Els homes de la primavera de Begues

Fotograma del documental “Els homes de la primavera”.

El projecte de documental sobre les Caramelles de Begues d’Albert Guasch va culminar divendres passat, 27 de març, amb l’estrena del film al Centre Cívic. Com en tots els documentals, la feina no s’acaba fins el moment de l’estrena, quan el públic veu l’obra per primera vegada i pot gaudir-ne i valorar-la. Cadascú hi pot dir la seva, però a la meva manera de veure el resultat global ha estat un èxit. Idea excel·lent, feina excel·lent i acollida excel·lent d’un projecte ple de riscos que Albert Guasch i els seus col·legues han sabut superar amb esforç i encert.

Es pot pensar que aquest no és un comentari imparcial, d’acord. Però si ho fos, crec que el contingut seria molt semblant. “Els homes de la primavera” no és només un documental sobre les caramelles de Begues, centenàries com explica el mateix film, sinó que també retrata, en el rerefons, el Begues actual. És un dels millors serveis que Albert Guasch podia fer a la cultura popular: explicar la tradició des de la realitat d’avui dia i de la que vindrà en el futur.

Així, a més centrar-se en les actituds i reflexions dels cinquanta homes que formen el Cor de Caramelles, el documental pica l’ull a qüestions ben actuals com les del model de poble dormitori, les pedreres, la silvipastura o el pla de mobilitat i els carrers d’una sola direcció. No són el tema central, però són presents en el documental en segon terme.

En primer terme hi ha el sentit de la tradició, les relacions entre les velles i les noves generacions, les relacions entre els autòctons (“pata negra cinco jotas”, com en diu el Candelo) i els nou vinguts, les relacions entre el cor d’homes i les dones i, fins i tot, les antigues relacions entre la gent local i els “senyors” de Barcelona.

“Els homes de la primavera”, en fi, és un reflex de l’interès d’Albert Guasch pel cinema, l’antropologia, els fets socials i el seu poble, que ha estat possible, sobretot, gràcies a la seva energia i a la dels col·legues que l’han acompanyat en l’aventura: Dídac Roger i Hugo Machado (fotografia), Quim Broquetas (so) i Gemma R. Cabello (muntatge).

Arriba l’hora de la veritat per al documental de les caramelles

Quim Broquetas enregistra el so durant un assaig del cor.

Albert Guasch i Dídac Roger en un moment del rodatge (fotos Pau Martí).

El projecte de documental sobre les caramelles de Begues ja està en la recta final. Després d’hores i hores de rodatge, l’equip que lidera Albert Guasch ha començat ja el procés de postproducció i preveu acabar la feina cap a finals d’any, per poder estrenar el llargmetratge a finals de gener.

Paral·lelament, aquesta setmana han començat la recaptació de fons a través de la plataforma d’internet Verkami, amb l’objectiu de completar el finançament del projecte. Amb un pressupost molt ajustat, de 5.200 euros en total, en Guasch i companyia estan a punt de fer una sonada aportació a la divulgació de les caramelles i de la cultura popular de Begues: el valor afegit del documental superarà amb escreix la inversió d’aquests 5.200 euros.

Els primers 2.700 euros els van aportar l’Ajuntament de Begues (1.500) i la Generalitat (1.200) a través de l’Institut Ramon Muntaner. Els altres 2.500 esperen obtenir-los a través d’aportacions populars, és a dir, del micromecenatge, per mitjà de Verkami. En el moment de redactar aquest text, el dissabte 6 de setembre de 2014, més o menys a mitjanit, ja han aconseguit 325 euros de deu mecenes. La campanya de recaptació de fons encara durarà 38 dies més. L’objectiu que es proposen està perfectament al seu abast, però més val no adormir-se. És l’hora de la veritat.

Si aconsegueixen els diners, acabaran el documental, que tindrà una durada d’uns 70 minuts. De moment, ja se’n pot veure un tastet a YouTube. El vídeo no arriba ni als quatre minuts, però ja es veu que tot l’equip ha fet fins ara una gran feina. A banda del mateix Albert, que fa de productor i director, hi ha els responsables de la direcció de fotografia i operadors de càmera, Dídac Roger i Hugo Machado; els tècnics de so, Quim Broquetas i Àlex Pérez; la muntadora d’imatge, Gemma R. Cabello; l’ajudant de direcció, Berta Ros; les ajudants de producció Laia Vega, Núria Prunera i Joana Martí i el també ajudant de producció Dani Llenas. A més, amb ells ha col·laborat el fotògraf Pau Martí (de l’equip d’El Periódico), que ha fet les fotografies del rodatge, com les que il·lustren aquest text.

És el quart documental sobre Begues i la seva realitat en què Albert Guasch participa, després dels tres que va fer fa uns anys amb Rosa Sevillano i Sabem.com sobre el testimoni oral de la gent gran del poble (com el memorable Begues. Maleïda la guerra). I és una gran notícia que, ara, hagi volgut abocar l’experiència adquirida llavors, el coneixement directe del tema (és cantaire del Cor de Caramelles de Begues) i la preparació professional (és diplomat en cinematografia) en un nou projecte sobre Begues. Un nou documental que ens mostrarà l’evolució de l’Albert com a cineasta, però, sobretot, explicarà un tros de Begues i la seva gent als beguetans d’avui i a les generacions futures.