Unes caramelles de cine

La pantalla de l’ordinador de l’Albert (foto Said Lujan)

El 2014, quan fa trenta-sis anys que Begues va decidir recuperar les caramelles, serà l’any del documental. Divendres passat, 28 de febrer, a les 10 de la nit, a l’Hostal del Bosc, començaven al mateix temps el primer assaig d’enguany del cor de caramelles i el rodatge del documental sobre aquesta manifestació de la cultura popular que dirigeix i produeix Albert Guasch Luján, Said Lujan.

Avui mateix l’Albert ha penjat al seu perfil de facebook la foto que reproduïm, amb el següent comentari: “Ordenant material de divendres i preparant següent assaig/rodatge”. És una foto de la pantalla de l’ordinador on l’Albert està endreçant les imatges enregistrades durant l’assaig. En una finestreta s’hi endevina la figura del mestre, d’esquenes a la càmera, davant seu un teclat i més enllà, asseguts, els 44 cantaires que van participar en l’assaig.

El rodatge del documental durarà tota la temporada, per recollir totes les situacions que es produeixen al voltant de la tradició de les caramelles. Segons explica l’Albert, el cor de caramelles de Begues fa més de vuitanta anys que existeix. De tota manera, la tradició es va interrompre durant el franquisme i es va reprendre el 1978. El dissabte 21 de gener d’aquell any, al Club de Futbol, a les 10 de la nit, es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar el cor (homes, per descomptat).

Dirigien la primera formació dos nois de Barcelona, en Carles Martí (que continua al peu del canó) i en Xavier Isbert. Entre les cançons que van preparar per aquell any hi havia “L’Empordà”, “Els Segadors” (que en aquells temps era èxit assegurat), un vals i les indispensables cobles.

Veient les lletres de les cobles, escrites pels mateixos cantaires, ja es veu que van començar fort (penseu que encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques): “L’ajuntament representa / el conjunt dels electors / i els estaments econòmics / haurien de ser-hi tots. / Així donant bon exemple / el consistori actual / quasi tots són propietaris / però això és un fet casual.”

Begues en venda (i 2)

A Begues hi ha moltes més cases unifamiliars que edificis de pisos. Per tant, és normal que hi hagi en venda moltes més cases de segona mà que no pas pisos de segona mà. Les dades dels portals que vam consultar l’altre dia (Segundamano, Habitaclia i Yaencontre) ho confirmen, i la informació de les administracions de finques de Begues també.

En el quadre de dalt podeu veure el nombre d’anuncis que publiquen avui, 22 de setembre de 2013, els diferents portals d’internet que hem consultat. Els tres de dalt són els mateixos de l’altre dia i, per tant, les xifres són més o menys les mateixes. I els tres de sota són els portals de tres administracions de finques locals: Joana Vidal, Solbegues i Finques Begues. Hi hem afegit unes icones per facilitar la identificació dels portals que publiquen més anuncis de cada tipologia.

Com vam dir, les dades dels diferents portals no es poden sumar, perquè hi ha cases o pisos que s’anuncien a tot arreu. És a dir, hi ha anuncis repetits. Per tant, aquestes dades no són científiques, per dir-ho d’alguna manera, però sí que són significatives. Per veure com evoluciona l’oferta de cases i pisos en venda, publicarem aquest quadre cada tres mesos durant un any. És a dir, els dies 22 de desembre de 2013 i 22 de març i 22 de juny de 2014, més o menys al començament de cada estació. A veure què passa.

A banda de les informacions d’aquests portals, si esteu interessats en aquest tema val la pena consultar Goolzoom.com. Aquesta pàgina me la va recomanar Said Lujan, i permet localitzar en un mapa els pisos i cases en venda que hi ha dins d’un radi determinat. Hem fet la prova amb els pisos en venda a Begues i Goolzoom n’ha localitzat 73 en total, molts dels quals a la Barceloneta.