Tag Archives: Mas Ferrer

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

…i el concurs de la biomassa

biomassa0000

Estelles de fusta del bosc com les que s’utilitzen com a biomassa (foto Jordi Pons)

A propòsit de la biomassa, l’Ajuntament de Begues ha convocat un concurs públic per a contractar el servei que subministra la calefacció i l’aigua calenta als edificis municipals. El contracte inclou la gestió del centre de producció i acopi de biomassa (situat en el bosc de Mas Ferrer), la gestió dels boscos del municipi, el subministrament d’estelles a les calderes dels edificis municipals i el manteniment d’aquestes calderes.

Ara l’empresa que se n’encarrega és la UTE (unió temporal d’empreses) formada per tres empresaris locals: Antoni Esteve Ventura, explotador forestal; Besernet SL, de serveis de neteja, i Rafael Surribas Vendrell (de cal Dimas), que fa manteniment d’instal·lacions. Tots tres van guanyar conjuntament el primer concurs, que es va fer el 2010 per un període de dos anys més un altre de pròrroga. Com que aquell contracte s’acaba ara, l’ajuntament ha convocat un nou concurs, però sembla difícil que s’hi presentin gaires candidats.

El concurs es va convocar el 12 de desembre i el termini per a presentar les ofertes s’acaba ja aquest 24 de desembre. Per tant, no hi ha hagut gaires dies per a preparar tota la documentació, sobretot tenint en compte que els candidats s’hi juguen més que en el concurs de 2010: dels dos anys amb pròrroga d’un any del contracte anterior, s’ha passat als quatre anys amb pròrroga de dos anys. És a dir, l’empresa guanyadora del concurs, si ho fa bé, podria prestar el servei durant sis anys seguits.

En fi, tant per l’experiència en l’activitat, com pel termini tan ajustat per presentar les ofertes, com per altres factors, els actuals gestors del servei semblen força ben posicionats per aconseguir el contracte i continuar com a encarregats del tema fins a finals de 2019. En qualsevol cas, evidentment, no es pot dir res fins veure quins candidats es presenten a la convocatòria.

Etiquetat , , , , , ,