Avui, estrena de “Senglars”

Avui dimecres, 11 de març de 2020, a les 20 h, Albert Guasch estrena el documental “Senglars” al Centre Cívic de Begues. És el cinquè documental de l’Albert, després dels quatre que va fer anteriorment –tres dels quals amb Rosa Sevillano i Sabem.com–, però de fet és el segon en què aboca de manera més clara a la pantalla la seva personalitat i creativitat singulars, després d'”Els homes de la primavera”. Una part del finançament del documental l’ha pogut cobrir amb una campanya de crowdfunding a través de Verkami, que va recaptar 3.245 euros.

Tot i així, tot i la modèstia dels recursos, els resultats son espectaculars. Si un documental sobre la caça del porc senglar pot ser xocant, espereu-vos a veure “Senglars”. L’Albert Guasch diu que és “una descoberta d’una pràctica estesa a tota la península i desconeguda a la vegada per una majoria de població”. “Dues temporades de caça (2017-2018 i 2018-2019) i desenes d’hores de material audiovisual –explica en un text seu– esdevenen la font principal en la construcció de la pel·lícula, on es tracten qüestions com la proximitat de la realitat urbana als boscos de Begues, la interpretació de la natura dels propis caçadors, el debat propiciat entre els protagonistes entorn les controvèrsies de l’activitat i la mateixa descripció d’aquesta.”

La gran pregunta que es pot fer tothom és si el documental està a favor o en contra de la caça. L’Albert explica que “Senglars” “no és una crítica ni tampoc una defensa de la caça; pretén ser un exercici antropològic de descoberta i anàlisi d’una realitat social, un retrat en moviment dels caçadors de Begues”. Tot i així, tot i que l’acció passa a Begues i les muntanyes del voltant, no és una pel·lícula d’interès local, sinó gairebé universal. El documental més universal de l’Albert. Contràriament al cas d'”Els homes de la primavera”, el fet que les accions transcorrin a Begues és un factor secundari: el film arriba perfectament a tots els públics, i gairebé de tot arreu, almenys en l’àmbit de les cultures occidentals.

Arriba l’hora de la veritat per al documental de les caramelles

Quim Broquetas enregistra el so durant un assaig del cor.

Albert Guasch i Dídac Roger en un moment del rodatge (fotos Pau Martí).

El projecte de documental sobre les caramelles de Begues ja està en la recta final. Després d’hores i hores de rodatge, l’equip que lidera Albert Guasch ha començat ja el procés de postproducció i preveu acabar la feina cap a finals d’any, per poder estrenar el llargmetratge a finals de gener.

Paral·lelament, aquesta setmana han començat la recaptació de fons a través de la plataforma d’internet Verkami, amb l’objectiu de completar el finançament del projecte. Amb un pressupost molt ajustat, de 5.200 euros en total, en Guasch i companyia estan a punt de fer una sonada aportació a la divulgació de les caramelles i de la cultura popular de Begues: el valor afegit del documental superarà amb escreix la inversió d’aquests 5.200 euros.

Els primers 2.700 euros els van aportar l’Ajuntament de Begues (1.500) i la Generalitat (1.200) a través de l’Institut Ramon Muntaner. Els altres 2.500 esperen obtenir-los a través d’aportacions populars, és a dir, del micromecenatge, per mitjà de Verkami. En el moment de redactar aquest text, el dissabte 6 de setembre de 2014, més o menys a mitjanit, ja han aconseguit 325 euros de deu mecenes. La campanya de recaptació de fons encara durarà 38 dies més. L’objectiu que es proposen està perfectament al seu abast, però més val no adormir-se. És l’hora de la veritat.

Si aconsegueixen els diners, acabaran el documental, que tindrà una durada d’uns 70 minuts. De moment, ja se’n pot veure un tastet a YouTube. El vídeo no arriba ni als quatre minuts, però ja es veu que tot l’equip ha fet fins ara una gran feina. A banda del mateix Albert, que fa de productor i director, hi ha els responsables de la direcció de fotografia i operadors de càmera, Dídac Roger i Hugo Machado; els tècnics de so, Quim Broquetas i Àlex Pérez; la muntadora d’imatge, Gemma R. Cabello; l’ajudant de direcció, Berta Ros; les ajudants de producció Laia Vega, Núria Prunera i Joana Martí i el també ajudant de producció Dani Llenas. A més, amb ells ha col·laborat el fotògraf Pau Martí (de l’equip d’El Periódico), que ha fet les fotografies del rodatge, com les que il·lustren aquest text.

És el quart documental sobre Begues i la seva realitat en què Albert Guasch participa, després dels tres que va fer fa uns anys amb Rosa Sevillano i Sabem.com sobre el testimoni oral de la gent gran del poble (com el memorable Begues. Maleïda la guerra). I és una gran notícia que, ara, hagi volgut abocar l’experiència adquirida llavors, el coneixement directe del tema (és cantaire del Cor de Caramelles de Begues) i la preparació professional (és diplomat en cinematografia) en un nou projecte sobre Begues. Un nou documental que ens mostrarà l’evolució de l’Albert com a cineasta, però, sobretot, explicarà un tros de Begues i la seva gent als beguetans d’avui i a les generacions futures.

Begues 1931-1942: el regal de Víctor Mata i Marià Hispano

Víctor Mata i Marià Hispano acaben d’obsequiar-nos amb el llibre D’esperances i naufragis. Begues 1931-1942, del Centre d’Estudis Beguetans. Un títol poètic per a un repàs rigorós sobre una etapa intensa de la història de Begues i de Catalunya. Els dos autors han examinat les actes de les sessions dels plens de l’Ajuntament des de 1931, al començament de la Segona República, fins el 1942, als primers anys de la postguerra, i han posat a la  disposició dels lectors desenes de dades i d’informacions sobre aquell període. Si teniu interès en Begues i en la seva història, no us el podeu perdre. Sembla que el llibre estarà aviat a la venda al Patxarino.

Quan Albert Guasch i Rosa Sevillano van fer els tres documentals sobre el testimoni oral de la gent gran del poble –recordem el documental Begues. Maleïda la guerra, el 2009–, ja es va veure que havien trobat una mina. Ara, Mata i Hispano han complementat aquells records orals amb escreix, i ho han fet amb la precisió que només els arxius i els documents oficials poden garantir. I a més a més els han amanit, amb força encert, amb transcripcions d’alguns testimonis recollits per Albert Guasch el 2007 en el treball de recerca d’història oral que va fer al batxillerat.

El llibre acaba de sortir del forn (del forn Baratech, per cert) i no hem tingut temps d’acabar de llegir-lo, però ja hem pogut gaudir d’algunes “perles”… Per exemple, adonar-nos que l’any que ve la Cuca Fera farà 80 anys, o que abans de la guerra el “Casino de Begas” ja demanava coses (com ara l’exempció de l’arbitri municipal sobre permisos d’obres i construccions, el 1935), o que el carrer Ferran Muñoz es diu així des del 3 de maig de 1933, o que, en aquells temps, la societat de Begues era fortament masclista –com a tot arreu– i Josefa Roca Armengol en va patir les conseqüències en pell pròpia… Per si no n’hi hagués prou, les fotografies cedides per Jordi Guasch acaben d’arrodonir un treball força interessant. Si podeu, mireu la del pi gros, la de cal Dimas (a la pàg. 70) o la de la Rambla pels volts de 1930 (a la pàg. 87).

(foto: col·lecció privada de J. Guasch)