Gas Natural, la SGAB i la “french connection”

Emmanuel Macron, l’aliat europeu més incondicional de Rajoy (foto @EmmanuelMacron)

Després dels casos del Banc Sabadell i CaixaBank, algunes empreses més han anunciat que traslladaran el domicili social fora de Catalunya. Si en tornem a parlar avui és perquè els arguments que donàvem ahir per explicar el trasllat dels bancs no serveixen per a les altres empreses, que han al·legat raons de seguretat jurídica. I aquesta explicació és, com a mínim, feble i poc creïble.

Vegem-ho. Dues de les empreses que han anunciat el trasllat a Madrid són Gas Natural Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Cap de les dues té activitats directes a Begues, però sí que en tenen empreses filials seves. Concretament, Gas Natural Distribución (propietat 100% de Gas Natural Fenosa) i Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA (propietat de la SGAB en un 70%), que s’ocupen, respectivament, de la distribució de gas natural i de la distribució d’aigua. Tots dos són serveis públics que es presten en règim de monopoli i tots dos d’acord amb l’administració local (és a dir, l’Ajuntament).

És difícil de creure que els trasllats a Madrid del domicili de Gas Natural Fenosa i la SGAB es facin “a causa de la inseguretat jurídica”. Tal com es desenvolupa el procés independentista a Catalunya, de manera democràtica i pacífica, i amb la voluntat de continuar a la Unió Europea, pensar que les activitats d’aquestes empreses corren alguna mena de risc jurídic són ganes d’arrenglerar-se amb les tesis del govern espanyol sense matisos. O cedir a les pressions a les quals les ha sotmès, com ha opinat Oriol Junqueras.

No cal recórrer al que diu la llei de transitorietat jurídica del Parlament (perquè encara no sabem si aquesta llei es podrà aplicar) per veure que la independència no hauria de comportar riscos jurídics per a aquestes empreses. N’hi ha prou amb recórrer al sentit comú per entendre que els usuaris del gas i l’aigua ho continuaran sent en qualsevol supòsit, sigui Catalunya independent o no ho sigui, i que el servei es continuarà prestant en règim de monopoli. No s’entén, per tant, què poden témer aquestes empreses, que tenen l’activitat absolutament lligada al territori i a la societat a la qual serveixen, tant sí com no*.

Potser l’explicació la podem trobar si mirem qui són Gas Natural Fenosa i SGAB. Què els fa tan espantadissos? O què els fa seguir les tesis del govern Rajoy? Que cadascú tregui les seves conclusions a partir d’aquestes dades, o de les que vulgui: Gas Natural Fenosa és propietat de Criteria Caixa en un 24,4% i aquesta participació permet a Criteria tenir el control de la societat gasista. En altres paraules, Criteria “mana” a Gas Natural Fenosa. La propietària de Criteria és la Fundació Bancària la Caixa, i tant Criteria com la Fundació han anunciat el trasllat del domicili a Palma. Gas Natural Fenosa, Criteria Caixa i la Fundació estan totes tres presidides per Isidre Fainé.

D’altra banda, la SGAB és propietat del grup Suez Environnement Company al 100%. Suez té la seu a París i està sota control del govern francès a través del principal accionista, el grup Engie. Si aquests dies heu seguit l’actualitat, haureu vist com el primer ministre francès, Emmanuel Macron, és l’aliat més incondicional que té Mariano Rajoy, en tota la Unió Europea, en el conflicte entre Espanya i Catalunya. Doncs es dóna la circumstància que Criteria Caixa és el segon accionista de Suez i, per tant, soci d’Engie. Isidre Fainé també seu al consell d’administració de Suez. “French connection”.

*Després de llegir aquest article i l’anterior, algú m’ha preguntat per què les empreses del sector financer s’han traslladat al País Valencià o les Illes, mentre que Gas Natural Fenosa i SGAB han anat a Madrid. Segurament no hi ha un sol motiu, però sí que hi ha un argument comercial poderós: un client enfadat amb el banc pot tancar el compte corrent i anar-se’n a la competència, mentre que els clients de l’aigua són captius i els del gas gairebé.

Una iniciativa per a sumar esforços

Un grup divers de dinou persones acabem de fer públic una mena de manifest per demanar a les forces polítiques d’esquerres de Begues que mirin d’ajuntar-se i presentar-se unides a les pròximes eleccions municipals, que es faran d’aquí a un any, encara no. Tothom qui vulgui s’hi pot sumar fàcilment a través del portal change.org.

La iniciativa vol recollir de manera desinteressada l’opinió de molta gent (és difícil saber si és una opinió generalitzada o no) que no veu tantes diferències polítiques, a nivell local, entre unes candidatures i unes altres, i que troba coses positives en les diferents propostes electorals. Un altre factor de pes és que, en una població amb tot just 4.500 electors, hi ha el risc que el vot quedi, no ja fragmentat, sinó esmicolat en porcions cada vegada més petites i que cap candidatura aconsegueixi un suport prou important com per formar un govern municipal sòlid.

Una evidència que això és així és la gràfica que publiquem a dalt, on es veu clarament que la candidatura guanyadora de les eleccions municipals a Begues cada vegada obté un suport electoral més petit. Ja ho vam explicar mesos enrere. Una altra evidència és la mateixa composició de l’actual govern municipal, quadripartit. Com també hem comentat altres vegades, això és legítim i és una expressió del pluralisme polític de Begues, però també té efectes adversos, perquè obliga els partits polítics a pactar per formar govern atenent bàsicament al nombre de regidors que han obtingut. Les propostes polítiques s’arraconen i emergeix l’aritmètica electoral com a factor decisiu.

Si almenys el sistema electoral permetés les llistes obertes i els electors poguessin votar els candidats i candidates que volguessin, independentment de la llista en què s’haguessin presentat, aquests efectes adversos quedarien molt atenuats. La fragmentació del vot es veuria compensada per una millora de la representativitat dels regidors electes. Però això encara no és possible.

L’actual situació, quasi extrema, coincideix amb un moment polític excepcional. La ciutadania s’ha tornat a apropar a la política i reclama canvis i millores en el sistema institucional i de partits polítics. Tot, o gairebé tot, està en qüestió. I a tot arreu. No creiem que Begues sigui una excepció. És un bon moment per impulsar noves idees i canvis que vagin a favor de la ciutadania, que és l’element central de la política. Millorar la transparència, millorar la participació ciutadana en les decisions col·lectives, més enllà del vot cada quatre anys. Millorar, en definitiva, el govern local.

Per què la gent de Begues hauria de renunciar a aquesta oportunitat? No cal renunciar-hi, ni cal fer estelles del sistema de partits polítics. Només cal preguntar-se què no acaba de rutllar, per què, i mirar de solucionar-ho. Segur que les diferents forces polítiques es fan aquestes reflexions, però de vegades l’statu quo i altres factors barren el pas a opcions tan sensates com pot ser, creiem, la del manifest que hem fet públic.

Les forces polítiques d’esquerres són, o haurien de ser, capaces de fer-ho. No gaire lluny d’aquí tenim exemples d’experiències actuals força interessants, com a Sant Vicenç dels Horts, on governa una candidatura àmplia, amb Esquerra Republicana com a pal de paller, encapçalada pel mateix Oriol Junqueras. O a Barcelona, on Iniciativa per Catalunya-Verds s’ha sumat de moment a la plataforma Guanyem Barcelona que impulsa Ada Colau. No es tracta de comparar Begues amb poblacions tan grans i tan diferents com Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, però sí de veure que no hi ha res impossible si de veritat es volen sumar esforços i posar en primeríssim terme els interessos col·lectius.

En definitiva, amb el manifest que comentem hem volgut fer sentir la veu de tots aquells i aquelles que opinen que una candidatura unitària d’esquerres a les eleccions municipals seria una bona notícia per a Begues. Hi ha un any per posar-se d’acord en les polítiques que s’haurien de fer la pròxima legislatura. Millor ara, sense hipoteques, que després, quan només comptin els regidors que hagi obtingut cadascú.