Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.