Felix Rossy, Ben Street i “Tootie ” Heath a l’auditori del centre cívic (foto Alfred Dot)
Un any més (i ja van set), Jordi Rossy i els seus amics han tornat a portar el millor jazz a Begues i han millorat els èxits de les anteriors edicions. Com el mateix Rossy va explicar en el concert dels mestres, dissabte a la nit, aquest any han hagut de rebutjar inscripcions al seminari per no superar la vuitantena d’alumnes i mantenir el Begues Jazz Camp tal com és i a Can Rigol. “Sense Can Rigol no hi ha Begues Jazz Camp”, diu sempre en Rossy.
A banda del que representa per als amants del jazz que s’hi concentren, el Jazz Camp és un esdeveniment únic que molta gent de Begues viu cada any amb intensitat durant sis nits d’agost. Les jam sessions a Can Rigol a partir de mitjanit, obertes a tothom, són un luxe difícil de descriure. I aquest any els concerts a l’aire lliure al centre cívic, a les deu de la nit, han fet encara més intensa la complicitat dels beguetans amb aquesta trobada musical.
El concert dels mestres a l’auditori del nou centre cívic, amb la participació del veterà Albert “Tottie” Heath a la bateria, va ser la gran traca final. És impressionant llegir què diu d’ell l’Encyclopedia of Jazz Musicians. Heath forma part de la història del jazz i a Begues hem tingut el privilegi de veure’l en acció al nou auditori, al costat de Rossy i els altres mestres del Jazz Camp (Ben Street, Lage Lund i Michael Kanan, amb la col.laboració de Carme Canela).
Definitivament, Rossy ha sabut organitzar una trobada especialitzada i, al mateix temps, oberta a tot Begues. Totes dues coses ben fetes. Una trobada en què els veterans encomanen l’experiència i la passió pel jazz als més joves i en què tothom hi surt guanyant. El solo final del concert de dissabte, amb el jove Felix Rossy (de 21 anys) a la trompeta, acompanyat pels grans Ben Street, baixista, i “Tootie” Heath (de 80 anys), a la bateria, va ser una magnífica metàfora de tot plegat.
A Begues 