Tag Archives: Sant Boi de Llobregat

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Cops de colze per l’Hospital de Sant Llorenç

L'hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

L’hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El futur de l’hospital de Sant Llorenç de Viladecans s’ha convertit en un dels grans temes del discurs polític al delta del Llobregat (si no en el gran tema, en singular). Els dirigents polítics de la comarca i de més enllà fan mèrits i reclamen una llargament esperada modernització i ampliació que el posi al dia, després que la construcció dels hospitals de Sant Boi (Sant Joan de Déu) i de Sant Joan Despí (Moisès Broggi) el van deixar a la cuneta de les prioritats governamentals.

Ara sembla que la cosa va de veres, després que el juliol passat, a proposta d’Esquerra Republicana, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a dotar l’hospital de més recursos i a fer les obres d’ampliació d’una vegada. De tota manera, amb bon criteri, la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i la Junta de Personal no han afluixat la pressió, i tots els partits polítics s’hi han afegit, uns des de ja fa temps i uns altres més tard.

Aquesta setmana n’és un exemple. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha visitat l’hospital, i divendres vinent sis diputats, en representació dels sis grups del Parlament, participaran en una taula rodona sobre aquest tema a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, de Viladecans mateix. En canvi, el nou conseller de Salut, Antoni Comín, encara no hi ha anat (almenys, que se sàpiga), i cada dia que passa creix el suspens per saber quin dia trepitjarà Sant Llorenç.

Què hauria de passar a partir d’ara? En primer lloc, s’ha d’acabar el projecte definitiu d’ampliació, que serà menys ambiciós que l’antic projecte de 2011, perquè l’oferta dels nous hospitals de Sant Boi i Sant Joan Despí ha rebaixat les necessitats a cobrir pel centre de Viladecans. Amb el projecte definitiu a la mà, el Govern de la Generalitat hauria de licitar les obres dins d’aquest 2016 i, si tot això es complís tal com està previst, l’ampliació s’acabaria el 2020, o el 2019 anant molt de pressa.

El projecte preveu augmentar moderadament la capacitat de l’hospital. Dels cinc quiròfans actuals es passarà a set en total. Dels 24 boxes d’urgències a 36. I dels 117 llits actuals a 154. Les obres es faran per fases, sense aturar el funcionament de l’hospital. Ara, la gran qüestió és si el centre comptarà amb els recursos necessaris per fer bé la feina mentre durin les obres o si haurà de continuar treballant amb els mitjans actuals, que, segons la Junta de Personal i segons l’opinió de molts usuaris, són totalment insuficients i l’aboquen al col·lapse…

De moment, la direcció del centre ja ha quantificat els recursos pressupostaris necessaris perquè l’hospital pugui funcionar sense les estretors actuals i atendre en condicions la població de 200.000 persones de l’àrea d’influència, Begues inclòs. Ara només falta que li facin cas.

P. D. Finalment, el conseller de Salut va visitar l’hospital el 28 d’abril de 2016. El nou portal de notícies Viladecans Digital explica la visita i diu que les obres d’ampliació es licitaran el 2017 i s’acabaran el 2020.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

La casa més cara té una cabana de pedra seca al jardí

raich

La cabana de casa Raichs (foto Joana Vidal)

La casa més cara de Begues té una cabana de pedra seca a dins del jardí. És la casa Raichs, a la urbanització de Can Amell, i està en venda per 1.950.000 euros, d’acord amb la informació que publiquen diferents portals de compra venda d’immobles (Joana Vidal, Segundamano o Yaencontré). En un dels portals, el de Joana Vidal, es pot veure la foto de la cabana, que potser va ser construïda expressament per encàrrec del primer propietari de la casa, l’empresari Rogeli Raichs.

Els Raichs eren els propietaris, conjuntament amb la família Boixareu, de l’empresa Bra de bateries de cuina, de Sant Boi de Llobregat, i van establir a Begues la segona residència. La casa actualment en venda està en una gran finca de 6.170 metres quadrats. Pel que fa a la cabana, sembla que va ser utilitzada com a lloc de jocs de la canalla de la casa i del veïnat. La probabilitat que no sigui una cabana original és alta, perquè té una finestra desproporcionadament gran en comparació amb les construccions de pedra seca catalogades pel Centre d’Estudis Beguetans, que quasi mai tenen finestres.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Presències i absències a Pallejà

forcadell

Carme Forcadell a l’acte de Pallejà (foto El Punt Avui).

El 28 de març de 2014 serà recordat al Baix Llobregat com la data que partits polítics, sindicats i entitats ciutadanes de la comarca es van ajuntar en un acte unitari a Pallejà per reivindicar el dret a decidir. L’acte de presentació de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat va reunir a la sala Pal·ladius pallejanenca ni més ni menys que els líders comarcals de CiU (Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació), ICV (Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat) i ERC (Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’Esquerra).

Si la coincidència dels tres polítics en un mateix míting ja és insòlita, encara ho és més que també hi siguin els caps de Comissions Obreres i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Pepe Álvarez, i les presidentes d’Òmnium Cultural i l’ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell respectivament. El dret a decidir, per tant, ha aconseguit el que no havia aconseguit fins avui cap altra causa al Baix Llobregat: mobilitzar les forces representatives de la comarca amb un objectiu comú.

Per trobar una ocasió semblant potser ens hauríem de remuntar a 37 anys enrere, quan l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques van commemorar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. De tota manera, a banda de l’esperit unitari dels dos actes i del fet que tinguessin lloc al Baix Llobregat, no es poden fer gaires més paral·lelismes entre les dues manifestacions. Primer perquè l’acte de Sant Boi del 76 va ser l’acte únic i central de tot Catalunya d’aquella diada, i després perquè en l’acte de Pallejà hi va haver una gran i clamorosa absència, la dels socialistes catalans, que sí que van participar en l’acte del 76.

Constatem, de tota manera, la distància que va de Sant Boi a Pallejà. El 1976, reivindicació unitària de la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. I 37 anys després, reivindicació del dret a decidir. Una reivindicació que també vol ser unitària sense aconseguir-ho del tot, encara que s’hi apropa més del que sembla. Es pot comprovar si es repassa la llista d’entitats de tota la comarca adherides a la nova Taula pel Dret a Decidir.

En el cas de Begues, per exemple, hi ha el mateix Ajuntament i les entitats 6TRES9 Grup Joves, AMPA SES Begues, ADF Puig Vicenç, Artesans de Begues, Big Band Begues, Centre d’Estudis Beguetans, CIPAG (Investigació Prehistòria i Arqueologia Garraf), Cor de Caramelles, Cuca Fera, El Colomar, Els Encantats de Begues, Garbes i Rostolls, Geganters de Begues, Grup Sardanista de Begues, Jazz Begues i Més que Ritme. I els partits polítics ICV, CiU, ERC, Gent de Begues i Tot per Begues.

Més o menys el mateix passa a molts altres municipis de la comarca, de manera que l’absència del PSC esdevé al mateix temps pintoresca i dolorosa. Pintoresca perquè molts dels seus votants i simpatitzants estan vinculats d’una manera o una altra a la Taula, i dolorosa perquè l’absència socialista (el partit que presideix la majoria dels ajuntaments grans de la comarca) debilita innecessàriament un moviment democràtic, pacífic, de progrés i de futur que, en aquests moments, és el que aglutina més il·lusions al país.

Etiquetat , , , , ,