Preocupació a Bon Solei pels robatoris a les cases

Una casa de Bon Solei.

Els veïns de les urbanitzacions Bon Solei I i II de Begues han expressat aquesta setmana a l’ajuntament el malestar pels robatoris “que patim dins les nostres llars”, expliquen, “i que aquests darrers dos anys inclús s’han incrementat” (sic).

En una carta amb 54 signatures que van lliurar a començament de setmana a l’alcaldessa, Mercè Esteve, els veïns de Bon Solei afirmen que “els delinqüents actuen amb total impunitat malgrat els mitjans de seguretat: detectors, alarmes, càmeres, etc., doncs ja tenen calculat que quan la llar no està ocupada, el temps de reacció triga tant com per permetre el delicte”.

Una representació de Bon Solei, encapçalada per Luis Luengo, es va reunir amb l’alcaldessa, amb els responsables de la policia local i amb representants del Cos de Mossos d’Esquadra. Els veïns van demanar “les mesures de protecció necessàries a fi d’evitar o pal·liar al màxim la inseguretat i angoixa que patim els vilatans i que, malauradament, va en augment en detriment de la nostra seguretat.”

Durant la reunió es van debatre diferents mesures per mirar d’evitar o reduir el nombre de robatoris, i també es va posar en evidència que el nombre de denúncies de robatori o d’intent de robatori és relativament baix, en comparació amb la preocupació expressada pels veïns. La policia els va recomanar que denunciïn sempre els intents de robatori, encara que siguin frustrats.

La mirada beguetana dels fets de cal Ganxo

La fotografia de cal Ganxo que El Periódico va publicar a primera plana el 12 de març passat (foto Pau Martí).

Els fets de l’alberg de cal Ganxo dels passats dies 9 i 10 de març van tenir una gran repercussió a tot arreu. A Begues també, per descomptat, tant per l’impacte social causat per l’assalt de 25 persones encaputxades als MENA (menors no acompanyats, immigrants) que s’allotjaven en l’alberg, com per la proximitat a Castelldefels.

Es dona la circumstància, a més a més, que El Periódico de Catalunya va informar dels fets el dia 12, a primera plana, amb una gran fotografia a quatre columnes del fotògraf beguetà Pau Martí Moreno, de cal Pau Pubill. La fotografia mostra l’ambient a l’exterior de l’alberg després que es coneguessin els fets i s’hi veuen dos agents dels Mossos d’Esquadra, dos policies locals, dues persones més vestides de paisà i dos vehicles policials.

És la primera fotografia de Pau Martí que El Periódico publica a primera plana i, per això, el mateix 12 de març el fotògraf de Begues va fer aquest comentari al seu perfil de Facebook: “¡Hoy en la portada del Periódico he publicado la foto principal! Bien, no puedo estar más feliz y contento. El tema mal. Mal al comprobar que la ignorancia y el racismo campan a sus anchas en mi Baix Llobregat. En fin… Moltes gràcies Julio Carbó per la confiança!” Julio Carbó és l’editor gràfic del diari.

L’Ajuntament tindrà aviat les conclusions de la investigació sobre l’explosió del carrer Major

El desenrunament després de l’explosió (foto Alfred Dot)

Amb tota probabilitat, l’Ajuntament de Begues disposarà de manera imminent d’un extens informe tècnic sobre les causes de l’explosió del 26 de juliol de 2015 al carrer Major. Dos anys després d’aquells fets, sembla que els pèrits que han investigat l’explosió han enllestit la feina i presentaran aviat les conclusions al consistori.

Recordem que els Bombers i els Mossos d’Esquadra van elaborar sengles informes que no van poder aclarir com s’havia produït l’explosió. La revista Bombers.cat va informar-ne el març de 2016. La iniciativa d’alguns afectats d’encarregar una investigació privada va ser assumida posteriorment per l’Ajuntament, com va publicar el Butlletí de Begues el novembre de 2015 i com va reiterar el primer tinent d’alcalde, Joan Molina, en una carta a la La Vanguardia el juliol de 2016.

Tot i que no se saben encara els detalls de l’informe tècnic, una opinió generalitzada entre persones que coneixen el tema de prop és que l’estat de la xarxa de distribució de gas, que Gas Natural Fenosa va heretar d’Ilerda Gas SA –la primera companyia que va prestar el servei a Begues–, no estava en gaire bones condicions. Això, insistim, és únicament una opinió i serà l’informe el que confirmi o no si això és així, i si té alguna relació amb l’explosió que es va produir.

Una altra opinió també força generalitzada és que una hipotètica fuita de les bombones de gas propà del bar la Cabaña, que no van explotar, difícilment hauria pogut provocar una explosió de la magnitud de la que es va produir aquell 26 de juliol, en plena festa major. Igualment, aquesta hipòtesi s’haurà de confirmar o descartar segons quin sigui el resultat de la investigació. En qualsevol cas, el treball dels investigadors ha estat força complicat perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, probablement, va eliminar proves útils per a les investigacions.

En cas que l’informe concreti alguna tesi sobre l’origen de l’explosió, també es podran identificar les possibles responsabilitats, si n’hi ha, de les diferents parts relacionades amb els fets. Ilerda Gas SA és actualment una companyia inactiva –les últimes dades disponibles són de 2013– i Gas Natural Fenosa va heretar les seves activitats i els actius de distribució. Un segon actor que podria tenir relació amb l’afer és la companyia Repsol, proveïdora del gas propà de les bombones que es van trobar en els lloc dels fets. També hi ha, evidentment, la possibilitat –encara que sigui remota– que algú hagués manipulat les instal·lacions de distribució de gas. I finalment, l’autoritat responsable en matèria d’energia és “Indústria”, és a dir, l’actual Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Si les conclusions de l’informe fossin prou concloents, les famílies afectades per l’explosió tindrien l’opció de reclamar o no indemnitzacions als possibles responsables, per compensar els danys. De moment, tret d’alguns afectats que estaven coberts per alguna assegurança, sembla que la major part dels danys han quedat sense cobertura. Tant Gas Natural Fenosa com Repsol tenen assegurances contractades amb la companyia Mapfre, que és la segona més important del sector a l’estat espanyol, per si cal indemnitzar tercers.

D’altra banda, ni els ajuts del govern espanyol que es van demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona ni les que es van sol·licitar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no van donar cap resultat i no van arribar a cap dels afectats. Únicament la campanya popular de solidaritat va recaptar uns 5.000 euros, que es van lliurar a l’Ajuntament perquè els administrés.

Solidaritat euro a euro

Imatge del lloc de l’explosió, poques hores després de produir-se (foto Alfred Dot).

Aquest cap de setmana ha començat la campanya “Begues suma, Begues reacciona”, per recollir fons destinats a les famílies que van perdre casa seva o que van perdre el negoci a causa de l’explosió de gas del 26 de juliol. La primera acció de la campanya ha estat el llançament d’un grup de Teaming per recollir microdonacions simbòliques –però reals– d’1 euro al mes.

El Teaming és un projecte solidari creat el 1998 per un ciutadà holandès resident a Barcelona. Inicialment, la idea va consistir en el descompte d’un euro de la nòmina mensual dels treballadors d’una empresa, de manera voluntària, per destinar els diners recaptats a una causa social. La iniciativa va tenir èxit i, a partir de 2012, van posar en marxa Teaming Online per ampliar l’abast del projecte a través d’internet i arribar a tot el món. En aquests moments, hi ha 1.000 campanyes de Teaming a 40 països diferents, que recapten 200.000 euros al mes en total i que es destinen a diferents finalitats socials.

La recaptació per a les famílies beguetanes es fa a través de la pàgina https://www.teaming.net/beguessuma-beguesreacciona. Els diners que es recullin es dipositaran en els comptes de l’Ajuntament de Begues oberts amb aquesta finalitat, i el mateix ajuntament s’ocuparà de distribuir els fons d’acord amb les prioritats que estableixin els serveis municipals.

Fins al moment, no s’ha fet públic cap balanç econòmic dels danys provocats per l’explosió. Tampoc s’han conegut conclusions de la investigació judicial en curs, tret que els Bombers i els Mossos han admès que no saben quin va ser l’origen de l’explosió. En el ple municipal del 16 de setembre passat, alguns regidors van aventurar la possibilitat que la responsabilitat recaigués en Gas Natural Distribución, distribuïdora del gas natural, o de Repsol Butano SA, distribuïdora del gas propà. Però això no se sabrà fins que els jutjats no facin públics els resultats de les investigacions.

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”