Tag Archives: Madrid

La llegenda de David i Goliat i l’informe dels pèrits sobre l’explosió de 2015

Fragment d’una pàgina de l’informe, amb totes les bombones de la Cabaña intactes després de l’explosió.

Finalment, la família Mitjans Gaspa –l’única de les perjudicades per l’explosió de 2015 a Begues que va presentar una demanda contra Gas Natural– ha renunciat a recórrer a l’Audiència Provincial en contra de la sentència del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, que va deixar el cas sense solucionar.

La desproporció entre les pèrdues que van patir en l’explosió –modestes, en comparació amb altres perjudicats– i les que haurien pogut sumar si perdien el judici, va fer desistir aquesta família de continuar amb el litigi. A més a més, entre les altres famílies perjudicades per l’accident també s’esmenta com a factor dissuasori el desequilibri de forces entre totes elles i Naturgy, l’antiga Gas Natural, que sospiten que podria tenir la responsabilitat de l’accident.

Naturgy és en aquests moments un grup multinacional amb la seu social al barri d’Apóstol Santiago de Madrid, que l’any 2018 va tenir uns ingressos totals de 24,3 milers de milions d’euros, uns beneficis bruts de 4 mil milions i unes pèrdues netes de 2,8 milers de milions. És materialment impossible per les famílies que van patir els efectes de l’explosió competir amb un grup d’aquestes característiques a l’hora d’afrontar les possibles despeses d’advocats.

Un altre aspecte a tenir en compte és la capacitat dels grans grups empresarials d’influir en les decisions judicials, que no es pot menystenir per més que la Justícia sigui independent. I es dona el cas que l’encara principal accionista de Naturgy, la Caixa, manté una relació intensa i cordial des de fa temps amb les institucions judicials.

El 2014, per exemple, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va signar un conveni amb la Caixa per finançar l’anomenada Aula Iberoamericana. Ja abans s’havien fet convenis de col·laboració semblants entre el CGPJ i la Caixa que, en nom de l’òrgan dels juristes, van signar persones com Ramon Camp, ex-diputat de CiU al Congrés, o Roser Bach, que el 2012 en va signar un a benefici de l’Escola Judicial quan ella n’era directora (abans que ho fos Gema Espinosa, esposa de Manuel Llarena).

Tot això no té res a veure amb Begues ni amb l’explosió de 2015, però és difícil que no et vingui al cap la llegenda bíblica de David i Goliat quan se sospesen decisions com la d’enfrontar-se a segons qui davant dels tribunals, sobretot quan ja hi ha hagut una primera sentència sense cap resultat.

El jutjat d’instrucció número 10 no va trobar proves per decidir sobre qui tenia la responsabilitat de l’explosió ni en un sentit ni en un altre, tot i el voluminós informe dels pèrits que va pagar l’Ajuntament de Begues i que us podeu descarregar des d’aquest enllaç, millor des d’un ordinador*. Recomanem que llegiu el resum i les conclusions, de la pàgina 63 a la 65, i també els informes del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil d’aleshores, Sadurní Vendrell fill, i de la secretària-interventora de l’ajuntament, Montserrat Ferrarons, on expliquen les 43 actuacions d’emergència que es van fer entre el 6 de febrer de 2008 i el 31 de març de 2016 per diferents incidents en la xarxa de distribució de gas.

*Si teniu algun problema per baixar-vos l’informe, deixeu-nos un comentari amb la vostra adreça de mail i us l’enviarem per correu electrònic. El vostre comentari restarà confidencial.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Gas Natural, la SGAB i la “french connection”

Emmanuel Macron, l’aliat europeu més incondicional de Rajoy (foto @EmmanuelMacron)

Després dels casos del Banc Sabadell i CaixaBank, algunes empreses més han anunciat que traslladaran el domicili social fora de Catalunya. Si en tornem a parlar avui és perquè els arguments que donàvem ahir per explicar el trasllat dels bancs no serveixen per a les altres empreses, que han al·legat raons de seguretat jurídica. I aquesta explicació és, com a mínim, feble i poc creïble.

Vegem-ho. Dues de les empreses que han anunciat el trasllat a Madrid són Gas Natural Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Cap de les dues té activitats directes a Begues, però sí que en tenen empreses filials seves. Concretament, Gas Natural Distribución (propietat 100% de Gas Natural Fenosa) i Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA (propietat de la SGAB en un 70%), que s’ocupen, respectivament, de la distribució de gas natural i de la distribució d’aigua. Tots dos són serveis públics que es presten en règim de monopoli i tots dos d’acord amb l’administració local (és a dir, l’Ajuntament).

És difícil de creure que els trasllats a Madrid del domicili de Gas Natural Fenosa i la SGAB es facin “a causa de la inseguretat jurídica”. Tal com es desenvolupa el procés independentista a Catalunya, de manera democràtica i pacífica, i amb la voluntat de continuar a la Unió Europea, pensar que les activitats d’aquestes empreses corren alguna mena de risc jurídic són ganes d’arrenglerar-se amb les tesis del govern espanyol sense matisos. O cedir a les pressions a les quals les ha sotmès, com ha opinat Oriol Junqueras.

No cal recórrer al que diu la llei de transitorietat jurídica del Parlament (perquè encara no sabem si aquesta llei es podrà aplicar) per veure que la independència no hauria de comportar riscos jurídics per a aquestes empreses. N’hi ha prou amb recórrer al sentit comú per entendre que els usuaris del gas i l’aigua ho continuaran sent en qualsevol supòsit, sigui Catalunya independent o no ho sigui, i que el servei es continuarà prestant en règim de monopoli. No s’entén, per tant, què poden témer aquestes empreses, que tenen l’activitat absolutament lligada al territori i a la societat a la qual serveixen, tant sí com no*.

Potser l’explicació la podem trobar si mirem qui són Gas Natural Fenosa i SGAB. Què els fa tan espantadissos? O què els fa seguir les tesis del govern Rajoy? Que cadascú tregui les seves conclusions a partir d’aquestes dades, o de les que vulgui: Gas Natural Fenosa és propietat de Criteria Caixa en un 24,4% i aquesta participació permet a Criteria tenir el control de la societat gasista. En altres paraules, Criteria “mana” a Gas Natural Fenosa. La propietària de Criteria és la Fundació Bancària la Caixa, i tant Criteria com la Fundació han anunciat el trasllat del domicili a Palma. Gas Natural Fenosa, Criteria Caixa i la Fundació estan totes tres presidides per Isidre Fainé.

D’altra banda, la SGAB és propietat del grup Suez Environnement Company al 100%. Suez té la seu a París i està sota control del govern francès a través del principal accionista, el grup Engie. Si aquests dies heu seguit l’actualitat, haureu vist com el primer ministre francès, Emmanuel Macron, és l’aliat més incondicional que té Mariano Rajoy, en tota la Unió Europea, en el conflicte entre Espanya i Catalunya. Doncs es dóna la circumstància que Criteria Caixa és el segon accionista de Suez i, per tant, soci d’Engie. Isidre Fainé també seu al consell d’administració de Suez. “French connection”.

*Després de llegir aquest article i l’anterior, algú m’ha preguntat per què les empreses del sector financer s’han traslladat al País Valencià o les Illes, mentre que Gas Natural Fenosa i SGAB han anat a Madrid. Segurament no hi ha un sol motiu, però sí que hi ha un argument comercial poderós: un client enfadat amb el banc pot tancar el compte corrent i anar-se’n a la competència, mentre que els clients de l’aigua són captius i els del gas gairebé.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,