Tag Archives: l’Hotelet

Les “carpetes” d’urbanisme i l’Hotelet

El ple de l'ajuntament tractarà la qüestióde l'Hotelet (foto lhotelet.com)

El ple de l’ajuntament tractarà la qüestió de l’Hotelet (foto lhotelet.com).

Si alguna disciplina té un paper clau en la definició del model de poble a Begues, aquesta és sens dubte l’urbanisme. Però sovint entendre l’urbanisme no és senzill, perquè demana uns coneixements científics, tècnics i legals que no sempre estan a l’abast de tothom. Si els experts i l’administració no fan un esforç per explicar la gestió urbanística a la ciutadania, i de manera planera, és probable que decisions importants per a la col·lectivitat passin desapercebudes per a molta gent, i no per falta d’interès, sinó de coneixement o d’informació.

Per això són d’agrair textos com La gestió de l’urbanisme municipal als darrers quatre anys (2011-2015), de l’arquitecte Jordi Dolz, publicat dies enrere al portal d’Esquerra Republicana de Begues. Qui es vulgui posar al dia de les “carpetes” de l’Ajuntament de Begues pendents d’aprovació en matèria d’urbanisme, les trobarà totes resumides en aquest text, on Dolz aprofita per demanar més difusió de la gestió política de l’urbanisme i més transparència.

Un dels casos que comenta Jordi Dolz és la modificació de l’ús de l’Hotelet, al carrer Gimeno Navarro 10. Aquest cas és vox populi perquè s’arrossega des de fa ben bé un any i mig, però encara no està tancat. La societat mercantil Ctkendad, amb seu social a Granollers, va promoure l’ampliació de l’ús de l’Hotelet, ara residencial, amb l’ús sanitari-assistencial. L’objectiu era convertir-lo en un centre residencial d’assistència a persones drogodependents i donar-los tractament mèdic, psicològic i social.

No sembla que aquesta sigui una qüestió de gran transcendència per al model de poble, francament, però en canvi sí que és un dels temes més controvertits dels que esperen solució. Precisament, Jordi Dolz explica que el 31 de juliol passat algú va presentar una denúncia a l’Ajuntament “on s’argumenta que hi ha evidències que s’està exercint una activitat sòcio-assistencial sense que es tinguin aprovats definitivament tots els permisos i autoritzacions reglamentades”.

El primer ple de l’ajuntament que es farà des de llavors serà el pròxim 16 de setembre i tractarà aquesta qüestió. Les persones interessades podran saber per on van els trets. A més a més, també serà el primer ple des de l’explosió del carrer Major, un afer del màxim interès, amb moltes conseqüències humanes i socials. I potser també urbanístiques.

Etiquetat , , , , , , ,

El jazz camp encara ressona

Felix Rossy interpretant un interludi amb la trompeta al menjador de Can Rigol. Al fons, Jordi Rossy (foto Calaix Dejazztre).

Felix Rossy i la seva trompeta a Can Rigol. Al fons, Jordi Rossy (foto Calaix Dejazztre).

El Begues Jazz Camp encara ressona. Per sisè any consecutiu, Jordi Rossy i companyia van congregar del 4 al 9 d’agost, a Can Rigol, un grup de músics consagrats i una setantena llarga d'”alumnes” delerosos d’aprendre dels mestres, interpretar música de jazz i escoltar concerts a totes hores.

Jordi Rossy està molt content. Es van omplir totes les places previstes al seminari i els concerts nocturns oberts al públic van atraure molta gent de Begues, que ja no es conforma només amb el tradicional concert dels mestres de dissabte i aprofita l’oportunitat que representa el Jazz Camp, amb jam sessions totes les nits, de dilluns a divendres. A les nits de Can Rigol hi poden haver fins a tres concerts simultanis, tots tres de franc: el del menjador, que és el més concorregut; el de la cabana de fusta, més íntim, i el de la “cambra fosca”, només per a uns pocs…

En Rossy diu que tot plegat fa que el Jazz Camp no sigui únicament un curs de jazz. “Sense Can Rigol no es podria fer”, assegura. “El lloc és ideal perquè permet fer música les 24 hores sense molestar els veïns, combinar les estones de seminari amb moments més relaxats a la piscina…” També explica que els participants valoren molt la possibilitat de tocar els diferents instruments (el piano de cua, el piano de paret, la bateria, el contrabaix…) i les jam sessions, que els permeten actuar cada nit davant del públic. I al seu torn, el públic gaudeix d’una vivència única amb total llibertat: “entrar al concert del menjador, sortir al bar a l’aire lliure, anar a la cabana de fusta…”

Aquest any, els mestres no s’han pogut allotjar a l’Hotelet a causa del canvi d’ús d’aquest establiment. Però l’Anna Polo, a qui en Rossy està força agraït, va trobar un lloc adequat perquè els mestres poguessin estar-s’hi amb comoditat tota la setmana. La majoria dels alumnes es van allotjar, com sempre, a Can Rigol, que per a Rossy ofereix totes les garanties per l’experiència de Mercè Guasch i Joan Òdena en aquestes qüestions.

La majoria dels setanta alumnes i escaig procedien de diferents llocs de Catalunya, però també n’hi havia d’altres llocs d’Espanya a més d’anglesos, grecs, portuguesos, un parell de noies suïsses, un alemany, un suec… Definitivament, a Begues no hi ha cap altra trobada com aquesta en tot l’any.

 

Etiquetat , , , , , , ,