Tag Archives: Josep Maria Cervelló

“La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important”, diu Josep Maria Cervelló

Un tram de la carretera de Begues a Garraf, el passat 21 d’abril (foto WhatsApp)

La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important i, si es tornessin a produir unes pluges intenses com les de dies enrere, podríem tornar a veure grans esllavissades. Per tant, la comunicació per carretera amb Gavà es podria tornar a interrompre, a no ser que s’haguessin pogut adoptar abans mesures eficaces per evitar-ho.

En aquesta entrevista, Josep Maria Cervelló, llicenciat en Ciències Geològiques i bon coneixedor del massís del Garraf, vinculat al CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal), ens explica quines poden haver estat les causes de les esllavissades dels últims dies, d’una magnitud poc habitual.

-Josep Maria Cervelló, per què es poden haver produït les esllavissades de la carretera de Begues, tantes i totes alhora?

-La carretera de Begues a Gavà, especialment el tram que va de l’antic Petit Canigó a Bruguers, té un gran desnivell. Puja quasi 200 m en 3 km de carretera i s’enfila per un relleu molt escarpat, amb roques dures a la part superior, conglomerats vermells d’Eramprunyà i les calcàries de la Desfeta, que donen cingles molt verticals. Entremig hi ha materials més tous, argilosos sobretot, de color molt vermell.

Cobrint les torrenteres i resseguint el peu d’aquests cingles, hi ha materials no consolidats de blocs de tota mida en una matriu argilosa. Unes pluges intenses com les d’aquests dies, amb 200 l/m2 acumulats, xopen aquests materials porosos i poc consolidats i s’organitzen escolaments en forma de colades de fang amb blocs i vegetació.

Veient alguna foto, sembla que el corrent de fang era prou viscós per arrossegar grans blocs de roca sobre la carretera. Després, en alguns llocs la pluja va rentar els sediments més fins, que van marxar més lluny i van quedar sobre la carretera els blocs dispersos.

-Aquesta carretera té més de quaranta anys i no recordem una situació com aquesta. Per què no havia passat abans?

-La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important pel que fa a moviments en massa en cas de pluges importants i caigudes de roca, ja que les cingleres presenten una gran fracturació en forma d’esquerdes verticals, especialment en els conglomerats vermells i també a les calcàries. Unes pluges com les darreres, se sumen als efectes de la llevantada “Glòria” que vam patir no fa gaire i el potencial de risc s’acumula.

-Es pot tornar a produir?

-Sempre es podrà tornar a produir, pel tipus d’encaix de la carretera en el relleu, encara que sembla que les circumstàncies actuals han estat per una acumulació extraordinària, però no improbable, d’esdeveniments meteorològics.

-Què es pot fer per evitar-ho?

-Cal evitar la mobilitat dels sediments menys consolidats. La vegetació i sobretot un bosc d’alzines i roures és un bon fixador d’aquests materials. Caldrà veure en quin estat estan els fronts rocosos que hi ha immediatament al damunt de la carretera i si cal fixar-los en algun punt. També és útil el mallat o petits murs al costat de muntanya als marges de la carretera. En el cas de plantejar fer un mur, la millor solució seria fer-lo de pedra seca, tecnologia tradicional a les nostres muntanyes, adient amb el paisatge i més segura en cas de topada de vehicles perquè dissipa més l’energia que no pas un rígid mur de formigó.

Etiquetat , , , , , , , ,

Un nou itinerari per entendre el carst

Les restes del dolmen d’Ardenya (foto Alfred Dot).

Moltes activitats humanes que s’han desenvolupat tot al llarg dels segles al pla i a les muntanyes de Begues són conseqüència de les característiques especials del massís de Garraf. Un massís càrstic que ha fet possibles activitats econòmiques singualrs que han deixat empremtes i vestigis avui encara evidents. Aquestes i moltes més coses són les que “El Ferret, l’itinerari del carst” vol ensenyar a les persones que s’interessin per aquesta activitat, que es farà a partir d’ara cada segon diumenge de mes a Begues.

El  Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), que s’ocupa des de fa molts anys de les excavacions arqueològiques de la cova de Can Sadurní, ha creat ara aquesta nova oferta en forma d’itinerari. “L’itinerari que plantegem –explica el geòleg Josep Maria Cervelló, del CIPAG–, d’uns 5 km de recorregut i amb un desnivell de poc més de 100 metres, és apte per a tothom i conté, en un espai acotat, tots els elements paisatgístics i geològics característics del domini càrstic. També conté els elements més essencials de l’activitat humana relacionada amb el territori i de l’ús històric dels recursos naturals que ha fet ‘la gent del carst’ en
aquest espai de muntanya tan singular com és el massís de Garraf.”

El títol de l’itinerari fa referència a Francesc Ferret, un pouaire de Begues nascut el 1853 que va acompanyar i donar suport tècnic als primers espeleòlegs i exploradors que van endinsar-se en els avencs del massís de Garraf. Com en el cas de l’avenc de Can Sadurní, al qual va baixar per primera vegada Norbert Font i Sagué el 1897, quan buscava aigua, amb el suport d’en Ferret.

Un dels avencs de les Alzines (foto Alfred Dot).

El geòleg Josep M. Cervelló (foto Alfred Dot).

L’itinerari mostrarà als visitants les excavacions de la cova de Can Sadurní, una antiga mina de “sal de llop”, la boca de l’avenc, construccions de pedra seca, les restes d’un dolmen, l’antic camí empedrat de Vallirana, un antic forn de calç, diferents formacions rocoses…  Tant la sortida com l’arribada de la ruta que proposa el CIPAG és al pàrquing de Can Sadurní. De fet, es tracta d’un circuit que es pot fer en qualsevol dels dos sentits de la marxa i que els promotors volen senyalitzar en els punts més importants per donar més informació als visitants.

 

Etiquetat , , , , , , , , ,