Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

Repunta l’oferta de cases i pisos en venda i baixen els preus

L’oferta de cases i pisos en venda a Begues ha tornat a augmentar lleugerament, després de la baixada que vam observar fa tres mesos. L’augment es pot comprovar si comparem el nombre actual d’anuncis d’immobles en venda amb el que hi havia a començaments de la primavera: tots els portals immobiliaris que hem visitat publiquen ara més anuncis que llavors. De tota manera, no arriben a les xifres que hi havia a començaments de l’hivern passat, que va ser el moment de màxima oferta des que fem aquest seguiment.

L’actual repunt del nombre d’anuncis pot ser conseqüència del nivell d’activitat del mercat immobiliari. Des de fa uns mesos, sembla que hi ha més operacions de compra venda del que era habitual els últims anys, i això, després d’un lustre de demanda inexistent, hauria pogut animar molts propietaris a posar la casa o el pis en venda.

Aquest l’augment de l’oferta es produeix paral·lelament a una caiguda del preus. Els administradors de finques i APIs de Begues en coneixen molts casos. Per exemple, una de les cases més cares en venda, al barri de la Rectoria, té un preu de 1,5 milions d’euros segons el portal de Finques Begues, mentre que Solbegues ofereix exactament la mateixa casa per 100.000 euros menys, 1,4 milions. Un malentès que segur que té l’origen en la rebaixa del preu d’aquesta finca de la Rectoria, que té piscina i vistes al delta del Llobregat, i que segons el portal Habitaclia ha baixat dels 1,7 als 1,4 milions d’ara.