Tag Archives: PDeCAT

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (i 9): Junts per Catalunya

Joan Molina, número dos de la llista de Junts per Catalunya

Mercè Esteve, cap de llista de Junts per Catalunya

Ha estat a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona que s’ha conegut la llista de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions municipals. Fins ara només se sabia el nom de la cap de llista, l’actual alcaldessa, Mercè Esteve Pi, de Can Pau dels Bous, i la resta només eren rumors, tret de la baixa de Laura Granados, regidora de Cultura i Patrimoni, Educació i Política Lingüística, que no es tornarà a presentar, com ella mateixa va explicar dies enrere a través de Twitter i Facebook.

En el números dos hi ha Joan Molina, primer tinent d’Alcaldia, regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Projectes, Medi Ambient, Serveis i Via Pública, considerat com l'”home fort” del govern municipal. Molina ha estat regidor de l’ajuntament en dos períodes, primer des de 1999 fins el 2007 i, després, des de 2011 fins a l’actualitat. És mestre industrial, treballa a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i presideix l’executiva local del PDeCAT.

La número tres és Maria Llauradó, regidora de Comunicació, Participació Ciutadana, Salut, Consum, Gent Gran i Solidaritat i Cooperació. Va néixer a Barcelona fa 48 anys i des de 2011 viu a Begues, tot i que la seva família hi estava ja vinculada durant tres generacions. Al llarg de més de vint anys, Llauradó s’ha dedicat al voluntariat en diferents associacions, ONG’s i clubs infantils, com ara l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

La llista sencera de Junts per Catalunya, d’acord amb el butlletí oficial, és aquesta:

1. MARIA MERCE ESTEVE PI
2. JOAN MOLINA MOLINA
3. MARIA GLORIA LLAURADO FORNT
4. JORDI MONTAÑA SERRES (TOTI)
5. ANA MARIA MENDEZ ACHELL
6. ALFONS DURAN MARTINEZ
7. NURIA PARES RAL
8. RAMON BENAIGES GRAU
9. ESTER MARCE IBAÑEZ
10. LLUIS BARÓ BELLO (Independiente)
11. SUSAGNA VERA ORTIGOSA (Independiente)
12. ENRIC ROCA PETIT
13. RAMON BARRIS LURBE (Independiente)

Suplents, RAMONA PALAU POU, JORDI BRULL BAIGET, IRENE GUEVARA TARIN, MARC PEDREÑO MARINE, ROSA MARIA VENDRELL AGÜERO, GERARDO GIMENEZ ANTOLIN, MONICA CERDAN CAPDEVILA, JOAN SERRA BARCELO (Independiente), ESTER AGUSTI AGUILAR, JAUME PETIT PETIT (Independiente).

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Etiquetat , , , , , , , , , ,