Tag Archives: teatre Goula

All that Begues

Carles Benavent i Antonio Serrano, ahir al Goula. Jordi Rossy i Roger Mas no es veuen, però també hi són (foto Alfred Dot).

Antonio Serrano, un dels mestres de l’edició d’enguany del Begues Jazz Camp, va dir ahir en el concert de cloenda al Teatre Goula que no ens imaginem fins a quin punt Jordi Rossy –l’inspirador d’aquesta trobada anual– ha influït en molts músics de jazz d’avui dia. I també va dir que el Begues Jazz Camp és l’experiència educativa musical més important que es fa en molts quilòmetres a la rodona (crec recordar que va dir 200.000, però hagués pogut dir 2.000 i també hauria fet el fet).

Potser no ens ho imaginem, però sí que ho intuïm des de fa anys, per la manera com Rossy i els seus col·legues han aconseguit connectar la gent de Begues amb el jazz, independentment de si s’hi entén o no de música. Ahir es va acabar la desena edició del Jazz Camp i, segons tots els indicis, aquesta vegada tampoc ha decebut les expectatives dels participants en la trobada ni de la gent de Begues. Un any més ha estat una caixa de sorpreses amb regals inesperats per als qui estiguin disposats a rebre’ls. Com la descoberta del mateix Antonio Serrano, amb la seva harmònica, en els concerts d’inauguració i cloenda; o el violí de la malaguenya Cristina Pascual dijous davant de Can Pere Vell; o la guitarra de l’italià Enrico Le Noci, també dijous; o les cançons massa esporàdiques de Magalí Datzira…

Amb tot, és molt probable que aquesta edició sigui recordada durant molt de temps per la interpretació magistral, en el concert de cloenda d’ahir, d’un tema de Paco de Lucía per part d’un quartet inèdit: Carles Benavent (guitarra), Antonio Serrano (harmònica), Roger Mas (piano) i Jordi Rossy (bateria). Va ser un bon exemple de les coses que, per a molts de nosaltres, només passen un cop l’any durant el Begues Jazz Camp. Gràcies a l’Alfred Dot per les fotos.

Cristina Pascual (foto Alfred Dot).

Magalí Datzira (foto Alfred Dot).

Amb una partitura per tots dos n’hi ha prou (foto Alfred Dot).

Enrico Le Noci (foto Alfred Dot).

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

De l’Artesà del Prat al Goula de Begues, salvant les distàncies

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

Al Prat de Llobregat, centenars de persones s’han ajuntat en la plataforma Salvem l’Artesà, per oposar-se a l’enderrocament del teatre del Centre Artesà. L’ajuntament hi vol fer una nova sala teatral, amb tots els avantatges d’un edifici de nova construcció. L’Artesà, de 1919, és l’edifici modernista més important del Prat. El teatre està tancat des del 1988, però forma part de la història social, cultural i ciutadana dels pratencs i, per això, sectors actius de la població s’oposen a l’enderrocament i propugnen la reforma de l’edifici a través d’un procés de participació ciutadana.

No he pogut evitar que aquesta història em recordés el cas de l’antic teatre Goula de Begues. Això sí, salvant totes les distàncies, perquè és evident que ni Begues és el Prat ni l’antic Goula era l’Artesà. De tota manera, els dos edificis eren contemporanis i és probable que, en el seu temps, el Goula signifiqués per als beguetans una cosa propera al que l’Artesà va ser per als pratencs.

Quan l’enderrocament del Goula ja era irreversible, fa un any i escaig, a Begues van sorgir tímidament algunes veus que, des de la nostàlgia, es queixaven que el teatre es tirés a terra i que no s’hagués decidit reformar-lo i donar-li algun ús públic. Era una reacció normal si ho mirem des de la sensibilitat pel patrimoni cultural i popular, però arribava tard, molt tard. Durant anys i anys l’afecte ciutadà pel Goula havia estat adormit i no s’havia traduït en cap iniciativa rellevant, que jo sàpiga.

Per tant, el que havia de passar va passar i l’enderroc del Goula va tirar endavant. Però la campanya del Prat ens fa pensar que, si poguéssim fer marxa enrere en el temps, potser podríem dedicar uns quants esforços a debatre en públic el destí de l’antic teatre, estudiar-lo, fer números (o explicar més els que es van fer) i, finalment, si no hi hagués cap més solució, tirar-lo a terra amb tota la convicció. No ho vam fer així i ara és normal que les idees ens trontollin quan veiem que, encertadament o no, on hi havia el vell teatre hi tenim, de fet, unes quantes places d’aparcament.

Si voleu saber alguna cosa més del Goula, podeu llegir el que van publicar Jordi Dolz i Rosa Sevillano als seus blogs.

Etiquetat , , ,