Tag Archives: Partit Popular

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (7): Ciutadans

Enrique Julià, número 2 de la llista de Ciutadans a Begues

Ciutadans es presenta a aquestes eleccions municipals a Begues per primera vegada. Dies enrere ja vam avançar els tres primers noms de la llista, encapçalada per Teresa García, i fa poca estona hem conegut la candidatura sencera a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Amb tota probabilitat la candidatura de Ciutadans haurà de competir amb el Partit Popular i el PSC per l’espai de la dreta i el centre de caràcter unionista, que els últims anys ha crescut al mateix temps que creixia la població del municipi. Un dels noms de més pes de la llista és el d’Enrique Julià, el número dos, president de l’Associació de Veïns de Begues Parc.

Aquesta és la llista sencera, tal com l’acaba de publicar el butlletí oficial:

1. MARIA TERESA GARCIA GARCIA
2. JOSE ENRIQUE JULIA GARRABELLA
3. MANUEL HERNANDEZ SANCHEZ
4. VERONICA ROCIO COTAN GAUTHIER
5. EDUARD JARQUE MOLIAS (EDU)
6. CLAUDIA SCOPONI SALAS (Independiente)
7. JORGE VELASCO ROMAR
8. CRISTINA SANCHEZ CUETO
9. FRANCISCO GONZALEZ BARGUILLA
10. JUAN JOSE MEDINA MIRALLES
11. CARLOS JARQUE JARQUE
12. LIDIA ESCOLANO SORIANO
13. ISABEL FRIEDEL GARCIA (Independiente)
Suplent, JOAQUIN DE ANTONIO POMBO.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Última hora: 10 candidatures en total a Begues. El PP s’hi torna a presentar

El Partit Popular tornarà a presentar-se a les pròximes eleccions municipals a Begues, tot i la deserció recent dels seus dos regidors a l’ajuntament. Així, deu candidatures competiran pels tretze llocs de regidor de l’ajuntament de Begues en les eleccions del pròxim 26 de maig. La presentació del PP evita, per tant, que Ciutadans estreni candidatura amb camp lliure per captar el vot espanyolista de dretes, i potser, també, pugna amb la nova candidatura del PSC.

Aquesta vegada la llista del PP està encapçalada per una dona, Manuela Navarro Rodríguez, i per tant són sis en total les caps de llista que es presenten a les pròximes eleccions locals a Begues, d’un total de deu candidatures. De tota manera, en aquests moments no tenim ni una sola informació sobre la candidata popular. Només podem assenyalar la coincidència dels cognoms del candidat suplent, Juan Bautista Milian Mestre, amb els del periodista i polític morellà Manuel Milian Mestre.

La publicació de totes les candidatures al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, fa poca estona, ha confirmat la presentació del PP, que havíem intentat esbrinar sense èxit els últims dies. A continuació, la llista sencera d’aquest partit, tal com acaba de sortir publicada al butlletí oficial:

1. MANUELA NAVARRO RODRIGUEZ (Independiente)
2. ALFONSO MANUEL PEREZ GUERRA
3. ANTONIO CASSANY FERRANDO
4. VICTOR MANUEL TORRALBA MENDIOLA
5. JULIA RODRIGUEZ LLORENTE
6. ANTONIO BELLON RAMIREZ
7. MARÍA JOSÉ CORTÉS RUEDA
8. GUSTAVO JAVIER JARI YANNI
9. MARIA ARACELI SANTOS OLMEDO (Independiente)
10. ARTURO ESPUNY JUAREZ
11. ESTHER GONZALEZ BALOT
12. ANDRES GALAN AGUILAR
13. EDUARDO RIVERO SANTOS (Independiente)
Suplent, JUAN BAUTISTA MILIAN MESTRE.

Etiquetat , , , , ,

140 candidats confirmats de moment a les eleccions locals, récord històric

    Foto de família dels candidats de la CUP, que es presenten per primera vegada a Begues.

Les eleccions municipals del 26 de maig a Begues seran amb tota probabilitat les més concorregudes de la història. A hores d’ara, quan només falten cinc dies perquè s’acabi el termini oficial per a presentar les llistes, ja hi ha almenys nou candidatures que han confirmat la intenció de presentar-s’hi. Mai tantes llistes havien optat a tenir representació en l’ajuntament de Begues: en les eleccions de 2011 se’n van presentar vuit, i sis van obtenir representació, i en les de 1995 se’n van presentar set i només tres van obtenir regidors.

Com que el consistori de Begues està format per 13 regidors, les candidatures estan formades també per 13 persones, més fins a tres suplents cadascuna. Per tant, unes 140 persones es presentaran a les pròximes eleccions locals de Begues formant part de les diferents candidatures.

A les formacions que ja s’havien presentat en les darreres convocatòries, aquesta vegada s’hi han afegit la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Ciutadans i una nova agrupació d’electors anomenada Ara Begues. Totes tres es presenten per primera vegada. També el PSC (Partit dels Socialistes), que no s’hi presentava des de 2007. El Partit Popular, que tenia representació a l’ajuntament des de 2007, encara no ha confirmat si s’hi presentarà. En les pròximes hores publicarem els noms de tots els candidats confirmats.

Etiquetat , , , , ,

Silenci del PP sobre els escindits de Begues

Fernando Moya i Fina Redondo en una foto recent a Terrassa (foto @twitter).

El Partit Popular (PP) no ha volgut fer mullader per la marxa dels dos regidors que tenien a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, que a començament de febrer van deixar el partit i es van integrar en l’organització de Vox a Viladecans. Una portaveu del PP s’ha limitat a dir que “aquestes dues persones es van donar de baixa del partit i se’n van endur l’acta de regidors; per tant, ja no tenen vinculació amb el PP”.

Encara ha estat més concís el líder dels populars a la comarca, Manuel Reyes, de Castelldefels: “sobre aquest tema poc puc explicar-te”. El cas és que en el ple municipal de Begues del 6 de febrer passat, l’alcaldessa va “donar compte de la consideració com a regidors no adscrits d’aquesta corporació dels Srs. Josefa Redondo y Fernando Moya“, a petició dels mateixos interessats, que no van donar cap més explicació. Per tant, encara que hagin deixat el PP, tots dos continuen sent regidors de Begues: Fina Redondo ho és des de 2007 i Fernando Moya des de 2015.

Els dos regidors ja van protagonitzar una curiosa anècdota el 2017, quan es van inscriure a l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), una plataforma de diputats, senadors, alcaldes, regidors i eurodiputats que defensen el procés sobiranista. Quan es va saber, van fer un comunicat tot negant que s’haguessin tornat de la ceba i dient que s’hi havien apuntat “per error”, pensant-se que s’inscrivien a “l’IdCat, encarregat de gestionar la identitat digital a Internet”.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Cops de colze per l’Hospital de Sant Llorenç

L'hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

L’hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El futur de l’hospital de Sant Llorenç de Viladecans s’ha convertit en un dels grans temes del discurs polític al delta del Llobregat (si no en el gran tema, en singular). Els dirigents polítics de la comarca i de més enllà fan mèrits i reclamen una llargament esperada modernització i ampliació que el posi al dia, després que la construcció dels hospitals de Sant Boi (Sant Joan de Déu) i de Sant Joan Despí (Moisès Broggi) el van deixar a la cuneta de les prioritats governamentals.

Ara sembla que la cosa va de veres, després que el juliol passat, a proposta d’Esquerra Republicana, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a dotar l’hospital de més recursos i a fer les obres d’ampliació d’una vegada. De tota manera, amb bon criteri, la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i la Junta de Personal no han afluixat la pressió, i tots els partits polítics s’hi han afegit, uns des de ja fa temps i uns altres més tard.

Aquesta setmana n’és un exemple. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha visitat l’hospital, i divendres vinent sis diputats, en representació dels sis grups del Parlament, participaran en una taula rodona sobre aquest tema a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, de Viladecans mateix. En canvi, el nou conseller de Salut, Antoni Comín, encara no hi ha anat (almenys, que se sàpiga), i cada dia que passa creix el suspens per saber quin dia trepitjarà Sant Llorenç.

Què hauria de passar a partir d’ara? En primer lloc, s’ha d’acabar el projecte definitiu d’ampliació, que serà menys ambiciós que l’antic projecte de 2011, perquè l’oferta dels nous hospitals de Sant Boi i Sant Joan Despí ha rebaixat les necessitats a cobrir pel centre de Viladecans. Amb el projecte definitiu a la mà, el Govern de la Generalitat hauria de licitar les obres dins d’aquest 2016 i, si tot això es complís tal com està previst, l’ampliació s’acabaria el 2020, o el 2019 anant molt de pressa.

El projecte preveu augmentar moderadament la capacitat de l’hospital. Dels cinc quiròfans actuals es passarà a set en total. Dels 24 boxes d’urgències a 36. I dels 117 llits actuals a 154. Les obres es faran per fases, sense aturar el funcionament de l’hospital. Ara, la gran qüestió és si el centre comptarà amb els recursos necessaris per fer bé la feina mentre durin les obres o si haurà de continuar treballant amb els mitjans actuals, que, segons la Junta de Personal i segons l’opinió de molts usuaris, són totalment insuficients i l’aboquen al col·lapse…

De moment, la direcció del centre ja ha quantificat els recursos pressupostaris necessaris perquè l’hospital pugui funcionar sense les estretors actuals i atendre en condicions la població de 200.000 persones de l’àrea d’influència, Begues inclòs. Ara només falta que li facin cas.

P. D. Finalment, el conseller de Salut va visitar l’hospital el 28 d’abril de 2016. El nou portal de notícies Viladecans Digital explica la visita i diu que les obres d’ampliació es licitaran el 2017 i s’acabaran el 2020.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Hipòtesis sobre el que ha passat

variació

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

  • El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.
  • L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.
  • La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Etiquetat , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Les grans novetats de les europees

flag

Les eleccions europees han confirmat el tomb de la política catalana (foto Wikipedia)

Els resultats de les eleccions europees d’ahir a Begues representen un gran canvi respecte a totes les altres que s’havien fet fins ara, en la mateixa línia del que ha passat a tot Catalunya en general. Segur que la ciutadania de Begues n’és ben conscient, però sembla oportú fer un recull d’urgència de les principals novetats: gran augment de la participació, victòria clara de les forces partidàries del dret a decidir, victòria clara de les esquerres… i alguna més.

Primer de tot, la victòria de la coalició entre Esquerra Republicana i la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall ha estat la gran notícia. Si no anem errats, és la primera vegada que Esquerra guanya unes eleccions a Begues des de la recuperació de la democràcia, i les ha guanyat amb cinc punts d’avantatge respecte al guanyador habitual, Convergència i Unió. Com ja vam explicar, fins ara CiU havia guanyat sempre les europees a Begues, tret del 2004, quan el PSC va quedar primer.

També és destacable el resultat d’Iniciativa, ICV-EUiA, que ha quedat en tercer lloc. És la primera vegada que Iniciativa queda entre les tres primeres forces polítiques a Begues en unes eleccions europees. De fet, entre Iniciativa, Esquerra i les altres opcions d’esquerres sumen més el 51% dels vots emesos, i això en el context d’un augment de la participació espectacular, superior a la mitjana catalana, de 14 punts i mig. Tot plegat, just el contrari del que passa a nivell europeu.

Més contundent encara és el 70% de vots emesos aconseguits per les forces polítiques partidàries del dret a decidir. Begues es confirma, com era de preveure, com un municipi clarament identificat amb el procés de transició nacional.

Finalment, val la pena assenyalar la pèrdua important de vots del Partit Popular, tot i l’augment de la participació. A Begues ha perdut un 41% de suport electoral respecte a les anteriors europees i, significativament, ha quedat només 14 esquifits vots per davant de la següent força política: Ciutadans.

Etiquetat , , , , , , , ,