Tag Archives: Tot per Begues

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (6): Tot per Begues

Sadurní Vendrell fill, “Ni”, cap de llista de Tot per Begues

Tot per Begues es presenta a les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva. Encapçalat des del primer dia per Sadurní Vendrell Masip, de Can Sadurní, aquest partit local ha format part dels governs de coalició liderats per Convergència i Unió des de 2011. Sadurní Vendrell diu que Tot per Begues “és un partit independent, pensat per a gestionar el poble de Begues des de la modernitat i noves formes de gestionar”. “Aquest any 2019 presentarem novetats importants, una fórmula pensada i elaborada per a millorar el nostre municipi”, assegura.

En “Ni”, com l’anomena molta gent, és actualment el quart tinent d’Alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i Transport. Va néixer a Oviedo fa 47 anys i va ser regidor per primera vegada en la legislatura 1999-2003, en l’etapa de l’alcaldessa Joana Badell. Abans havia estat bomber voluntari de 1990 a 2001 i, després, va ser president del Club de Begues “Casino” (de 2003 a 2006), secretari de l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) i president de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç (entre 2012 i 2015).

Tot per Begues utilitza Facebook i Twitter per donar-se a conèixer, però les activitats del seu regidor tenen visibilitat sobretot a través del Butlletí de Begues, la publicació municipal, com passa amb els altres grups polítics de la coalició de govern. La llista sencera de Tot per Begues és la següent:

  1. Sadurní Vendrell Masip
  2. Consol Cantó Ramis
  3. Gabriel Maturano Guijarro
  4. Lola García Reina
  5. Junior Durban Hernández
  6. Cristina Paulí Guiral
  7. José Antonio Aragonés Gordillo
  8. Yolanda Martorell Tutusaus
  9. Miguel Ros Paucirerol
  10. Ingrid Rabinad Batlle
  11. Francesc Bascuñana Guinot
  12. María Carmen Font Agüera
  13. Jordi Vendrell Masip

Com a suplent, es presenta Montserrat Peropadre Marty.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,

Hipòtesis sobre el que ha passat

variació

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

  • El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.
  • L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.
  • La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Etiquetat , , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,