Tag Archives: passeig de l’Església

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Aneu al passeig de l’Església a treure quartos

Pantalla de telèfon mòbil amb el missatge de WhatsApp de la Crida per la Democràcia.

El 6 d’octubre passat vam publicat el text “No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos“, on donàvem el nostre parer sobre el trasllat dels domicilis socials de CaixaBank i el Banc Sabadell, les dues entitats bancàries amb oficina a Begues, totes dues al passeig de l’Església. L’endemà, 7 d’octubre, vam publicar “Gas Natural, la SGAB i la ‘french connection’“, que parlava de les empreses d’altres sectors que havien anunciat trasllats similars.

Per dir de manera resumida el que ja vam explicar llavors, els bancs tenen arguments tècnics reals per adoptar les decisions de trasllat, però en canvi les altres empreses que traslladen la seu no en tenen. Encara que siguin propietàries, filials o participades per bancs, no en tenen. O no en tenen tants, perquè és cert que la situació política pot tenir efectes en els negocis d’aquestes empreses, ja sigui a causa d’un boicot comercial o d’altres reaccions dels clients, però es tracta d’un efecte efímer i, probablement, molt més suau que els que les mateixes empreses han patit en èpoques de crisi. Per tant, les empreses que traslladen el domicili social i que no són bancs, a la nostra manera de veure, exageren i prenen partit.

Dit això, aquesta nit la Crida per la Democràcia ha proposat una “acció directa pacífica” per demostrar la força de la mobilització ciutadana, que consisteix que demà divendres, 20 d’octubre, de 8 a 9 h del matí, els ciutadans vagin a un dels cinc principals bancs i facin una retirada de diners en efectiu. La Crida per la Democràcia no proposa aquesta acció exactament com a protesta per la “fuita d’empreses”, però sí que diu que “si ets client de Banc Sabadell o CaixaBank, expressa el teu desacord amb la decisió de traslladar la seu social fora de Catalunya”.

Tot i que ja hem explicat la nostra opinió sobre aquest tema, entenem la proposta de la Crida per la Democràcia com una acció important per deixar constància de la voluntat ciutadana i, per això, ens hi adherim. Per tant, demà, “aneu al passeig de l’Església a treure quartos”.

Etiquetat , , , ,

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

Tornen els Jocs Florals

El cartell dels Jocs Florals 2016.

El cartell dels Jocs Florals 2016.

 

 

 

 

 

Òmnium Cultural de Begues recupera els Jocs Florals, després de set anys de parèntesi. L’última edició, la tretzena, va ser el 2008 i la va organitzar l’Ajuntament. Ara Òmnium pren el relleu i torna a convocar el concurs literari, que tindrà dues modalitats (poesia i prosa) i tres categories (fins a 12 anys, fins a 16 i de 17 en endavant). Es concediran quatre premis per a cadascuna de les categories: dos de poesia i dos de prosa. Una iniciativa que pot dinamitzar força l’afició per la literatura i l’escriptura a Begues.

De tota manera, si es volen presentar originals ben fets, no hi ha gaire temps: la data límit per presentar-los és el 4 d’abril de 2016. Els organitzadors no han dit qui seran els membres del jurat, però sí que estarà “format per persones enteses en la matèria”. El gran dia serà el 23 d’abril, Sant Jordi, quan es farà públic el veredicte del jurat. Serà a les 12 h al Passeig de l’Església, en l’acte de lliurament de premis i de celebració de la diada. Tota la informació sobre el concurs i les bases de la convocatòria estan publicades a la pàgina de Facebook de l’Òmnium de Begues, aquí.

Etiquetat , , , ,

Demà, tots a la jornada solidària

programajornada

Demà dissabte es farà al passeig de l’Església de Begues la gran jornada solidària amb els afectats per l’explosió de gas del 26 de juliol. Amb un esforç notori, un grup de persones voluntàries encapçalades per la Mercè Vendrell han aconseguit organitzar una jornada sense precedents.

Més de seixanta comerços, establiments i artesans del poble i un centenar de persones col·laboraran perquè la jornada sigui un èxit de participació i de recaptació. L’objectiu és recollir el màxim de fons que sigui possible per ajudar a les cinc famílies que van perdre o bé la casa o bé el negoci en el sinistre.

A partir de les 11 h del matí hi haurà desenes d’activitats de tota mena, com ara actuacions musicals, tallers oberts a tothom, degustacions, passeigs en cotxes clàssics, etc., i una prometedora tómbola solidària farcida de regals donats per comerços, artesans i moltes persones que hi han volgut col·laborar de manera desinteressada. Per participar en les diferents activitats, caldrà adquirir uns tiquets que es podran bescanviar a gust del consumidor.

Aquesta jornada s’afegeix a la campanya de recollida de microdonacions d’un euro al mes que va començar el 4 d’octubre passat, i que durarà tot un any. Totes aquestes iniciatives, com dèiem, pretenen alleujar les pèrdues de les cinc famílies afectades.

Però l’empenta admirable de la gent que impulsa la campanya de solidaritat no s’ha vist, de moment, complementada per noves informacions sobre els efectes de l’explosió. Quan estan a punt de complir-se tres mesos del sinistre, l’Ajuntament de Begues encara no ha publicat cap balanç de les pèrdues ocasionades pel terrible accident.

És difícil pensar que a hores d’ara no s’hagi pogut fer una estimació del valor agregat dels immobles enderrocats i de les pèrdues de les cinc famílies afectades. Sense vulnerar la privacitat de les persones perjudicades, hauria de ser possible explicar als beguetans la magnitud de les necessitats que l’Administració pública haurà d’atendre via subvencions, si és el cas, o que la mateixa ciutadania està col·laborant a pal·liar amb la seva solidaritat. Com és el cas.

P.D. Els organitzadors de la jornada solidària han anunciat que la recaptació del dia va ser de 3.129,10 euros. Aquesta quantitat s’ha d’afegir a la recaptació del concert de jazz del 15 d’agost passat: 1.677,80 euros. Tot plegat, de moment, suma un total de 4.806,90 euros, als quals caldria afegir els diners que s’hagin pogut dipositar directament als comptes corrents solidaris oberts per l’Ajuntament i els que es recaptin a través de la campanya de Teaming que hi ha en marxa.

Etiquetat , , ,

Llibres i flors al passeig de l’Església

Jordi Vicente (Els Nou Rals) i Pepi Moreno (El Lledoner) a la floristeria-llibreria (foto JFB)

Jordi Vicente (Els Nou Rals) i Pepi Moreno (El Lledoner) a la floristeria-llibreria (foto JFB).

La combinació de llibres i flors és totalment lògica. Totes dues coses, a més de tenir altres atributs, proporcionen plaers sensuals, però no és freqüent trobar llibres i flors en un mateix punt de venda (tret del dia de Sant Jordi, és clar). Doncs ara a Begues hi ha una de les poques floristeries de Catalunya on també s’hi venen llibres. Buscant per internet n’hem trobat un parell més, a Ascó i a Monistrol de Montserrat, però para de comptar.

Des de fa quatre mesos, la floristeria el Lledoner, al passeig de l’Església, és també punt de venda de la llibreria Els Nou Rals de Viladecans i complementa, d’aquesta manera, l’oferta habitual del Patxarino. El que fa especial el Lledoner és el maridatge (com en diuen ara) entre els llibres i les flors, i la possibilitat d’encarregar llibres sense límits.

Per tant, que la biblioteca pública estigui tancada i barrada el mes d’agost ja no és excusa per passar l’estiu a Begues sense llibres. Privar-se de lectures com Escarabats, del noruec Jo Nesbo, que podem trobar al Lledoner, és renunciar innecessàriament a petits i valuosos moments d’evasió sota l’ombra d’un tendal, d’una morera o del que sigui. I qui diu Nesbo diu qualsevol altre autor o autora que us vingui de gust. No em digueu que no tinc raó.

Etiquetat , , , , , , , ,
Anuncis