Tag Archives: Ramon Guasch

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (2): Begues en Comú

Guayarmina Saavedra, cap de llista.

Pere Ventura, número dos.

La candidatura de Begues en Comú que es presenta a les eleccions del 26 de maig és la successora directa de les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds que han concorregut a les eleccions locals de Begues des de 1999, encapçalades per Ramon Guasch. Per tant, es tracta d’un grup amb una trajectòria prou coneguda, però aquesta vegada va a les eleccions amb una llista molt renovada i amb candidats nous en els primers llocs de la llista, tret del número dos, Pere Ventura, que ja ha estat regidor els darrers vuit anys.

La cap de llista és Guayarmina Saavedra, que explica qui és d’aquesta manera: “Sóc veïna de Begues, des de 2014, on hi he posat les arrels amb la meva família. Vaig néixer a Barcelona el 1984, al barri de Sant Martí de Provençals. Tinc ascendència andalusa i canària”.

Begues en Comú també utilitza Facebook i Instagram per donar-se a conèixer i en el seu web s’hi pot trobar molta més informació sobre els candidats i les propostes. En el número quatre de la llista hi ha Marc Guasch Griñó, fill de la que fou regidora d’Iniciativa Lourdes Griñó, i en els darrers llocs de la llista, sense probabilitats de sortir elegits, hi ha Almudena Cano, que també va ser regidora anys enrere; Jordi Milà, un històric de les candidatures d’esquerres de Begues, i Ramon Guasch, que tanca la candidatura. La llista sencera és la següent:

  1. Guayarmina Saavedra Serrano
  2. Pere Ventura Santiago
  3. Ana Ortega Hidalgo
  4. Marc Guasch Griñó
  5. Gemma Garcia Giménez
  6. Mercè Miralles Conte
  7. Jordi Vilanova Valero
  8. Maria Jesús Cuñado Martínez
  9. Juan Marin Rodríguez
  10. Almudena Cano Rivas
  11. Anna Castro García
  12. Jordi Milà Figueras
  13. Ramon Guasch Viñas

Els candidats suplents són Conxi Solé Cardona, Luis Jiménez Mesa i Rosa Cardenete Gago.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Compartir les memòries amb els beguetans

Les “Memòries” de Jordi Guasch (foto JFB).

Fa dies que hem deixat enrere l’hivern, però no tants com semblen pretendre les temperatures d’aquest abril a Begues. Al contrari. Encara que la primavera es fa notar, per a moltes persones les sensacions d’aquest hivern persistiran força temps, com els adéus de persones que han deixat petja. Ja el primer dia d’hivern, el 22 de desembre de 2016, moria Jordi Guasch Paucirerol, de Cal Forner.

Jordi Guasch va ser alcalde de Begues entre 1971 i 1979. Molts beguetans d’avui no van conèixer aquella etapa, perquè el poble ha crescut moltíssim des que en Guasch va abandonar la primera fila de la vida local, com a alcalde, fa 37 anys. Afortunadament, ell mateix es va entossudir a recollir les seves memòries i publicar-les, amb la col·laboració directa de la seva filla Assumpció Guasch Petit, perquè les generacions joves sabessin com era Begues abans, durant el segle XX.

En Guasch no va arribar a veure les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” ja publicades, perquè van sortir poc després de la seva defunció. En el llibre, l’autor explica com era el Begues dels seus avantpassats i com va anar canviant, tot al llarg dels anys, fins arribar al poble que coneixem avui. Així podem saber, per exemple, que el primer forn de pa que hi va haver estava situat on ara hi ha el Patxarino, que Joan Antoni Samaranch havia estiuejat a Begues de petit o que el primer projecte d’abocador d’escombraries el situava a Sant Climent de Llobregat i no a la Vall de Joan.

En qualsevol cas, a través de les pàgines de les “Memòries…”, Jordi Guasch explica sobretot la seva visió de moments importants, tant personals (la infantesa, la joventut, les activitats empresarials) com col·lectius (la guerra civil, la postguerra, l’etapa llarga a l’ajuntament), i relata als lectors, d’una manera directa i personal, com van ser d’absurdes la guerra i les seves conseqüències.

A més dels textos, el llibre inclou fotografies eloqüents sobre el passat de l’autor i del poble: el cor de caramelles infantil de 1936; la sortida d’una cursa de bicicletes el 1939, davant de Cal Pere Vell; Jordi Guasch amb l’uniforme del Frente de Juventudes i vestit de soldat… També inclou un arbre genealògic de la “família propera”, que confirma la sospita dels beguetans sobrevinguts que els mal anomenats “pota negra” són quasi tots parents. El capítol dedicat al seu pas per l’ajuntament, en fi, publica un document curiós amb tots els càrrecs polítics locals de les dues branques dels Guasch. D’una banda, la de Cal Forner: el seu pare Domingo, ell mateix i el seu fill Domènec. I d’una altra, Josep Sadurní Guasch (el Mas Roig), Ramon Guasch pare (el Sacaire) i Ramon Guasch fill (el Sacaire).

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Sílvia Ruiz serà regidora al setembre

La foto de Sílvia Ruiz del seu perfil de twitter.

La foto de Sílvia Ruiz del seu perfil de twitter.

Sílvia Ruiz s’incorporarà el pròxim mes de setembre a l’ajuntament de Begues com a regidora per EB-ICV. Aquesta candidatura va obtenir dues regidories en les passades eleccions municipals, que van ocupar Ramon Guasch i Lurdes Griñó, els dos primers candidats de la llista. Ara, arran de la renúncia de Lurdes Griñó, Sílvia Ruiz -la tercera de la llista- entrarà en l’ajuntament com a regidora d’ICV per ocupar el lloc vacant

És la primera vegada que Sílvia Ruiz farà de regidora. Doctora Enginyera de Telecomunicació i professora de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC, Sílvia Ruiz té ara 54 anys d’edat i en fa 20 que viu a Begues, on és força activa en la vida cívica i política. Col·labora amb l’ANC i amb el grup local d’Òmnium a Begues, i també és membre d’Amnistia Internacional, de la plataforma “Esquerres per la Independència”, de l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) i del corrent “Compromís per la Independència” d’ICV. Durant uns anys va estar afiliada a ICV, però ara no està afiliada a cap partit.

El currículum professional de la Sílvia Ruiz és impressionant. Té més de 200 publicacions en llibres, revistes i congressos internacionals i és fundadora i directora, l’any 2008, del grup de recerca WiComTec: Wireless Communications and Technologies. També té 15 anys d’experiència en gestió i política universitària, bagatge que segur que li serà útil en la nova etapa com a regidora.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Els candidats: segon intent? (i 2)

ramon_guasch

Ramon Guasch, el cap de llista més veterà.

jaume_olivella

Jaume Olivella, cap de llista per primera vegada.

 

Si en les eleccions municipals del 24 de maig es repetissin els resultats de 2011, vuit dels tretze regidors actuals de l’Ajuntament de Begues tornarien a ser-ho. Però els resultats no es repetiran. Han passat quatre anys i el temps no passa debades. A més a més, aquesta vegada només hi ha sis llistes per comptes de les vuit que es van presentar el 2011. Els vots de les llistes que ara no es presenten, 140 en total, s’hauran de repartir per força entre les altres (o anar a l’abstenció).

Com que cada llista presenta 13 noms, entre les sis llistes sumen 78 candidats. Un 40% (32) ja van ser-ho fa quatre anys, mentre que l’altre 60% (46) són noms nous. Però és improbable que aquest 60% de renovació es reflecteixi en el futur consistori, perquè normalment els candidats veterans van en els primers llocs de la llista i tenen més probabilitats de sortir elegits.

Així, si es repetissin els resultats de fa quatre anys (que ja hem avisat que no es repetiran), la candidatura que renovaria més la seva representació seria Iniciativa per Catalunya-Verds. Dels tres representants que té a l’Ajuntament, només el cap de llista, Ramon Guasch, continuaria en el consistori, mentre que els altres dos llocs els ocuparien Lurdes Griñó i Sílvia Ruíz, dues noves incorporacions.

Les altres dues llistes amb tres representants, Convergència i Unió i el Partit Popular, mantindrien dos noms cadascuna i renovarien el tercer. Així, per CiU continuarien Mercè Esteve i Joan Molina i s’incorporaria com a nova regidora Laura Granados. Pel PP, continuarien Fina Redondo i Fernando Moya, mentre que la novetat seria María Nieves Gutiérrez.

En representació de Gent de Begues, que ara té dos llocs al consistori, Margarida Camprubí continuaria i l’altre lloc l’ocuparia un regidor nou, Andreu Azaustre. Finalment, els regidors d’Esquerra (Jaume Olivella) i Tot per Begues (Sadurní Vendrell fill) continuarien sent-ho.

De tots els caps de llista, Ramon Guasch (ICV) és el que ho ha estat més vegades, mentre que Jaume Olivella (ERC) és la primera vegada que va de número ú. Finalment, només un dels 32 candidats que ja ho van ser fa quatre anys ha canviat de partit: Jordi Dolz, que va ser candidat d’ICV el 2011, es presenta ara en la llista d’ERC.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

L’encert de la biomassa…

1482931_630315613680770_275268252_n

Producció d’estella en una asserradora del Solsonès (imatge TV3)

L’escàndol provocat per la subhasta trimestral del mercat elèctric ha posat en evidència que el preu de l’electricitat està fregant el límit del que és econòmica i socialment acceptable. Des d’organitzacions de consumidors fins a patronals, tots els sectors perjudicats per l’augment del preu de l’electricitat donen senyals d’haver acabat la paciència. Fins i tot el PP ha posat el crit al cel, cosa significativa siguin quin siguin els motius del per què ho ha fet.

Però no és només el preu de l’electricitat. Els preus de totes les energies generades a partir dels combustibles fòssils (petroli i gas natural) també han pujat molt i sembla que ho continuaran fent.

Tot plegat posa de relleu fins a quin punt va estar encertat l’ajuntament de Begues quan, el 2009, en l’etapa de Ramon Guasch a l’alcaldia, va apostar per la biomassa com a font d’energia per a la calefacció i l’aigua calenta dels edificis municipals. Llavors es va presentar com una manera d’aprofitar els recursos dels boscos del municipi, objectiu que continua sent una part fonamental del projecte, però en aquests moments la biomassa és també una alternativa clara a les altres opcions energètiques.

L’energia generada en les calderes de biomassa és força més barata que la generada per altres fonts energètiques, amb l’avantatge que es tracta d’una energia renovable al 100%. Mentre el petroli o el gas són recursos limitats, la biomassa forestal és inesgotable si es gestionen bé els boscos. I no és, o no hauria de ser, gens contaminant.

A Begues, els edificis municipals que compten amb calefacció i aigua calenta generada amb la biomassa són la llar d’infants, l’Escola Sant Cristòfor, la piscina municipal i els vestidors del camp de futbol. I aviat també hi haurà el nou Centre Cívic. Si fa ben poc l’experiència de Begues era de les pioneres, ara aquesta opció s’està estenent molt de pressa. El 2012, a tot Catalunya, el consum d’estella forestal com a biomassa va augmentar un 75% i va arribar a les 61.300 tones en total.

Etiquetat , , , , , , ,

Les parcel·les del Club de Begues i la transparència

club

Les pàgines del Butlletí de Begues han recollit aquest estiu la polèmica per la modificació del planejament urbanístic d’uns terrenys de Bon Solei. Els terrenys són propietat de la Immobiliària Club de Begas SA i dels germans Ros Martrat, i la polèmica que comentem és el darrer episodi d’un afer que va començar fa ben bé setze anys.

En el butlletí del mes de juliol, el número 104, el regidor Ramon Guasch va donar la seva opinió sobre el tema (“Immobiliària Club de Begas, una més”, pàg. 14). El següent butlletí, el número 105, corresponent als mesos d’agost i setembre, va incloure una resposta del Club de Begues (“La Immobiliària i el Club de Begues responen”, pàg. 15).

Per tant, qui es vulgui formar una opinió sobre aquesta qüestió pot llegir els dos escrits… tot i que potser no en tindrà prou. En setze anys han passat moltes coses i per entendre-les cal força informació. Molta d’aquesta informació està a l’abast de tothom a través del portal d’internet de l’Ajuntament. Un document interessant és la “Modificació puntual núm. 18 del PGOU: Reordenació de l’àmbit del Club de Begues”, de maig de 2013. Té 203 pàgines, però l’índex és força útil per orientar-se.

Vist amb perspectiva històrica, no hi ha dubte que les coses han canviat. Ara qui vol saber més sobre els afers públics, o sobre els afers privats amb repercussió pública, té cada vegada més instruments per buscar informació i formar-se un judici amb coneixement de causa. En el tema que comentem, per exemple, podem saber el nom i cognoms de cadascuna de les persones interessades, les dimensions de les parcel·les afectades i moltes més dades. Abans tot això era molt difícil de saber.

Encara que tenim ajuntaments democràtics des de 1978, no ha estat fins a principis del segle XXI que l’accés dels ciutadans a la informació pública ha començat a tenir cara i ulls. En els darrers deu anys s’ha avançat moltíssim en aquest terreny, i internet hi ha ajudat força.

De fet, de tractes de caràcter urbanístic amb els propietaris de terres n’hi ha hagut sempre i n’hi continuarà havent. A Begues i a tot arreu. La diferència entre abans i ara és que, antigament, el més normal era que els propietaris i els ajuntaments de torn fessin tractes sense donar gaires explicacions a la ciutadania. El món del planejament urbanístic i l’opacitat tenien molt en comú, i amb el taulell d’anuncis i el butlletí oficial de la província ho tenien tot enllestit. Això, en el millor dels casos. Ara, en canvi, hem entrat en l’era de la transparència, força més saludable des del punt de vista dels interessos col·lectius.

Etiquetat , , , , , ,

La política local prefereix facebook

dit

Facebook és ara mateix la xarxa social més popular de la política local a Begues. Tots els grups i partits polítics locals representats a l’Ajuntament fan servir facebook d’una manera o una altra. Però el nombre de seguidors que tenen (o d’”amistats”, segons la terminologia de facebook) no és proporcional al suport que van obtenir a les eleccions municipals. Això és un altre món, i la “parròquia” de cadascú té més a veure amb la manera de gestionar la presència a les xarxes socials.

El perfil amb més “amistats” és el de Gent de Begues, amb 1.233 “amics”, i després venen Iniciativa Begues (899), Tot per Begues (773), Esquerra Begues (596) i Convergència Begues (594). A més del perfil de Convergència n’hi ha un altre de CiU Begues, però sembla inactiu. I finalment, el Partido Popular Begues té un grup tancat amb 65 membres.

Aquestes dades les vam recollir ahir dimecres, dia 14 d’agost, i per tant, quan llegiu aquest text, poden haver variat. També podria ser que hi hagués algun error. Si en detectéssiu, us agrairíem que ens ho féssiu saber i llavors rectificaríem la informació de seguida.

Nou dels tretze membres del consistori tenen perfil personal a facebook. La llista, per ordre de més a menys “amistats”, l’encapçala Fernando Moya, regidor del PP, que en té 1.586. A continuació hi ha Sadurní Vendrell, de Tots per Begues, amb 1.178 “amistats”; Margarida Camprubí, de Gent de Begues (850); els tres d’Iniciativa: Ramon Guasch (617), Almudena Cano (406) i Pere Ventura (238); Jaume Olivella, d’Esquerra (185); Fina Redondo, del PP (158), i tanca la llista Jordi Oriola, de CiU (91). No hem sabut trobar els perfils dels altres quatre membres del consistori. Ni de l’alcaldessa, Mercè Esteve, ni de Joan Molina, Joan Capellades o José García Parra.

Fins aquí aquest repàs llampec de la presència de la política local de Begues a facebook. Que no té gaire a veure amb el que passa a twitter, com ja veurem un altre dia.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,