Tag Archives: PP

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Etiquetat , , , , , , , ,

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Etiquetat , , , , , , , , , ,

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,

2.585 vots, rècord històric

(foto Grallers de Torrelles)

Estelada a la plaça Camilo Riu (foto Grallers de Torrelles)

Begues va batre un rècord històric el 9N. Els 2.585 vots emesos aquell dia superen en termes absoluts tots els referèndums que s’han fet a Begues des del restabliment de la democràcia (1977). En certa manera, és normal que sigui així, perquè el cens electoral ha anat augmentant tot al llarg dels anys i, per lògica, els referèndums més recents han congregat més votants que els d’anys enrere.

És difícil comparar el 9N amb els referèndums celebrats fins ara, perquè en la votació de diumenge passat no hi va haver cens electoral ni les mateixes condicions de les eleccions que es fan normalment. Tot i així, el rècord de votants del 9N a Begues no és només una curiositat estadística. És un fet políticament significatiu, com ha passat a quasi tota la resta de Catalunya.

I és significatiu perquè les condicions adverses en què es va celebrar haurien pogut traduir-se en una participació modesta. Les dues “prohibicions” consecutives del Tribunal Constitucional i les discussions sobre les conseqüències per a les persones que hi col·laboressin, eren factors prou poderosos com per allunyar a molts electors de les urnes. Probablement, en això confiaven el govern espanyol i les forces polítiques contràries al 9N (especialment el PP i Ciutadans), que van fomentar la confusió sobre la votació de diumenge passat tant com van poder.

dades

En el gràfic que il·lustra aquest text es poden comparar els resultats de tots els referèndums que s’han fet a Begues amb els del 9N. Només falten els de la consulta popular sobre el canvi de comarca que es va fer anys enrere. Així, podem veure com el nombre de vots emesos el 9N (2.585) superen els del referèndum de l’Estatut de 2006 (2.285) i de la Constitució europea de 2005 (1.732), que, fins ara, eren els que havien congregat més votants en nombres absoluts.

Com que no hi ha cens, no és fàcil determinar el nivell de participació del 9N, però segurament està al voltant del 50%. Només cal veure quin cens hi havia en les passades eleccions europees (4.839 persones), al qual caldria afegir els joves de 16 a 18 anys i els estrangers no comunitaris. Això, segurament, donaria un total d’uns 5.000 electors i escaig, més o menys el doble de les persones que van anar a votar el 9N. Per tant: una participació aproximada del 50%, lleugerament inferior –en termes relatius– a les dels darrers referèndums, menys el de la Constitució Europea, en què la participació va caure fins el 44,6%.

Finalment, una altra curiositat: tot i el rècord absolut en nombre de vots, hi va haver menys vots en blanc que mai. Només 8 en total. Sembla que la gent ho tenia clar.

Etiquetat , , , , ,

Fins ara les eleccions europees les ha guanyat quasi sempre CiU

europees

La participació dels electors de Begues en les sis eleccions al Parlament europeu que s’han fet fins ara ha estat cada vegada més baixa. En el gràfic que il·lustra aquest text es pot veure com el percentatge de participació ha anat baixant quasi sempre des de les eleccions de 1987, que van ser les primeres. El 1999 hi va haver un parèntesi i la participació es va recuperar fins a nivells més o menys normals, al voltant del 70%, però després va tornar a caure.

En les últimes eleccions, les de 2009, no van anar a votar ni quatre de cada deu electors. La participació va ser del 38 i escaig per cent. Una molt mala notícia per a la democràcia i per al projecte europeu. Pensem que la participació més baixa en unes eleccions municipals de Begues, per exemple, va ser la de 2007, en les quals, tot i així, van votar el 60,91% dels electors.

És probable que, de moment, el nivell tan baix de participació en les europees no es torni a repetir. El pròxim 25 de maig n’hi tornarà a haver i, almenys a Catalunya, hi ha la percepció que la participació electoral serà millor que en les convocatòries anteriors.

Pel que fa als partits polítics, les eleccions europees a Begues les ha guanyat sempre Convergència i Unió, tret del 2004, que les va guanyar el PSC. Aquests dos partits i el PP (o la versió anterior, Alianza Popular) s’han repartit sempre els tres primers llocs de les europees a Begues. L’única excepció va ser també el 2004, quan Esquerra Republicana va quedar en tercer lloc i va superar el PP. A veure què passarà aquesta vegada.

Etiquetat , , , , ,

L’encert de la biomassa…

1482931_630315613680770_275268252_n

Producció d’estella en una asserradora del Solsonès (imatge TV3)

L’escàndol provocat per la subhasta trimestral del mercat elèctric ha posat en evidència que el preu de l’electricitat està fregant el límit del que és econòmica i socialment acceptable. Des d’organitzacions de consumidors fins a patronals, tots els sectors perjudicats per l’augment del preu de l’electricitat donen senyals d’haver acabat la paciència. Fins i tot el PP ha posat el crit al cel, cosa significativa siguin quin siguin els motius del per què ho ha fet.

Però no és només el preu de l’electricitat. Els preus de totes les energies generades a partir dels combustibles fòssils (petroli i gas natural) també han pujat molt i sembla que ho continuaran fent.

Tot plegat posa de relleu fins a quin punt va estar encertat l’ajuntament de Begues quan, el 2009, en l’etapa de Ramon Guasch a l’alcaldia, va apostar per la biomassa com a font d’energia per a la calefacció i l’aigua calenta dels edificis municipals. Llavors es va presentar com una manera d’aprofitar els recursos dels boscos del municipi, objectiu que continua sent una part fonamental del projecte, però en aquests moments la biomassa és també una alternativa clara a les altres opcions energètiques.

L’energia generada en les calderes de biomassa és força més barata que la generada per altres fonts energètiques, amb l’avantatge que es tracta d’una energia renovable al 100%. Mentre el petroli o el gas són recursos limitats, la biomassa forestal és inesgotable si es gestionen bé els boscos. I no és, o no hauria de ser, gens contaminant.

A Begues, els edificis municipals que compten amb calefacció i aigua calenta generada amb la biomassa són la llar d’infants, l’Escola Sant Cristòfor, la piscina municipal i els vestidors del camp de futbol. I aviat també hi haurà el nou Centre Cívic. Si fa ben poc l’experiència de Begues era de les pioneres, ara aquesta opció s’està estenent molt de pressa. El 2012, a tot Catalunya, el consum d’estella forestal com a biomassa va augmentar un 75% i va arribar a les 61.300 tones en total.

Etiquetat , , , , , , ,