Tag Archives: Sadurní Vendrell

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Els candidats: segon intent? (i 2)

ramon_guasch

Ramon Guasch, el cap de llista més veterà.

jaume_olivella

Jaume Olivella, cap de llista per primera vegada.

 

Si en les eleccions municipals del 24 de maig es repetissin els resultats de 2011, vuit dels tretze regidors actuals de l’Ajuntament de Begues tornarien a ser-ho. Però els resultats no es repetiran. Han passat quatre anys i el temps no passa debades. A més a més, aquesta vegada només hi ha sis llistes per comptes de les vuit que es van presentar el 2011. Els vots de les llistes que ara no es presenten, 140 en total, s’hauran de repartir per força entre les altres (o anar a l’abstenció).

Com que cada llista presenta 13 noms, entre les sis llistes sumen 78 candidats. Un 40% (32) ja van ser-ho fa quatre anys, mentre que l’altre 60% (46) són noms nous. Però és improbable que aquest 60% de renovació es reflecteixi en el futur consistori, perquè normalment els candidats veterans van en els primers llocs de la llista i tenen més probabilitats de sortir elegits.

Així, si es repetissin els resultats de fa quatre anys (que ja hem avisat que no es repetiran), la candidatura que renovaria més la seva representació seria Iniciativa per Catalunya-Verds. Dels tres representants que té a l’Ajuntament, només el cap de llista, Ramon Guasch, continuaria en el consistori, mentre que els altres dos llocs els ocuparien Lurdes Griñó i Sílvia Ruíz, dues noves incorporacions.

Les altres dues llistes amb tres representants, Convergència i Unió i el Partit Popular, mantindrien dos noms cadascuna i renovarien el tercer. Així, per CiU continuarien Mercè Esteve i Joan Molina i s’incorporaria com a nova regidora Laura Granados. Pel PP, continuarien Fina Redondo i Fernando Moya, mentre que la novetat seria María Nieves Gutiérrez.

En representació de Gent de Begues, que ara té dos llocs al consistori, Margarida Camprubí continuaria i l’altre lloc l’ocuparia un regidor nou, Andreu Azaustre. Finalment, els regidors d’Esquerra (Jaume Olivella) i Tot per Begues (Sadurní Vendrell fill) continuarien sent-ho.

De tots els caps de llista, Ramon Guasch (ICV) és el que ho ha estat més vegades, mentre que Jaume Olivella (ERC) és la primera vegada que va de número ú. Finalment, només un dels 32 candidats que ja ho van ser fa quatre anys ha canviat de partit: Jordi Dolz, que va ser candidat d’ICV el 2011, es presenta ara en la llista d’ERC.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

La política local prefereix facebook

dit

Facebook és ara mateix la xarxa social més popular de la política local a Begues. Tots els grups i partits polítics locals representats a l’Ajuntament fan servir facebook d’una manera o una altra. Però el nombre de seguidors que tenen (o d’”amistats”, segons la terminologia de facebook) no és proporcional al suport que van obtenir a les eleccions municipals. Això és un altre món, i la “parròquia” de cadascú té més a veure amb la manera de gestionar la presència a les xarxes socials.

El perfil amb més “amistats” és el de Gent de Begues, amb 1.233 “amics”, i després venen Iniciativa Begues (899), Tot per Begues (773), Esquerra Begues (596) i Convergència Begues (594). A més del perfil de Convergència n’hi ha un altre de CiU Begues, però sembla inactiu. I finalment, el Partido Popular Begues té un grup tancat amb 65 membres.

Aquestes dades les vam recollir ahir dimecres, dia 14 d’agost, i per tant, quan llegiu aquest text, poden haver variat. També podria ser que hi hagués algun error. Si en detectéssiu, us agrairíem que ens ho féssiu saber i llavors rectificaríem la informació de seguida.

Nou dels tretze membres del consistori tenen perfil personal a facebook. La llista, per ordre de més a menys “amistats”, l’encapçala Fernando Moya, regidor del PP, que en té 1.586. A continuació hi ha Sadurní Vendrell, de Tots per Begues, amb 1.178 “amistats”; Margarida Camprubí, de Gent de Begues (850); els tres d’Iniciativa: Ramon Guasch (617), Almudena Cano (406) i Pere Ventura (238); Jaume Olivella, d’Esquerra (185); Fina Redondo, del PP (158), i tanca la llista Jordi Oriola, de CiU (91). No hem sabut trobar els perfils dels altres quatre membres del consistori. Ni de l’alcaldessa, Mercè Esteve, ni de Joan Molina, Joan Capellades o José García Parra.

Fins aquí aquest repàs llampec de la presència de la política local de Begues a facebook. Que no té gaire a veure amb el que passa a twitter, com ja veurem un altre dia.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (i 3)

elecciones

Fins ara hem analitzat l’evolució dels resultats de les eleccions municipals a Begues a partir de les dades. La sèrie de nou convocatòries electorals (des de 1979 fins a 2011) dóna prou informació per treure algunes conclusions, tant sobre el comportament dels votants com sobre l’abstenció.

Per exemple, vam identificar tres fases més o menys definides en el comportament dels votants: primer, forta concentració del vot (1979-87); després pluralisme (1991-99) i, finalment, fragmentació del vot (2003-11). El que no havíem fet, de moment, era posar noms i cognoms a aquestes etapes. Ho farem ara, tot i el risc que les dades perdin la fredor i el text pugi de temperatura.

Els primers anys de democràcia local a Begues van ser els de l’eclosió de Convergència i Unió com a primera força política, fins al punt que el 1987 la candidatura encapçalada per Sadurní Vendrell (pare) va obtenir el 72,92% dels vots emesos. Eren, com dèiem, anys d’una forta concentració del vot en poques candidatures. Mai més cap altra candidatura ha aconseguit ni tan sols apropar-se a aquell aclaparador 72,92%.

Després van venir els anys del pluralisme, amb el vot repartit d’una manera més equilibrada entre diferents opcions electorals. Llavors va ser quan Begues Actiu va arrabassar l’hegemonia electoral a Convergència i Unió, que ja no l’ha tornat a recuperar mai més, i el 1995 Joana Badell –candidata de Begues Actiu– va succeir Sadurní Vendrell al front de l’Ajuntament.

Després, la població i el cens electoral de Begues van augmentar molt i el vot es va començar a escampar entre més opcions polítiques. Això no va impedir, de tota manera, que el 2003 la candidatura guanyadora (la coalició Begues Actiu-Units per Begues, de Joana Badell) aconseguís 1.028 vots, el màxim històric fins ara.

Però els noms i cognoms d’aquesta etapa més recent, 2003-11, són uns altres: d’una banda, Ramon Guasch, d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el primer candidat de les nou convocatòries que, tot i guanyar les eleccions de 2011, no ocupa l’alcaldia (sí que ho va fer el 2007); i Mercè Esteve, de Convergència i Unió, la primera que arriba a l’alcaldia de Begues sense haver guanyat les eleccions.

Això que ha passat aquests darrers anys forma part de la normalitat democràtica, però posa en evidència fins a quin punt han canviat les coses en el mapa polític local i il·lustra les conseqüències de la fragmentació del vot. Una fragmentació que, com hem vist, obliga a formar coalicions postelectorals de base aritmètica, entre candidatures que sumen vots però que comparteixen poques coses, o quasi cap.

(dibuix: 13amunt.wordpress.com)

Etiquetat , , , , , , , ,