de llista, Ramon Guasch, continuaria en el consistori, mentre que els altres dos llocs els ocuparien Lurdes Griñó i Sílvia Ruíz, dues noves incorporacions.

Les altres dues llistes amb tres representants, Convergència i Unió i el Partit Popular, mantindrien dos noms cadascuna i renovarien el tercer. Així, per CiU continuarien Mercè Esteve i Joan Molina i s’incorporaria com a nova regidora Laura Granados. Pel PP, continuarien Fina Redondo i Fernando Moya, mentre que la novetat seria María Nieves Gutiérrez.

En representació de Gent de Begues, que ara té dos llocs al consistori, Margarida Camprubí continuaria i l’altre lloc l’ocuparia un regidor nou, Andreu Azaustre. Finalment, els regidors d’Esquerra (Jaume Olivella) i Tot per Begues (Sadurní Vendrell fill) continuarien sent-ho.

De tots els caps de llista, Ramon Guasch (ICV) és el que ho ha estat més vegades, mentre que Jaume Olivella (ERC) és la primera vegada que va de número ú. Finalment, només un dels 32 candidats que ja ho van ser fa quatre anys ha canviat de partit: Jordi Dolz, que va ser candidat d’ICV el 2011, es presenta ara en la llista d’ERC.

#Begues al mapa d’Europa

El Centre cívic (foto tombarlaigua.blogspot.com.es)

La nominació del projecte del Centre cívic per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe és una gran notícia. Primer de tot, per als autors, Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes, que obtenen així un reconeixement més a la seva feina i a la seva trajectòria.

Però també és una gran notícia per a Begues, que durant tot el procés de selecció de les 420 obres nominades ha estat present (encara que sigui indirectament) en les reunions de treball dels experts internacionals, de les associacions de l’Architects’ Council of Europe, dels col·legis d’arquitectes de tot Espanya i del Comitè Assessor del Premi.

Ara el projecte està damunt la taula del jurat, que triarà les obres guanyadores a finals d’aquest mes de gener. El jurat el formen set experts internacionals: sis europeus i un xinès. Només hi ha un membre del jurat d’aquí, l’arquitecta catalana Margarita Jover. Els altres membres europeus són d’Alemanya, Àustria, Anglaterra, Dinamarca i Itàlia. En el supòsit que algun d’ells no conegués Begues, ara ja en tindrà almenys una referència, i força positiva.

Crec que els que no hi entenem d’arquitectura no ens haguéssim imaginat mai que aquest art seria un element de prestigi i de projecció exterior de Begues d’alt nivell internacional. I això que els últims anys hi ha hagut persones que han contribuït força a la divulgació i la revalorització de l’arquitectura beguetana, com ara Jordi Dolz (vegeu, per exemple, el text i les fotos de l’arquitectura pública del segle XXI en el seu blog), l’arquitecte municipal Xavier Teixidor (recordo la conferència “Begues noucentista? Arquitectura per a l’estiueig”) o l’alcaldessa Joana Badell (entre 1995 i 2007). Benvinguda, per tant, la nominació del Centre cívic per al premi Mies van der Rohe.

Trobo força interessant que Begues vagi projectant una imatge exterior de qualitat, en el sentit menys pretensiós de la paraula, vinculada a “nous” factors com ara l’arquitectura, l’arqueologia (gràcies a Manel Edo i a l’equip de les excavacions de la cova de Can Sadurní) o el jazz (amb Jordi Rossy i la trobada anual a Can Rigol), per exemple. Que conviuen perfectament amb els factors tradicionals de la cultura popular, la natura i el paisatge i la qualitat de vida en general. Sembla que tenim model.

Les cases dels arquitectes del centre cívic

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

La inauguració ahir diumenge de la biblioteca de Begues a l’edifici del nou centre cívic ha estat tot un esdeveniment. Només cal passejar-se per les xarxes socials i veure el rastre que ha deixat l’acte d’ahir a twitter, facebook o instagram. Els comentaris són molt positius i tothom està content per la inauguració de la nova biblioteca.

L’edifici també agrada. Després d’uns primers temps en què els comentaris sobre l’obra eren de tota mena, ara sembla que l’opinió dels beguetans és cada vegada més favorable al projecte arquitectònic. Ja tindrem temps en el futur de valorar-lo segons l’ús que se’n faci, però ara que ja s’hi pot accedir lliurement, val la pena gaudir de la nova biblioteca, de l’edifici i observar les noves vistes i perspectives que ofereix.

Gràcies a les explicacions de Jordi Dolz he sabut que l’equip d’arquitectes que va projectar el centre cívic, Calderon-Folch-Sarsanedas, també és l’autor dels tres blocs de pisos de protecció oficial del Camí Ral promoguts per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). Segur que els heu vist i us han cridat l’atenció per les formes geomètriques i el color verd de les façanes.

Setmanes enrere, en una jornada de debat entre arquitectes i urbanistes sobre el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els tres blocs de Begues es van posar com a exemple d’adaptació a l’entorn. Recordo que l’arquitecta que va comentar el cas destacava la disposició dels edificis en la parcel·la llarga que ocupen. Tot i ser blocs de pisos, poc freqüents a Begues, els tres edificis estan prou separats com per evitar donar sensació de densitat, que, en el lloc on són (al final del casc urbà), no hauria tingut sentit. Podeu trobar més explicacions sobre el projecte al portal de l’equip d’arquitectes.

El prestigi de Calderon-Folch-Sarsanedas sembla notable. Precisament, són un dels equips que ara mateix estan representant a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Hi han presentat el projecte “Caldereria petita”, que van fer el 2001-2002 a Gelida i va consistir en la rehabilitació d’un habitatge entre mitgeres. A la Biennal hi ha un altre projecte, en aquest cas paisatgístic, relacionat amb Begues, però ja en parlarem un altre dia.

Tornant als arquitectes del centre cívic, el despatx Calderon-Folch-Sarsanedas es va fundar l’any 2000. L’any passat va rebre el premi Arquitectura Espanyola Internacional “Jove Arquitecte a l’Exterior” del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el Prix National Construction en Bois per l’Association des Maires de France.

Ells expliquen que fan una arquitectura “enfocada a garantir una millor qualitat de vida a les persones i a oferir una òptima solució per als requeriments dels clients i per a l’interès col·lectiu, des de la responsabilitat social i mediambiental”. I a Begues, per sort, en tenim dos exemples.

Dues barraques i una serp

No sé si arribem a ser conscients del que representa la feina de la gent del Centre d’Estudis Beguetans per preservar les construccions de pedra seca. Ja fa dos anys, en Jordi Dolz parlava de la fragilitat d’aquest patrimoni cultural en el seu blog. Poc a poc, uns quants indrets de l’entorn de Begues han anat recuperant elements del paisatge que havien desaparegut per l’efecte del temps i de l’oblit, com per exemple les barraques de vinya. La gent del centre d’estudis ho està fent possible de la millor manera: amb il·lusió i convicció per comptes de diners, amb el consens dels propietaris, amb respecte per les formes tradicionals i l’entorn…

Avui 10 de novembre de 2013 hem pogut comprovar-ho en l’acte d’inauguració de les barraques de vinya del Tabacu i de l’Avi de mas Roig, totes dues a prop de can Rigol. Bé, d’inauguració no, de reinauguració, perquè les dues barraques han estat reconstruïdes sobre les restes de les barraques originals. Han organitzat l’acte (el “happening”, com n’han dit) el mateix centre d’estudis i la Land Art Associació Catalunya, amb performance de l’artista Laia Estruch i Mata inclosa.

Les dues barraques reconstruïdes, a més a més, han quedat “unides” per una serp gegantina feta de branques de pi que, si l’atractiu de les barraques de vinya no fós ja suficient, es mereix un passeig a peu per anar-la a veure. En les fotografies de dalt, en Víctor Mata, del centre d’estudis, tot explicant el projecte davant de la barraca del Tabacu, i un detall de la pedra de la barraca de l’Avi de mas Roig.

(fotos: JFB)