Totes les edicions del Jazz Camp són especials. Aquesta també ho va ser

El saxo Seamus Blake (foto JFB)

La contrabaixista Magalí Datzira (foto Alfred Dot)

Sis saxos intepreten Albinoni (foto JFB)

Ara fa un mes arrencava la novena edició del Begues Jazz Camp, que va tornar a omplir de bona música de jazz les nits de la primera setmana d’agost. El públic no va fallar a cap dels concerts i jam sessions del Centre Cívic i de can Rigol, un fet que l’alma mater de l’invent, Jordi Rossy, no es cansa de destacar com un dels valors afegits d’aquest seminari internacional.

Aquesta vegada van repetir com a mestres els mateixos músics de l’any passat, els grans Chris Cheek, Peter Bernstein, Michael Kanan, Putter Smith, Jimmy Wormworth i Judy Niemack, als quals, per si no n’hi hagués prou, es va sumar fugaçment a mitja setmana el saxo canadenc Seamus Blake.

De les jam sessions nocturnes de can Rigol es pot esperar qualsevol cosa. Aquest any vam flipar amb els solos de Seamus Blake la nit de dimecres, la veu de la contrabaixista Magalí Datzira o l’Adagio d’Albinoni interpretat per sis saxofonistes, Chris Cheek entre ells, per dir només tres dels moltíssims moments que el Jazz Camp regala cada any a qui s’hi vulgui apropar. Una innovació d’aquest any va ser la mecànica de les jam sessions de la sala principal (el menjador de can Rigol), en què les peces no podien durar més de cinc minuts i cada formació només podia interpretar una peça…

En aquesta novena edició Roger Mas i Deejay Foster van portar el pes de l’organització la major part dels dies. Jordi Rossy es va haver d’absentar a mitja setmana per un compromís professional a Bèlgica. Una altra novetat d’aquest any ha estat la major implicació de l’Ajuntament en l’organització i el desenvolupament del Jazz Camp, sobretot a través del regidor Jordi Montaña i la segona tinenta d’alcaldia Laura Granados.

L’any que ve serà la desena edició del seminari. Hi ha temps per pensar si ha de ser o no una edició especial, però, ben mirat, totes les edicions del Jazz Camp són especials. O sigui que cap problema.

“Bon dia, amics. Comença avui el Begues Jazz Camp”

Jordi Rossy (foto Begues Jazz Camp).

“Buenos días amigos. Comienza hoy el Begues Jazz Camp”. Amb aquestes paraules a twitter i a facebook, en castellà i en anglès, Jordi Rossy ha donat aquest migdia la benvinguda als participants en la vuitena edició del Jazz Camp. Una nova edició que torna a tenir tots els ingredients per deixar el millor gust de boca als participants en la trobada i a tota la gent de Begues que s’apropi als concerts i jam sessions de Can Rigol i del Centre Cívic.

Aquest any Jordi Rossy, director i guru del Jazz Camp, ha aconseguit reunir a Begues a sis músics nord-americans amb trajectòries impressionants, que faran de mestres a Can Rigol durant el sis dies de la trobada jazzista. Són Chris Cheek, compositor i saxofonista de Saint Louis (Missouri), que ja va actuar el 4 de juny passat al Centre Cívic amb el seu quintet; el guitarrista novaiorquès Peter Bernstein; el pianista i compositor Michael Kanan, de Boston (Massachusetts), asidu del Begues Jazz Camp; el baixista Putter Smith, de Los Angeles (Califòrnia); el bateria Jimmy Wormworth, d’Utica (Nova York), i la vocalista Judy Niemack, de Pasadena (Califòrnia).

A ells i als alumnes podrem escoltar-los de dilluns a divendres a partir de les 22.30 h (concert de combos) i de mitjanit (jam session). Les jam sessions seran a Can Rigol, com sempre. Els concerts de combos, ja ho veurem. Hi ha qui diu que seran a Can Rigol, però no descarteu que es facin al Centre Cívic. Que la sorpresa i la improvisació no faltin al Begues Jazz Camp! I dissabte a la nit, el concert dels mestres a les 22 h al Centre Cívic. De moment, per anar acostumant l’oïda, escolteu a Spotify, si voleu, la veu de Judy Niemack a “What’s Going On”.

 

 

Gràcies, Jordi Rossy, and thanks to you, “Tootie”

Felix Rossy, Ben Street i “Tootie ” Heath a l’auditori del centre cívic (foto Alfred Dot)

Un any més (i ja van set), Jordi Rossy i els seus amics han tornat a portar el millor jazz a Begues i han millorat els èxits de les anteriors edicions. Com el mateix Rossy va explicar en el concert dels mestres, dissabte a la nit, aquest any han hagut de rebutjar inscripcions al seminari per no superar la vuitantena d’alumnes i mantenir el Begues Jazz Camp tal com és i a Can Rigol. “Sense Can Rigol no hi ha Begues Jazz Camp”, diu sempre en Rossy.

A banda del que representa per als amants del jazz que s’hi concentren, el Jazz Camp és un esdeveniment únic que molta gent de Begues viu cada any amb intensitat durant sis nits d’agost. Les jam sessions a Can Rigol a partir de mitjanit, obertes a tothom, són un luxe difícil de descriure. I aquest any els concerts a l’aire lliure al centre cívic, a les deu de la nit, han fet encara més intensa la complicitat dels beguetans amb aquesta trobada musical.

El concert dels mestres a l’auditori del nou centre cívic, amb la participació del veterà Albert “Tottie” Heath a la bateria, va ser la gran traca final. És impressionant llegir què diu d’ell l’Encyclopedia of Jazz Musicians. Heath forma part de la història del jazz i a Begues hem tingut el privilegi de veure’l en acció al nou auditori, al costat de Rossy i els altres mestres del Jazz Camp (Ben Street, Lage Lund i Michael Kanan, amb la col.laboració de Carme Canela).

Definitivament, Rossy ha sabut organitzar una trobada especialitzada i, al mateix temps, oberta a tot Begues. Totes dues coses ben fetes. Una trobada en què els veterans encomanen l’experiència i la passió pel jazz als més joves i en què tothom hi surt guanyant. El solo final del concert de dissabte, amb el jove Felix Rossy (de 21 anys) a la trompeta, acompanyat pels grans Ben Street, baixista, i “Tootie” Heath (de 80 anys), a la bateria, va ser una magnífica metàfora de tot plegat.