Tag Archives: Mercè Esteve

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (i 9): Junts per Catalunya

Joan Molina, número dos de la llista de Junts per Catalunya

Mercè Esteve, cap de llista de Junts per Catalunya

Ha estat a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona que s’ha conegut la llista de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions municipals. Fins ara només se sabia el nom de la cap de llista, l’actual alcaldessa, Mercè Esteve Pi, de Can Pau dels Bous, i la resta només eren rumors, tret de la baixa de Laura Granados, regidora de Cultura i Patrimoni, Educació i Política Lingüística, que no es tornarà a presentar, com ella mateixa va explicar dies enrere a través de Twitter i Facebook.

En el números dos hi ha Joan Molina, primer tinent d’Alcaldia, regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Projectes, Medi Ambient, Serveis i Via Pública, considerat com l'”home fort” del govern municipal. Molina ha estat regidor de l’ajuntament en dos períodes, primer des de 1999 fins el 2007 i, després, des de 2011 fins a l’actualitat. És mestre industrial, treballa a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i presideix l’executiva local del PDeCAT.

La número tres és Maria Llauradó, regidora de Comunicació, Participació Ciutadana, Salut, Consum, Gent Gran i Solidaritat i Cooperació. Va néixer a Barcelona fa 48 anys i des de 2011 viu a Begues, tot i que la seva família hi estava ja vinculada durant tres generacions. Al llarg de més de vint anys, Llauradó s’ha dedicat al voluntariat en diferents associacions, ONG’s i clubs infantils, com ara l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

La llista sencera de Junts per Catalunya, d’acord amb el butlletí oficial, és aquesta:

1. MARIA MERCE ESTEVE PI
2. JOAN MOLINA MOLINA
3. MARIA GLORIA LLAURADO FORNT
4. JORDI MONTAÑA SERRES (TOTI)
5. ANA MARIA MENDEZ ACHELL
6. ALFONS DURAN MARTINEZ
7. NURIA PARES RAL
8. RAMON BENAIGES GRAU
9. ESTER MARCE IBAÑEZ
10. LLUIS BARÓ BELLO (Independiente)
11. SUSAGNA VERA ORTIGOSA (Independiente)
12. ENRIC ROCA PETIT
13. RAMON BARRIS LURBE (Independiente)

Suplents, RAMONA PALAU POU, JORDI BRULL BAIGET, IRENE GUEVARA TARIN, MARC PEDREÑO MARINE, ROSA MARIA VENDRELL AGÜERO, GERARDO GIMENEZ ANTOLIN, MONICA CERDAN CAPDEVILA, JOAN SERRA BARCELO (Independiente), ESTER AGUSTI AGUILAR, JAUME PETIT PETIT (Independiente).

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,

L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.

Etiquetat , , , , , , , ,

Rossy anuncia la continuïtat del Begues Jazz Camp

Jordi Rossy, dissabte passat al centre cívic (foto Alfred Dot)

Jordi Rossy, dissabte passat al centre cívic. Al fons, el guitarrista Peter Bernstein (foto Alfred Dot)

Jordi Rossy va anunciar dissabte passat per sorpresa, durant el concent dels mestres del Begues Jazz Camp al centre cívic, la continuïtat de la trobada anual de músics en els pròxims anys. Per sorpresa, perquè la majoria dels assistents al concert desconeixien que la continuïtat de l’esdeveniment estigués en perill.

El creador del Begues Jazz Camp va explicar al públic que, pocs dies enrere, havia arribat a la conclusió que ja no es veia amb ànims de continuar organitzant la trobada anual, per l’enorme esforç que representa, especialment des del punt de vista econòmic. De tota manera, a mitja setmana va tenir una reunió amb una representació de l’Ajuntament, encapçalada per l’alcaldessa, Mercè Esteve, que li va garantir el suport municipal a la celebració de la trobada jazzista. Rossy va agrair públicament el suport i va anunciar que el Begues Jazz Camp continuarà.

Aquest any la trobada ha reunit a 77 estudiants i 7 mestres durant una setmana, més o menys com les últimes vegades. És fàcil endevinar que els costos d’un esdeveniment d’aquestes característiques són importants i que les matrícules dels estudiants no són suficients per a sufragar-los. De fet, el Begues Jazz Camp rep una subvenció de l’Ajuntament, però d’una quantitat relativament modesta. Així, els últims anys les subvencions han estat, respectivament, de 3.531,61 euros el 2012 i el 2013, de 3.786,42 euros el 2014 i de 3.909,04 euros el 2015. La subvenció de 2016 encara no s’ha publicat.

Etiquetat , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,

L’explosió del carrer Major a través dels comunicats oficials

Un agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major despres de l'esfondrament (foto Alfred Dot)

Agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major després de l’esfondrament (foto Alfred Dot)

Avui ha fet deu dies de l’explosió del carrer Major, que va deixar la població de Begues quasi en estat de xoc. Mai sabrem quantes persones van tornar a néixer aquella matinada del 26 de juliol. Com va dir l’alcaldessa al seu escrit de l’Alcaldia Oberta, “hem de pensar ‘quina sort hem tingut'”.

Hem recollit els diferents comunicats sobre l’explosió publicats fins ara pels estaments oficials, com l’Ajuntament, per tal de reconstruir els fets des del 26 de juliol fins avui. La primera conclusió és una obvietat: a hores d’ara no se sap, o no s’ha fet pública, quina va ser la causa de l’explosió. No cal dir que aquesta és una informació que tothom espera amb el màxim interès.

L’altra cosa que es posa en evidència rellegint els comunicats és un cert desconcert sobre el nombre de ferits i afectats, comprensible tenint en compte com va anar tot plegat. En els primers comunicats, el mateix dia 26, els Bombers de la Generalitat deien que hi havia hagut 13 ferits lleus i l’Ajuntament deia que n’hi havia hagut 11 en el títol del comunicat, tot i que en el text especificava que la xifra total era de 13, 11 dels quals hospitalitzats. Al cap d’uns quants dies, el 30 de juliol, la Diputació parlava únicament d’11 ferits.

També hi ha algun ball de xifres, encara més comprensible, sobre el nombre de cases afectades, però segur que quan tot hagi passat algú farà un informe minuciós, oficial, perquè aquells fets i les conseqüències que han tingut quedin aclarits. De moment, aquests són els comunicats que s’han publicat fins ara:

26-07-2015, 11.38 h, Els Bombers de la Generalitat han treballat aquesta matinada en l’esfondrament d’un habitatge amb 13 ferits a Begues (Baix Llobregat)

26-07-2015, Una explosió de gas deixa onze persones ferides lleus

27-07-2015, Comença el retorn a les seves llars d’afectats per l’explosió del carrer Major

27-07-2015, El govern municipal estableix les prioritats en garantir l’atenció als afectats per l’explosió i trobar habitatge provisional a les famílies que no poden tornar a les seves llars

29-07-2015, L’Ajuntament inicia la recerca de recursos per als afectats per l’explosió

29-07-2015, Reprèn l’activitat la farmàcia del municipi

29-07-2015, L’Ajuntament de Begues obre un número de compte per tal de recollir un fons solidari amb els afectats per l’explosió

30/07/2015, 12.26 h, La Diputació de Barcelona col·labora amb l’Ajuntament de Begues en el suport als afectats per l’explosió de gas

31-07-2015, L’Ajuntament tramita amb diferents administracions l’obtenció de recursos extraordinaris per als afectats de l’explosió

03-08-2015, En marxa la campanya per donar a conèixer el fons solidari amb les víctimes de l’explosió del carrer Major

03-08-2015, A l’espera de l’inici dels enderrocs al carrer Major

04-08-2015, Comença l’enderroc dels edificis afectats per l’explosió

04-08-2015, Totes les famílies que han perdut la llar per l’explosió ja disposen d’habitatge

Etiquetat , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Els candidats: segon intent? (i 2)

ramon_guasch

Ramon Guasch, el cap de llista més veterà.

jaume_olivella

Jaume Olivella, cap de llista per primera vegada.

 

Si en les eleccions municipals del 24 de maig es repetissin els resultats de 2011, vuit dels tretze regidors actuals de l’Ajuntament de Begues tornarien a ser-ho. Però els resultats no es repetiran. Han passat quatre anys i el temps no passa debades. A més a més, aquesta vegada només hi ha sis llistes per comptes de les vuit que es van presentar el 2011. Els vots de les llistes que ara no es presenten, 140 en total, s’hauran de repartir per força entre les altres (o anar a l’abstenció).

Com que cada llista presenta 13 noms, entre les sis llistes sumen 78 candidats. Un 40% (32) ja van ser-ho fa quatre anys, mentre que l’altre 60% (46) són noms nous. Però és improbable que aquest 60% de renovació es reflecteixi en el futur consistori, perquè normalment els candidats veterans van en els primers llocs de la llista i tenen més probabilitats de sortir elegits.

Així, si es repetissin els resultats de fa quatre anys (que ja hem avisat que no es repetiran), la candidatura que renovaria més la seva representació seria Iniciativa per Catalunya-Verds. Dels tres representants que té a l’Ajuntament, només el cap de llista, Ramon Guasch, continuaria en el consistori, mentre que els altres dos llocs els ocuparien Lurdes Griñó i Sílvia Ruíz, dues noves incorporacions.

Les altres dues llistes amb tres representants, Convergència i Unió i el Partit Popular, mantindrien dos noms cadascuna i renovarien el tercer. Així, per CiU continuarien Mercè Esteve i Joan Molina i s’incorporaria com a nova regidora Laura Granados. Pel PP, continuarien Fina Redondo i Fernando Moya, mentre que la novetat seria María Nieves Gutiérrez.

En representació de Gent de Begues, que ara té dos llocs al consistori, Margarida Camprubí continuaria i l’altre lloc l’ocuparia un regidor nou, Andreu Azaustre. Finalment, els regidors d’Esquerra (Jaume Olivella) i Tot per Begues (Sadurní Vendrell fill) continuarien sent-ho.

De tots els caps de llista, Ramon Guasch (ICV) és el que ho ha estat més vegades, mentre que Jaume Olivella (ERC) és la primera vegada que va de número ú. Finalment, només un dels 32 candidats que ja ho van ser fa quatre anys ha canviat de partit: Jordi Dolz, que va ser candidat d’ICV el 2011, es presenta ara en la llista d’ERC.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

“Tots la cara heu de donar”

web

El portal del debat electoral de Begues.

Falta ben poc perquè se sàpiga oficialment quines candidatures s’han presentat a les eleccions municipals del 24 de maig. Precisament, aquest any el cor de Caramelles de Begues ha dedicat una de les coples al debat dels candidats a les eleccions municipals, que es farà el 17 de maig, organitzat per l’associació de joves 6tres9.

La copla feia així: “6tres9 torna a muntar-nos / el debat electoral. / Alguns partits fa quatre anys / no s’hi van pas presentar. / Esperem que enguany no passi / i a tots puguem escoltar. / Ja està bé d’escaquejar-vos. / Tots la cara heu de donar.”

Efectivament, en el debat que es va fer amb motiu de les eleccions de 2011, no hi van participar les aleshores candidates de Convergència i Unió (Mercè Esteve) i Gent de Begues (Margarida Camprubí), ara alcaldessa i tinent d’alcalde respectivament. Va ser un retrocés evident respecte al que havia passat quatre anys abans, el 2007, quan es va fer el primer d’aquests debats organitzats per 6tres9.

Els debats públics, la confrontació democràtica d’idees, la informació sobre els programes electorals, etc., són bàsics perquè la ciutadania pugui decidir qui representa millor el seu ideari o els seus interessos i quins candidats mereixen la seva confiança. Vet aquí per què la iniciativa del 6tres9 va ser un èxit des del començament i ara ja va per la tercera edició. I vet aquí per què, com deia la copla, “tots la cara heu de donar”.

La prova de l’interès que genera el debat és que els organitzadors han rebut 178 respostes a l’enquesta d’opinió que van fer entre la ciutadania. És un nombre respectable, tenint en compte que el seguiment ciutadà a la política local de Begues sembla més aviat baix.

Dels 178 enquestats, el grup d’edat més nombrós és el de les persones que tenen entre 30 i 49 anys d’edat (59 respostes), i a continuació venen els que en tenen entre 50 i 64 (49 respostes). Els joves, les persones fins als 29 anys d’edat, queden en tercer lloc (46 respostes en total).

Pel que fa al gènere, el nombre d’homes que responen l’enquesta (102) és força superior al nombre de dones (73). Proporcions que no es corresponen amb la composició de la població de Begues, en què el nombre de dones supera lleugerament el d’homes.

Etiquetat , , , , ,