Tag Archives: Petit Casal

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (2)

La piscina del Casino un dia de molta animació (foto clubdebegues.cat)

L’anecdotari de les municipals no pot passar per alt la polèmica de les darreres hores per una proposta electoral de Gent de Begues. Resulta que aquesta candidatura proposa crear una targeta per als usuaris de les instal·lacions esportives, que inclouria també les del Club de Begues, el “Casino”. Han fet córrer la proposta per WhatsApp i, quan ha arribat als directius del Club de Begues, aquests han fet un bot i han publicat un comunicat oficial dient que no és veritat. Sembla que temps enrere algú de Gent de Begues va comentar la proposta a l’anterior president del Club, que, per educació o pel que fos, va donar-los esperances. Ara la junta actual del Club se n’ha desmarcat del tot, fins veure el resultat de les eleccions, i Gent de Begues els ha acusat de falsedat a través de Facebook.

Tampoc podem callar la història d’Eustaquio Márquez Carrasco, el número 7 de la llista d’Ara Begues, que anys enrere va tenir una aparició fugaç en el programa de televisió “El diario de Patricia”, d’Antena 3, per explicar que tenia un guacamai femella a qui havia posat per nom Patxi i que sabia dir “hola qué passa”. Eustaquio va comprar el guacamai després d’haver aixafat un periquito que tenia a casa, sense adonar-se. Es veu que el periquito es va ficar al llit d’Eustaquio mentre ell i la dona dormien, i mira.

Ara bé, el candidat d’Ara Begues potser més popular és Salvador Aumedes, que va de suplent. És una persona polifacètica, expert en comunicació i a qui agrada molt cantar. Ho fa prou bé. Té una vintena de vídeos penjats a YouTube interpretant cançons conegudes, en diferents llocs, com a Begues mateix. La cap de llista, com ja vam explicar, és Ana Zafra, professora de l’Institut de Begues.

El grup de persones que ha impulsat la llista d’Ara Begues es reuneix sovint al bar Caliu, al començament del Camí Ral, fins al punt que això s’ha convertit en un dels seus senyals distintius. Res de nou en la història de Begues, perquè, com explica el llibre sobre Jaume Petit Ros publicat l’estiu passat, antigament això ja passava. Els grups polítics locals acostumaven a trobar-se al bar del Petit Casal (els de dretes) o al de Cal Pere Vell (els d’esquerres). Doncs això.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,